La Garriga i la Festa Major de 1900

0
110

La vida a la Garriga sembla que sigui molt plàcida i tranquil·la, però, per motius desconeguts que només el #sotrac pot conèixer, els garriguencs som dotats d’un punt de bogeria. Potser la Saligarda que cada matí bufa pels nostres carrers i camps ens fa ser uns sers mig girats. Penseu que hi ha constància de costums i actituds dignes d’estudi psiquiàtric. En posarem un exemple:

El 1900 es va celebrar la Festa Major de la Garriga amb la participació de molts visitants, entre els quals estiuejants de Barcelona i d’altres poblacions dels voltants. Nosaltres, els garriguencs, a part dels balls amb les orquestres programades de LA CATALANA i ELS MUXINS, tenim la mania de publicar els programes de les festes en català. Aquest fet era lloat des d’altres poblacions, com Granollers, que acusaven al Casino i altres societats recreatives de la seva ciutat de no publicar la seva programació en català. Fins i tot van arribar a dir que la Garriga i Cardedeu estaven passant la mà per la cara a Granollers i que no podia ser que poblacions “inferiors” ho fessin. Ja veieu que a principis del segle XIX al Vallès el periodisme era combatiu.

La Garriga, doncs, era un lloc d’estiueig de molts barcelonins i era coneguda com la Chamounix catalana per les seves cases i jardins. En locals com Can Lloberas era on s’hi reunien famílies de la burgesia catalana més pomposa i digna de les revistes de societat de l’època, i era on hi feien les seves xerrades i jugaven a cartes.

El luxe a la Garriga semblava que no tenia fre i, fins i tot, el 24 de juny de l’any 1900 es va estrenar l’enllumenat amb gas a la població. Érem referència i una terra pròspera: una destinació de la burgesia catalana.

Imagineu tota aquesta gent tan posada pasturant pels carrers del poble! El que mai es van poder imaginar, però, aquells estiuejants, era veure com a la Festa Major mataven un vedell al bell mig del poble.

Segons sembla, van voler fer una “corrida de toros” i la broma consistia en matar el vedell. De fet, diuen que l’escena va ser tant fastigosa que molts d’aquells estiuejants van deixar de venir al poble per passar els seus dies de repòs.

No tenim constància de qui va matar el vedell ni tampoc qui va organitzar aquest macabre ritual, però només imaginant-nos la cara de l’alcalde intentant entendre tot l’incident podrem arribar a la conclusió que a la Garriga sabem sorprendre a tots els visitants. No voldríem pas recuperar aquest costum, ni tampoc pensar que els garriguencs renunciem a fer actes abstractes i difícils d’entendre, però com em va dir el meu amic #sotrac, és millor que et prenguin per boig que no pas per tonto.

Article original | http://sotrac.wordpress.com/

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.