Aquest diumenge es commemoren els setanta-tres anys del bombardeig del municipi per part de tropes italianes a les acaballes de la Guerra Civil. Eren vora les tres de la tarda del 29 de gener del 1939 quan a la Garriga es va sentir una estranya remor, la dels motors de dues esquadrilles de cinc avions S-79 que sobrevolaven el poble a 4.700 metres d’alçada.
L’aviació italiana efectuava el bombardeig per tal de desarticular l’organització de la defensa de la comarca, que es creia que s’organitzava des d’aquí. Els italians comptaven amb informació de possibles concentracions de tropes internacionals al municipi, però tals informacions eren poc fiables, i es va decidir, davant d’aquest dubte, fer un bombardeig de saturació del poble. Independentment del fet que la Garriga es sabés habitada, es cercava destruir-hi la major quantitat possible d’edificis, impossibilitant l’organització d’una defensa coherent.
Així, els deu bombarders carregaren 120 bombes de 50 quilos cadascuna, la major quantitat de bombes possible amb el pes necessari per tal d’esfondrar edificis de dues plantes o tres; dotze bombes cada bombarder, seixanta en cadascuna de les descàrregues que les esquadrilles varen efectuar sobre el poble. A dos quarts de dotze, els deu bombarders sortiren de l’aeròdrom de Valenzuela, a Saragossa, i es dirigiren cap a la Garriga en dues formacions de fletxa de cinc avions, aproximant-s’hi des de direccions diferents al darrer tram del recorregut per tal de maximitzar els estralls causats. Més tard, el coronel Mario Vetrella, comandant de la missió, es felicitaria en un document oficial de l’eficàcia del bombardeig.
A tres quarts de tres de la tarda, els garriguencs veieren els avions. Les sirenes no sonen, i la primera esquadra de S-79 fa caure del seu ventre les bombes sobre el municipi. Un minut més tard, entre la remor dels esfondraments i amb les explosions encara ressonant a les orelles dels habitants del poble, la segona esquadrilla descarrega els seus explosius i rebla el clau.
En el bombardeig moren quinze persones, la més jove un infant de només dos anys, la més gran un home de 65: Teresa Guasch, Ramón Jané, Josep Maria Guasch, Antònia Hidalgo, Josep Pujol, Lluís Pujol, Joana Talledo, Joan Vilella, Carme Clavell, Clara Álvarez, Baldomer Rodríguez, Ignacia Adzerías, Matilde Casanoves, Antoni Castellsaguer i Baldomer Guasch. Els ferits són nombrosos i els garriguencs s’han de guarir com poden, dons l’hospital militar del poble va ser evacuat fa dos dies i només hi queden els ferits que no s’han pogut moure, els metges han marxat. De ben segur que de no existir els tres refugis antiaeris del municipi, dos d’ells de gran seguretat i excavats en sauló, la mortalitat hagués estat molt més elevada.
Encara avui es poden veure marques de metralla en alguns edificis del poble arrel dels bombardejos, i el Centre de Visitants dedica un dels seus recorreguts a la memòria històrica, visitant diversos dels punts on varen caure bombes sobre la Garriga:
En commemoració de l’aniversari del bombardeig, aquest cap de setmana es celebrarà un seguit d’actes al poble, amb la presentació el dissabte a les 18h del llibre “Memorias y recuerdos de mis ayeres”, de Jorge Rosell, a Can Raspall, i una ruta poètica el diumenge, que començarà a les onze del matí al Centre de Visitants i que comptarà amb la presència de l’historiador David Gesalí, autor de “Aviació i guerra a la Garriga”, a més de lectures de poemes de “Maleïdes les guerres”, poemari de Jordi Cornudella. A les sis de la tarda s’oferirà el darrer acte de la commemoració, l’espectacle de titelles “La maleta de l’Agustí” al Patronat, a càrrec de la companyia Farrés Brothers i Cia., inspirat en un fragment de la vida del fotògraf Agustí Centelles.
L’autor vol agrair especialment l’ajuda prestada per l’Enric Costa, historiador tècnic de Patrimoni de l’Ajuntament. Amb referències del llibre “Aviació i guerra a la Garriga”, de David Gesalí i David Iñíguez.
Fotografies: les tres primeres provenen de l’Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare. La quarta és el refugi antiaeri i és obra de Ramón Ferrandis. Finalment, la cinquena imatge és el plànol del recorregut de l’Ajuntament.
Marc Bellmunt
