Pressupostos a la Garriga: a part de retallar, alguna cosa més?

0
16

Aquesta setmana es votaran els pressupostos municipals de la Garriga. Que la situació és excepcional ho mostra fins i tot que l’equip de govern va haver d’ajornar l’aprovació al mes de gener, com ha passat en altres institucions i municipis. El context de crisi múltiple que ens afecta (financera, creditícia, immobiliària…) es palpa en cada un dels capítols del pressupost: retallada general i sense precedents. L’estat d’ànim que se’n desprèn sembla tan inapel·lable que els ciutadans i associacions de la Garriga que es van manifestar rotundament contra cap retallada en cultura, educació i sanitat fa uns mesos, abans de les eleccions, assisteixen en silenci a un retallada dels pressupostos en aquestes matèries superior al que es ens temien. Torna la guillotina en ple segle XXI, almenys per tallar números.

Certament, encara que el govern actual no ho digui, la cosa seria encara pitjor per a les finances garriguenques de no haver estat per l’encertada gestió que l’equip anterior, amb la Neus Bulbena al capdavant, havia fet dels diners públics. Però cal reconèixer la gravetat del moment. De la qual l’alcaldessa actual i els seus regidors no en són responsables. Fan el que poden. Fins a cert punt.

Una situació del tal excepcionalitat per al futur econòmic i social del nostre municipi exigiria un esforç per part dels qui governen per aprofitar fins a l’últim cervell o idea disponible per afrontar, entre tots, la difícil tasca de governar la Garriga en aquests moments. Així és la política: les circumstàncies més complicades són les que permeten posar de manifest els lideratges amb més coratge i intel·ligència. I liderar significa aixecar equips humans per treure’n el millor. Sembla que això no està passant a la Garriga. En aquestes condicions, que crec no exagerar (cadascú jutjarà segons el seu propi criteri), el govern de CiU i ERC-Acord semblen haver renunciat a estendre la mà als partits de l’oposició per intentar bastir uns pressupostos amb un consens social el més ampli possible. Pitjor encara: es prenen decisions que semblen contràries a la lògica que imposa la situació. Fallen massa coses en el projecte de pressupostos per acceptar que aquests siguin els millors pressupostos possibles per a la situació de crisi que afrontem.

Falla el mètode. Malgrat les paraules d’alguns candidats durant la campanya electoral, el pressupost s’ha fet seguint el vell mètode de ser decidit tard, per uns pocs i sense cap deliberació amb entitats o partits de l’oposició. Ens entestem en aplicar la vella política, segons la qual els qui governen són els ‘qui en saben’: res a escoltar de l’oposició i menys encara dels qui no són dintre de la política. En aquest punt, hem retrocedit respecte als darrers anys.

I falla una part essencial del contingut. Són pressupostos que retallen però no construeixen. Pura ortodòxia del dèficit zero. Per exemple, no és ara el moment, en una situació d’ensorrament del mercat laboral local, el millor moment per renunciar a fomentar el sector del moble o el comerç municipal. No es recull cap mesura per col·laborar amb les empreses del poble que estan resistint per tractar de dibuixar escenaris de futur més optimistes. En definitiva, són pressupostos que redueixen despesa però també desactiven les perspectives de futur.

En aquesta situació, sorprèn la decisió de renuncia a utilitzar els més de 300.000 euros que el govern municipal s’ha trobat, fruit de la pujada de l’IBI decidida per Mariano Rajoy. No s’utilitzen per tractar d’estimular l’economia local. Ni per reforçar els serveis socials del poble en un moment de molta demanda. Ni tan sols per amortitzar deute. Els deixen més aviat en un calaix, amb la sospita que serviran, en els propers mesos per fer política d’aparador. Per la pista d’esports coberta?

El PSC no es resigna a romandre en silenci i, amb esperit constructiu, proposa mesures que, creiem, són més necessàries que mai (veure El 9 Nou de divendres passat). Entre elles, la proposta d’un pla d’estímul per estimular la contractació per part del sector privat de gent aturada de la Garriga. O la creació d’uns txecs-servei per ajudar a les famílies del poble a utilitzar els serveis educatius i culturals públics del municipi. O el foment de les indústries més distintives del nostre poble, que estan en una situació crítica.

De moment, no hem tingut una resposta apropiada per part dels partits que estan governant. Som conscients de les dificultats que ha d’afrontar el govern actual. I volem col·laborar. Però per això calen menys micròfons i paraules d’argumentari, i més voluntat de diàleg i de consens. Cal presència dels regidors i gestió política de l’alcaldessa. En moments difícils, els governants no poden ser els primers en arribar tard i perdre la imaginació.

Joan Rodríguez, 1r Secretari del PSC de la Garriga

 

 

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada