La Lídia Gil ens rep després de la benedicció d’animals domèstics del passat cap de setmana per explicar-nos què significa per a ella la celebració dels Tres Tombs, la tasca de l’associació i la seva col·laboració amb altres entitats de pobles veïns.
La Garriga Digital: Què és per a vostè la festivitat dels Tres Tombs?
Lídia Gil: Tot i que mai he estat carretera ni hi ha hagut cavalls a casa meva -sempre he estat una amant dels gossos- crec que el cavall és una bèstia molt noble. En un moment en el que a la Garriga començava a resorgir la festa dels Tres Tombs, que mai es va deixar de fer, em vaig començar a implicar i a un dels membres li va semblar una bona idea que una dona estigués dins de l’Associació, i m’hi varen enredar. Estic molt contenta d’haver-hi entrat, ara, pràcticament, sóc la membre més veterana, quasi tothom ha plegat per una cosa o una altra. M’estimo molt els Tres Tombs.
L.G.D.: Quin origen té la festa?
L.G.: És una cosa que quan va començar era molt més religiosa, es feia una benedicció perquè la gent considerés que tenia els seus animals religiosament bé. És clar, aquí potser ja no es fa, però a alguns pobles, i a alguns països, es fa una festa molt maca i molt sonada. Nosaltres, a la setmana de Sant Antoni, beneïm els cavalls de la Garriga i els animals domèstics, doncs Sant Antoni és el patró dels animals. Llavors, què va passar? Doncs que es va perdre una mica i només es beneïen alguns animals.
També recordo que quan jo era jove, tenia uns 18 anys, vivia davant el Cinema Alhambra i el dia de Sant Antoni, al cafè de l’Alhambra, que era preciós, els pagesos hi anaven a fer el rom cremat. A mi em feia gràcia ja que al lloc d’on jo venia això no es feia i en guardo un molt bon record.
L.G.D.: Es celebra més d’un cop a l’any.
L.G.: Bé, és que tenim obligacions. Nosaltres, potser pel treball que fem a l’Armeria Grau, no hem volgut que la benedicció dels animals domèstics es perdi. Amb l’ajuda de Mossèn Santi, que fa el sacrifici de ajudar-nos i de beneir els animals petits, cosa que durant uns anys no es feia, ho podem fer.
Aquí, al Barri de Dalt, també havíem fet desfilades amb gossos durant els anys en els que no hi havia animals domèstics als Tres Tombs, però ara ens els tornen a beneir i ho celebrem el diumenge després de Sant Antoni, el 17 de febrer. Hi portem tot tipus de bèsties, que són d’en Miguel Barea i d’en Joan Font, que ens ajuden molt i que són grans persones, i el que fa és que també sigui un gran al·licient perquè ho vegin els nens. Aquest any, fins i tot, una gallina va pondre un ou mentre érem a la Plaça de l’Església fent la celebració!
Tot i així, ens trobem que no ho podem ajuntar amb el dia dels cavalls i els animals grossos, que considerem que és una de les grans festes del poble, perquè depenem de cavalls que vénen de fora de la Garriga.
L.G.D.: Hi ha col·laboració amb altres municipis, llavors.
L.G.: Sí, perquè vinguin molts cavalls. Nosaltres recorrem a llogar-ne alguns i a més a més col·laborem amb les celebracions d’altres pobles perquè ells col·laborin amb nosaltres. Els Tres Tombs es celebren des de mitjans de gener fins al juny, cada diumenge a un poble diferent! Ahir vàrem anar a Cardedeu, per exemple.
L.G.D.: Són molta gent a l’Associació?
L.G.: Ara molt pocs, uns vuit.
L.G.D.: Llavors es posen d’acord amb altres pobles per posar en comú els seus recursos i celebrar una festa dels Tres Tombs ben lluïda.
L.G.: Sí, perquè ells puguin venir aquí i nosaltres participar a les seves. Aquest cap de setmana jo em vaig quedar aquí a la benedicció dels animals domèstics amb uns companys, i el President de l’Associació se’n va anar a Cardedeu amb el nostre cavall. Per això no podem celebrar les dues benediccions el mateix dia, perquè ens hem de posar d’acord amb les altres associacions. Les darreres setmanes hem anat a Les Franqueses, a Centelles… A cada poble hi anem amb la Pepi, la nostra euga, i ens trobem amb les associacions de Tres Tombs d’allà. Sempre som els mateixos, ja ens hem anat coneixent… Hi fem l’esmorzar, el passeig, i a la tarda tornem cap a la Garriga. Fins al juny, cada diumenge fem aquesta feina.
L.G.D.: Des de mitjans de gener fins a juny, cada diumenge a un poble diferent?
L.G.: Sí, així ells també vénen aquí a fer la festa ben gran, és un intercanvi. I si volem tenir algun carro gran, el lloguem. De vegades ens ve gent amb vuit o nou cavalls, amb uns carros preciosos i, és clar, vénen de lluny i això és transport del carro i dels cavalls, i aquesta gent cobren per venir. Per a finançar-nos fem el sorteig del Carro del Fato i rebem una ajuda molt important dels botiguers de la Garriga.
L.G.D.: Quants animals poden haver-hi en una celebració dels Tres Tombs?
L.G.: Nosaltres som dels que en tenim més, a Osona i el Vallès es celebra molt. Hem arribat a tenir al voltant de cinquanta carros, més cavalls solts muntats. Ho cuidem, i a tothom li agrada venir a la Garriga a participar en els Tres Tombs.
L.G.D.: Suposo que tindran una bona assistència de públic.
L.G.: Per a mi, la Garriga té dues grans festes: Corpus i Tres Tombs. No són el mateix, òbviament, però són les dues festes grans del poble segons el meu parer.
L.G.D.: Quin és l’animal més insòlit que han tingut en una celebració dels Tres Tombs? Perquè no només hi van cavalls i gossos…
L.G.: Per mi, el carro de bous de la desfilada, i el carro que porta un ruc a sobre i l’estiren sis persones.
L.G.D.: Un carro que porta un ruc i és estirat per cinc o sis homes, de debò?
L.G.: Sí, són els de l’associació de Collsuspina, que a més porten unes mànegues i mullen al públic quan passen, són molt bons.
L.G.D.: Suposo que també cerquen gent que els ajudi.
L.G.: Sí, però ens costa molt. L’Ajuntament ens ajuda en moltíssimes coses, tot i que amb l’esforç que ens costa, treballant cada diumenge, amb la logística de transport que implica dur animals, carros i la tartana amunt i avall, i el que costa mantenir el cavall tot l’any, ens hem de moure recollint diners quan podem. Els socis de l’associació paguen deu euros l’any, però també fem concerts, el sorteig del Carro del Fato…
L.G.D.: És a dir, que vostès no només porten el tema de les desfilades de Tres Tombs.
L.G.: Col·laborem amb la cavalcada de Reis, a la Festa Major d’aquest any i a la fira de botiguers vàrem fer passejades amb poni… Estem una mica a tot arreu. Però ens manca col·laboració de gent jove.
L.G.D.: Com es pot posar en contacte amb l’associació qui hi vulgui col·laborar?
L.G.: Doncs venint a l’Armeria de Can Grau. Aquí fem les reunions els dilluns a la tarda. Podran parlar-hi amb en Josep Baldich, que n’és el President.
L.G.D.: Moltes gràcies pel seu temps.
L.G.: A vosaltres!
Marc Bellmunt
