La darrera entrevista del cicle dedicat als regidors de l’equip de govern d’aquesta legislatura és la corresponent a la Neus Marrodan, regidora d’Acord de l’àrea d’ Urbanisme, Medi Ambient i Habitatge. Podeu llegir les anteriors entrevistes en aquest enllaç.
La Garriga Digital: Com ja sap, sempre demanem als regidors que es presentin als nostres lectors.
Neus Marrodan: Jo sóc arquitecte tècnica, tot i que la meva especialització no ha anat cap a la execució d’obres en si, sinó que he fet especialització, un màster, en direcció d’empreses i coaching de persones. La meva feina, realment, és treballar l’estudi de projectes, la part més comercial i el desenvolupament de noves iniciatives en una empresa constructora.
L.G.D.: Com han estat els primers mesos a l’Ajuntament?
N.M.: Ha estat una entrada absolutament vertiginosa, sobretot a Urbanisme i potser no tant a Medi Ambient. Han estat dies intensos, d’intentar mantenir el ritme de tots els procediments administratius que ja estaven engegats i que, evidentment, no es podien aturar. Fins ara hem hagut d’atendre molt més el dia a dia que no pas fer projectes, però ara ens plantegem l’organització interna de l’àrea i de consolidar la voluntat que tenim a Acord d’acostar-la al municipi. Volem obrir l’àrea d’Urbanisme a la gent.
L.G.D.: Quines són les competències de l’àrea de Urbanisme, Medi Ambient i Habitatge més enllà de l’aprovació de projectes?
N.M.: A nivell d’Urbanisme es treballa en diferents àrees, recollint des de l’atenció a obres majors que pugui sol·licitar qualsevol persona o empresa fins continuar, encetar i mantenir tots els procediments de planejament, com per exemple la reparcel·lació de la Doma i la modificació d’usos de polígons. Què més fa Urbanisme? Segueix, en part, projectes de la via pública amb la regidoria corresponent i també nous projectes, tot i que el clima econòmic actual ho faci difícil.
Totes aquestes àrees, a més, s’han de gestionar des del punt de vista de la legalitat, i una altra de les branques de treball d’Urbanisme és aquesta tasca de vetllar per la disciplina urbanística controlant que totes les obres es facin seguint la legalitat que pertoca. És una de les feines importants que es fan aquí.
L.G.D.: I per la banda de Medi Ambient?
N.M.: Medi Ambient és un camp molt ampli. Engloba, sobretot, dues grans àrees, que són les que estan més actives ara mateix: la gestió de residus de rebuig i brossa orgànica, i tota la gestió de residus de triatge que va a la deixalleria i que es fa amb el Consorci de Residus. L’altra gran àrea que es gestiona és Parcs i Jardins. Pròpiament, les zones verdes de l’entorn de la zona urbana. Finalment, la darrera cosa que fem és desenvolupar polítiques de gestió ambiental, de gestió del territori verd. No només de les zones del poble, sinó de tot el seu entorn natural. Jo penso que és una mica el que tenim marcat com a objectiu aquests quatre anys: aconseguir que el patrimoni natural de la Garriga es pugui incorporar al gran patrimoni que té el poble a nivell arquitectònic o cultural. Cal treballar boscos, camins, l’àrea fluvial…
L.G.D.: I finalment, Habitatge.
N.M.: Aquesta és la més complexa actualment i s’hi han d’aplicar estratègies imaginatives. Ara mateix, el que s’ha d’aconseguir és poder promoure habitatge social en bones condicions perquè determinats sectors de la població puguin accedir-hi amb facilitat. És evident que ara mateix les capacitats d’inversió són nul·les i que no podrem fer la política d’habitatge que necessitaríem a nivell de construcció nova, però volem aconseguir que determinades promocions privades puguin incloure part de cessió cap al municipi. Haurem de trobar solucions molt imaginatives i estem pensant en algunes idees que cal desenvolupar.
L.G.D.: A part d’integrar la Garriga en el seu entorn, quines són les prioritats de la regidoria per aquesta legislatura?
N.M.: Per la banda de Medi Ambient està molt clar. Cal aconseguir que la gestió de les competències que estan en règim de concessió a empreses especialitzades funcioni de manera autònoma per a poder dedicar-nos al màxim a poder desenvolupar la resta. Cal revaloritzar i apropar el patrimoni natural que tenim al poble i donar-lo a conèixer. A més, és clar, cal conservar-lo.
L.G.D.: Durant la campanya es parlava, des d’Acord, de la “anella verda” i de l’arranjament de la zona fluvial.
N.M.: La idea és aquesta. Volem desenvolupar una xarxa de camins, no solament nous, sinó també emprant els existents, que ens han de permetre crear la comunicació entre el nucli construït i l’entorn del poble. Ja hi ha molts recorreguts establerts, molts camins que es poden recuperar, i això ens ha de permetre tenir aquesta àrea verda al voltant de la Garriga i que es pugui fer servir. La “anella verda” no deixa de ser això, un camí per a voltar tot el poble aprofitant, arranjant i revaloritzant els camins que tenim. Ara mateix, estem treballant per tal de que es condicioni el tram de camí fluvial que arriba fins a El Figaró.
L.G.D.: En el seu programa electoral també parlaven de traslladar el pont de ferro dels Pinetons. Segueix en marxa aquest projecte?
N.M.: La intenció hi és, però encara no hem pogut començar a desenvolupar-lo. També et volia explicar que, a l’àrea d’Urbanisme, una de les nostres prioritats és aconseguir, sobretot, que la gent del poble se senti propera a la gestió administrativa dels tràmits relacionats amb aquesta àrea. Ara mateix, el que hi ha és una gran escissió entre el departament tècnic i les necessitats del poble. Es nota molt, es troba a faltar una agilitat a l’hora de fer tràmits, a l’hora de saber realment de què és responsable cadascú. Hem d’aconseguir aquesta comunicació, aquesta transparència. Això passa per moltes coses, per fer funcionar molts engranatges dins l’Ajuntament. S’ha d’agilitzar l’admissió de projectes a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania i que es pugui començar a treballar ràpid.
És molt important, i cal destacar-ho, que l’àrea d’Urbanisme no treballa sola, que té tot un entorn. Moltes vegades un expedient s’ha de portar a estaments supramunicipals, o que s’han de fer tota una sèrie de procediments administratius que fan que els tràmits per aconseguir un permís no siguin sempre de quinze dies. I és important que la gent sàpiga, quan sol·licita alguna cosa, quin serà el termini de la gestió, no només per la feina que està aquí, sinó per tot el procés. Cal agilitzar el procés i apropar-se a la ciutadania.
L.G.D.: Una altra iniciativa que van anunciar durant la campanya electoral és l’elaboració d’un nou Pla de Mobilitat. S’està avançant en aquest sentit?
N.M.: Aquesta és una feina global de l’equip de govern, però des d’Acord tenim clar que el Pla de Mobilitat és un plantejament necessari i que s’ha de fer des de la participació i des d’una reflexió serena de què és el que necessita la Garriga en aquest aspecte. No n’hi ha prou amb fer les actuacions temporals que s’han fet al carrer Calàbria, és evident. S’ha de pensar des d’un punt de vista molt més global, de la no caducitat d’aquesta mobilitat, cal fer actuacions que perdurin en el temps, que permetin descongestionar el municipi independentment del volum de gent que hi sigui.
L.G.D.: Es plantegen, en aquest sentit, elaborar un nou Pla de Mobilitat per actualitzar l’existent del RACC de 2005?
N.M.: Al meu entendre, el que hi ha de 2005 és una diagnosi, no un estudi de mobilitat. No és un estudi finalitzat, i en qualsevol cas s’ha de posar al dia perquè la realitat de fa sis anys no és la d’ara, ni és la que tindrem d’aquí a dos o tres anys, això segur. Partint d’aquesta base, ens ho hem de plantejar d’una manera molt serena i molt global. Segurament no n’hi ha prou amb canviar direccions de carrers i s’ha de reflexionar molt sobre quins punts es poden arribar a modificar i com s’ha d’establir el nou planejament.
L.G.D.: Cap on creixerà la Garriga?
N.M.: Vejam, la revisió del Pla General té diferents àrees. Tal com estem en aquests moments el Pla General està caducat, allunyat de les possibilitats reals de la Garriga. El que s’hauria de poder fer és actualitzar-lo, això és evident. La política d’Acord és revisar o actualitzar determinats punts del Pla General, segur. Cap on creixerà la Garriga? Si ens cenyim a la situació econòmica, de ben segur que creixerà poc. Si ens cenyim a les necessitats reals, el més important seria consolidar els nuclis més propers, tota la zona de la Doma, que és la més propera i que també consolidaria el nucli del poble i ajudaria a canviar el centre de gravetat del poble, creant un nou eix d’equipaments.
L.G.D.: Acord té clar que vol remodelar certs punts del Pla General, doncs. Quins?
N.M.: Hi ha determinades prescripcions del planejament que són difícil d’acomplir-se quan es vol desenvolupar una àrea. Parlo, especialment, de determinades zones que s’havien definit de manera molt optimista o sobredimensionada, i que valdria la pena redimensionar-les perquè s’adeqüessin més al que es pot construir i al que no. És, sobretot, el cas de la zona del passeig fluvial, doncs el tram de vial que està projectat té unes mesures molt sobredimensionades pel que realment es pot fer en aquests moments. Ara mateix, el Passeig Congost el fa un vial massa ample, acostant-se massa a la llera del riu, i això implica uns costos molt elevats. Poder reajustar aquest projecte fent-lo més acotat permetria resoldre molts problemes.
En altres punts, per un motiu o un altre hi ha petites disfuncions que s’han de resoldre ara ja que és el moment de fer-ho perquè no hi ha tanta abundància de llicències de desenvolupament. També hi ha alguns nuclis del planejament que s’han de tancar aprofitant aquest conjuntura.
L.G.D.: És a dir, que volen aprofitar aquest moment de poca activitat constructora per consolidar el poble.
N.M.: Sí. El gran ideal seria poder actuar sobre determinades àrees del planejament on no s’és respectuós amb l’entorn.
L.G.D.: Tancant el tema d’urbanisme i enllaçant amb habitatge, quins projectes hi ha per a construir vivenda de protecció oficial a la Garriga?
N.M.: Tornant al que et comentava abans, hem de trobar solucions imaginatives que permetin posar a disposició determinats habitatges ja construïts. Hi ha algunes polítiques que s’estan començant a treballar, però preferiria poder-les explicar més endavant quan estiguin consolidades. Però s’està intentant això, donar usos a edificis sense haver de construir-ne de nous.
L.G.D.: Emprar vivenda ja construïda però buida.
N.M.: Aquest és l’objectiu, però serà complicat. Volem aconseguir acords, convenis.
L.G.D.: Amb l’Ajuntament com a mediador entre constructor i llogater?
N.M.: Absolutament.
L.G.D.: Sobre la planta de biomassa, tenen prevista alguna mesura?
N.M.: Si s’implanta la indústria on està previst, fer que s’adeqüi a la normativa legal catalana, que és concreta i estricta. Crec que l’Ajuntament es posicionarà en aquest sentit, o que fins i tot se li exigiran mesures de respecte al medi ambient superiors a les de la legislació vigent. Mediambientalment no em preocupa, la tecnologia està suficientment avançada. Al contrari, penso que hem de ser capaços de que una inversió com aquesta ens permeti capgirar la interpretació que es té de la biomassa i ser un poble capdavanter en l’ús d’energies renovables. Definitivament, aquest és un objectiu d’Acord.
L.G.D.: Com es veu des d’aquesta regidoria la previsió d’ampliar els usos dels polígons industrials que s’impulsa des de les àrees de Promoció Econòmica de l’Ajuntament?
N.M.: Em sembla correcte. Hem d’aconseguir la promoció econòmica del municipi essent respectuosos amb el teixit empresarial i comercial del poble, però també hem d’estar amatents a que el nostre municipi sigui capaç d’absorbir noves iniciatives econòmiques i productives. Jo ho veig de forma positiva.
Text i fotografia: Marc Bellmunt
