Entrevistem a en Josep Marata, cap de Protecció Civil de la Garriga, per tal contextualitzar la sèrie d’articles que Protecció Civil publicarà a La Garriga Digital.cat, on donarà consells als lectors sobre com protegir-se de manera responsable i efectiva davant diferents esdeveniments.
La Garriga Digital: Per a introduir els articles que escriurà Protecció Civil a La Garriga Digital.cat, què és l’autoprotecció?
Josep Marata: Bé, hem rebut instruccions de la Direcció General de Protecció Civil de Catalunya per tal que les delegacions de Protecció Civil de cada municipi fem una mica de pedagogia dels riscos que hi ha actualment. Per exemple, amb els bolets. Més enllà de les intoxicacions que hi ha hagut, també ens hem trobat amb casos en els que hi ha gent que va al bosc i es perd, i s’ha de muntar tot un dispositiu de cerca amb Bombers, les Associacions de Protecció Forestal, etc., per tal de trobar la persona. La gent va a la muntanya i no sap per on va, i després els familiars han de trucar als Bombers per dir que se’ls ha perdut l’avi. Una vegada vàrem anar al Montseny a fer una recerca durant tot un cap de setmana i al final va resultar que l’avi havia baixat caminant del Montseny i va agafar el tren fins a Barcelona.
L.G.D.: Quin àmbit d’actuació té Protecció Civil de la Garriga, geogràficament parlant?
J.M.: El terme de la Garriga. Nosaltres depenem de l’Alcaldia, i per sobre d’ella de la Direcció General de Protecció Civil. És un cos força ben considerat i tingut en compte a la resta de l’Estat, i aquí els voluntaris estem una mica descuidats. Hi som, però no se’ns fa servir.
L.G.D.: Calen més recursos?
J.M.: Bé, és el de sempre. La DGPC de la Generalitat avarca Bombers, Policia… Moltes coses, i la part dels voluntaris potser queda una mica diluïda. Però se’ns fan cursets de formació i orientació, per exemple a l’Escola de Bombers i Seguretat de Mollet. I l’important és que ens ensenyen el que hem de fer i el que no.
L.G.D.: Perquè és de suposar que, essent una associació de voluntaris, tindreu perfils molt diversos entre els vostres membres.
J.M.: Els nostres membres van des de gent de més de seixanta anys que té temps lliure i vol col·laborar, fins a nois de 18 anys que és l’edat mínima per a participar a l’associació. Tenim un ampli ventall, amb diferents àrees: logística, intervenció… I cadascú es col·loca a la que millor encaixa.
També col·laborem molt amb la ADF, a l’estiu participem en les seves activitats. Durant l’hivern fem altres tasques, com controls de curses i esdeveniments, tals com la Mitja Marató o la Cavalcada de Reis o Carnestoltes. També ajudem a l’Ajuntament en tot el que podem posant-nos en contacte amb ells i amb la Policia Local per a planificar-ho.
L.G.D.: Quina preparació té un voluntari de Protecció Civil?
J.M.: Bé, els voluntaris vénen a nosaltres i nosaltres fem cursets, com per exemple de primers auxilis. No tan per fer nosaltres els primers auxilis a ningú, sinó per saber el que no s’ha de fer. Normalment sempre arriba l’ambulància a temps, però s’ha de saber què no s’ha de fer o com moure un ferit, per exemple. És un altre exemple d’autoprotecció, tots els cursets que fem són amb aquesta mentalitat. S’ha de fer tot amb responsabilitat, no per posar-te un uniforme et converteixes en Rambo.
L.G.D.: És a dir, que el més important per ser un voluntari de Protecció Civil és estar-hi disposat.
J.M.: Sí. L’altre dia vàrem penjar al nostre Facebook que el fet és que completar alguna tasca de Protecció Civil et fa sentir-te bé amb tu mateix, ja sigui la recerca d’una persona o la Cavalcada de Reis. A la Cavalcada, per exemple, hi col·laborem des que es comença a planificar, estem a la junta, i quan veus que surt bé et sents satisfet. És la satisfacció de la feina ben feta. Hem col·laborat amb el poble, que ens necessita. I necessitem que més gent s’apunti, perquè som deu i cada cop hi ha més activitats.
L.G.D.: En aquest sentit, us manca personal?
J.M.: Bé, hi ha associacions de Protecció Civil que tenen més de trenta voluntaris, estaria bé ser-ne més. Seria una altra dinàmica de treball, perquè sempre som els mateixos que fem el que fem. Però bé, és el que ens agrada i és pel que estem aquí. Sempre depenent de la Policia Local, que és el nostre pal de paller, que ens dóna els plànols i els recorreguts de les curses, per exemple. Mai anem per lliure, sempre depenem de l’Ajuntament. Som una associació, però en conveni amb l’Ajuntament. Es va signar el 2002 i ara s’està redactant el nou, que implica des de les col·laboracions a les curses que et comentava fins altres activitats com les festes majors.
També tenim en compte els plans de protecció, que s’estan actualitzant. El 2005 es va fer el Pla de Protecció General, la revisió es va fer el 2009, resolent diversos problemes.
L.G.D.: Estem parlant de plans de protecció com l’INUNCAT etc.
J.M.: Sí. Nosaltres, aquí a la Garriga, tenim el Pla Peneral PROFICAT, que s’aplica en emergències com la que va haver-hi l’altre dia a Puigcerdà, on es va enfonsar el sostre d’un restaurant. S’activa el PROFICAT i tots els grups d’intervenció també s’activen, incloent la policia, els voluntaris, etc. També s’activen els grups sanitaris i logístics. Els plans són una manera d’engegar tot el dispositiu d’emergències i, a més a més, contenen tots els números de telèfon i la informació necessària per gestionar l’emergència. Aquí, a la Garriga, tenim aquest pla general, l’INUNCAT, que és el que està més treballat, doncs tenim molt terreny en zona fluvial. També hi ha el NEUCAT i el SISMICAT, que és obligatori. De fet, encara s’hi està treballant, molts pobles encara no el tenen, un terratrèmol no és una cosa en la que es pensi sovint, però hi ha un risc.
L.G.D.: Estem parlant d’una sèrie de riscos que no s’acostumen a tenir en compte en el dia a dia?
J.M.: Nosaltres hem d’estar preparats, però. La nostra idea, la de la nova junta, és anar un pas per davant de les emergències. La setmana que ve, per exemple, farem una reunió per a treballar sobre el NEUCAT. Veure què necessitem en material, coordinar amb la policia un lloc d’acollida, tot per a no haver d’improvisar en el moment de l’emergència.
L.G.D.: Teniu una actitud proactiva davant l’emergència.
J.M.: Sí, volem tenir-la. Abans, en alguns casos, s’improvisava bastant, però ara volem anar sobre segur, que quan necessitem alguna cosa només haguem de despenjar un telèfon i saber on anar a buscar-la. Saber on tenim cadascun dels nostres recursos, on muntem els centres d’acollida, quina capacitat tenen. Si vénen cent persones, que les seves necessitats estiguin cobertes. Volem estar un pas per davant, tenir els riscos més propers, com el NEUCAT, coberts. Aquest hivern hi ha previsió de que sigui necessari i ens estan arribant instruccions de la Direcció General.
L.G.D.: Els articles que publicareu a La Garriga Digital.cat són part d’aquesta actitud proactiva, llavors. L’autoprotecció és el més important en una emergència?
J.M.: L’important és protegir-te a tu mateix i als teus familiars. Per exemple, en cas de nevades, preveure que pot marxar la corrent i tenir maneres de poder passar sense aquesta. El que volem és que la gent sàpiga què fer, com es pot informar, quins canals pot fer servir sense col·lapsar la Policia i els números d’emergències. Que sàpiguen quins números són els adequats en cada cas, a quina emissora de ràdio poden escoltar per informar-se, si poden informar-se via Internet…
L.G.D.: És a dir que es vol fer pedagogia.
J.M.: Sí, important i el que volem fer. És l’eina que, a més a més, farem servir per a donar-nos a conèixer, no som només els que controlen els carrers a les curses, també fem una tasca important de servei al poble.
Es pot trobar més informació sobre Protecció Civil a la Garriga als articles que setmanalment publicaran a La Garriga Digital, a la web www.protecciocivil.entitats.lagarriga.cat, o contactant directament al correu electrònic protecciocivil@lagarriga.cat o al telèfon 647.446.662
Text i fotografia: Marc Bellmunt
