Gil Pender, el protagonista de Midnight in Paris, escriu una novel·la. El text es basa en un personatge romàntic que treballa en una botiga de nostàlgia; un lloc replet d’objectes antics amb ànima pròpia. Quan Woddy Allen va escriure el guió per a la pel·lícula desconeixia, com de ben segur també ho fa ara, que el seu film seria reproduït dins una sala de cinema nostàlgica i manual, situada al cor de la Garriga, que ben bé, podria haver sorgit de la imaginació del seu personatge: el cinema Alhambra. Situat dins un edifici d’arquitectura modernista construït l’any 1913, l’Alhambra representa avui en dia una manera de viure el cinema quasi extingida. Les seves instal·lacions semblen ancorades en un passat que recorda el setè art com una activitat humana i mecànica, allunyada de la revolució tecnològica. Els anys han anat passant, però a l’Alhambra tot segueix igual.
Llegeix la notícia completa a Vallès Oriental.com
A la fotografia: La cabina es manté encara tal i com va ser dissenyada. Foto: Lluís Salvadó
