Sagarra, vist per Lluís Permanyer

0
130

“Setembre del 1936. Sagarra és a Blanes i la FAI el busca”. Així va començar el retrat personalíssim que va fer de Josep Maria de Sagarra (1894-1961) el periodista Lluís Permanyer. La conferència, organitzada per Òmnium Cultural per commemorar el cinquantenari de la mort del poeta, va omplir la Fundació Maurí dissabte passat a la tarda.

“La poesia li rajava”, va dir Permanyer, i ja de jove va ser un poeta popular que omplia, recitant, el Palau de la Música. Però Sagarra també va triomfar com a novel·lista, dramaturg, traductor i articulista, i va aconseguir “viure de la seva ploma” . Segons el conferenciant, “no era un escriptor de pis”, sinó un home vital, que disfrutava amb delit dels plaers de la vida, enamorat del paisatge humà i de la naturalesa. El do i el gust per la paraula l’assaboria ja de petit estiuejant a Santa Coloma de Gramenet i Sant Pere de Vilamajor, on la família hi tenia casa.

Lluís Permanyer va viure molt a prop dels Sagarra, cosa que li va permetre poder escriure la biografia Sagarra, vist pels seus íntims. La coneixença li venia de coincidir a la Facultat de Dret amb el fill, Joan de Sagarra, i de convertir-se ben aviat en el quart jugador de bridge de les partides que feien els Sagarra juntament amb la dona de l’escriptor, Mercè Devesa.

De paraula i memòria impertorbables, Permanyer va comentar aspectes biogràfics de Sagarra que coneixia de primera mà. “Escrivia a raig, de nits, bevent cafè”; “era de to baix i el menjar i el beure l’entonaven”; “sempre li havia interessat la Barcelona canalla de la plaça de Catalunya en avall”, on feia vida els anys que va fer “vida de tomàquet” (llevar-se a les vuit del vespre i anar-se’n a dormir a les vuit del matí).

Sagarra va ser un escriptor popular, llegit i admirat fins i tot per la burgesia que tan cruament retratava. Als anys quaranta, en ple exili interior, les seves obres de teatre es representaven arreu de Catalunya, i la gent plorava: per les històries i per sentir-les dites en català. I encara un altre apunt: les seves Memòries van fer plantejar a Josep Pla reescriure El quadern gris.

Permanyer, brillant, va voler acabar fent divertir més el públic, amb una invectiva cèlebre de Sagarra: “He dinat amb molta gent, i qui diu gent diu gentussa, però mai tan malament com als hotels de la Hussa”.

Carme Badia

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.