Ja és efectiu un canvi de govern a Espanya. Finalment, la dreta s’ha alçat amb una àmplia majoria que els permetrà governar durant 4 anys sense concessions. La ciutadania ha valorat i ha cregut que era millor un canvi. Amb aquest canvi volia aconseguir una estabilitat en el sistema financer i laboral, per això s’ha vist una davallada de la confiança envers el projecte socialista.
La confiança en el projecte de la dreta no és tal. Si analitzem bé els resultats, veurem que el registre dels populars augmenta en quasi 400.000 vots, però on de veritat rau la victòria del PP és en a davallada dels socialistes, que hem perdut a Espanya 4,5 milions de votants.
Però ja hem vist que amb l’anunci d’un nou govern la situació econòmica és la mateixa que fa uns dies. Alguns diran que només fa tres dies de la celebració de les Generals i que és aviat per a poder fer una predicció. La predicció no la faig jo, en aquest cas. La fan mitjans internacionals i els mercats econòmics.
El dilluns mateix, Rajoy trucava a Merkel per dir el que feia temps que estava dient Rubalcaba. Que Espanya estava assumint els seus deures de forma correcta. Doncs el que durant la campanya ha negat sistemàticament Rajoy, finalment resulta que ara és cert. Tot canvia en campanya electoral, suposo. Rajoy va demanar a la Canciller alemanya una assumpció de responsabilitats a nivell de la zona Euro, que intentessin deslliurar a Espanya de l’opressió dels especuladors.
La Borsa ha anat baixant sistemàticament durant aquests primers dies de ressaca post electoral, no pas la prima de risc, que ha anat pujant progressivament fins a assumir el valor històricament més alt.
Fa uns dies anava en metro a Barcelona i vaig veure un dels eslògans de campanya del PP, que deia una cosa així com “Primero el empleo”. Naturalment a qualsevol persona li agradaria que aquelles paraules fossin reals, però la realitat és que on governa la dreta, són a les comunitats autònomes on més està augmentat la taxa d’atur.
Però ahir, el govern català, dirigit pel convergent Artur Mas, ens va donar la primera pista del que passarà en els propers mesos i anys. Va aplicar una segona tisorada a les polítiques socials que afectarà als funcionaris i als serveis públics; transport públic, universitats, sanitat i subministraments com l’aigua patiran una pujada dels preus molt important, superior a l’IPC (és a dir, per sobre del 3%). Amb aquests ajustos, que durant la campanya vam anunciar que no es realitzarien tan ells com els seus consellers, com per exemple Boi Ruiz, que assegurava que la Sanitat ja havia patit un pla d’Ajustos al 2011 i que no en tornaria a patir al 2012, estalviarà 1.000 milions d’euros a l’administració pública. Uns diners que no afectaran a la butxaca dels polítics, sinó dels consumidors finals; és a dir, de tu i de mi. Tot això ho fa 48 h. després de la celebració de la comtessa electoral. Que canviarà? Doncs sí, malauradament, la política social!
