Un dels grans beneficiats d’aquesta crisi són els venedors de bratwurst ambulants que trobem en ciutats com Berlín. Es tracta d’un home biònic, que té instal·lats una sèrie d’estris i sistemes complexos per fer l’elaboració completa dels coneguts bratwursts. Podeu observar a la fotografia que duu un paraigües que el protegeix del sol i la pluja. Penjat a les seves espatlles porta una planxa on elabora els entrepans i on a sota guarda la munició. Darrera l’esquena porta el dipòsit de gas o combustible que alimenta els fogons, però el més curiós és per on passa aquest tub del gas.
Si analitzeu la fotografia podreu veure que aquesta canalització té contacte amb les parts més nobles del venedor, tenint una amenaça constant durant la jornada laboral. Aquesta pressió fa que el venedor tingui una actitud servicial i d’un grau d’humilitat que voldria que tinguessin molts professionals del nostre país. No estic proposant que tothom tingui un tub de combustibles que passi per sota dels dallonses, però cal reconèixer el grau d’implicació d’aquests treballadors alhora de fer els entrepans.
Potser a La Garriga podríem donar llicències a aquests venedors. Això segur que portaria turisme a la nostre vila i els nostres botiguers es beneficiarien d’aquesta nova oferta culinària. Penseu que no per tenir uns increïbles edificis modernistes, dos balnearis, una vila romana, la gent ve a visitar la nostra vila en massa. El turisme té molts nivells de comportament, i on resulta més atractiu és on el grup familiar pot gaudir al complert. Els bratwurst són més atractius que els dissenys modernistes, i ens agradi o no a Berlín i a Nova York els hi funciona. I com diu el meu amic #sotrac, si fas que la gent tingui la panxa contenta tornarà.
Article original | http://sotrac.wordpress.com
