Un pas decisiu

Benvolguts/des garriguencs/ques. La crisi econòmica marca de forma aclaparadora la propera convocatòria electoral del 20 de novembre per constituir les Corts que escolliran el Govern del Regne d’Espanya de la propera legislatura.

L’atur i el deute que bloqueja administracions i corporacions financeres, així com la crisi de representativitat política provocada per uns processos democràtics tronats, fan que sentim veus que diuen que ara el país no està per iniciar processos complexos com la constitució d’una República catalana, malgrat que gairebé la meitat de catalans ja veiem clarament que és el camí a seguir.

És qüestió de prioritats, però des d’ERC, RCat i Catalunya Sí, creiem que la postura tossuda de silenciar l’opció de l’Estat propi amaga una realitat aclaparadora: els detractors saben prou bé que una Catalunya independent del poder polític de Madrid, tant si el dirigeix la dreta (amb pactes amb CiU), com l’esquerra (en connivència amb governs catalans “amics”) esdevindria un estat amb recursos suficients per sortir de la crisi.

Els catalans estem fent, un cop més, el doble pagament dels plats trencats del conjunt de l’Estat, i per això cal canviar d’estratègia de país. La República catalana no es constituirà el 21 de novembre, perquè les coses no van així, però si ens adormim la conjuntura global canviarà sense que Catalunya s’hagi col·locat en posició òptima per a una nova etapa. Així, doncs, el dia de les eleccions hem d’iniciar una nova manera de relacionar-nos amb el poder polític espanyol: li hem de dir clar que s’ha acabat, que serem uns bons veïns però que no volem pertànyer al seu estat.

La història dels darrers 30 anys ha demostrat que ni les tàctiques de Convergència i Unió ni les dels socialistes han posat fi al “problema català”, i el nostre país, després de l’estocada amb què ha acabat el procés estatuari, és més que mai una colònia que no està integrada en la identitat nacional espanyola (ni ho volem!), sinó que és un mer instrument per enriquir la hisenda de la metròpoli. Fa 15 anys José María Aznar va dibuixar aquesta Espanya del segle XXI i José Luis Rodríguez Zapatero, enredant-nos, l’ha perpetuat. I això que la majoria de catalans van donar als socialistes la presidència del Govern espanyol, ara fa tres anys i mig, quan el PSOE rebia patacades importants en d’altres zones de l’Estat.

Esquerra ha tingut el càstig dels electors per haver apostat per una de les opcions des d’una posició, no oblidem, de tercera força al país. Però en un procés exemplar ha renovat l’estratègia i les persones que l’han de dur a terme per encetar un camí, ara sí, molt més curtits. Com a president de la secció local de la Garriga em fa especialment feliç que s’han fet gestos semblants al que hem fet al nostre poble a les darreres eleccions municipals. I per això la candidatura que encapçala Alfred Bosch a Barcelona compta ara amb la suma i el suport de Reagrupament i de la plataforma ciutadana Catalunya Sí.

Això ens porta, vista la situació d’extrema gravetat en què es troben les estructures socials, econòmiques, polítiques i institucionals del país, a engrescar-vos perquè el proper 20 de novembre fem entre tots un pas decisiu vers una nova manera de constituir-nos: la República del sí. No es pot escanyar més Catalunya, no podem fer patir més les nostres classes populars; els nostres empresaris no han de ser víctimes de decisions que només afavoreixen els de Madrid. Acabem amb la Comunitat Autònoma del peix al cove i apostem amb coratge per la República de l’Estat al sac i ben lligat! Voteu ERC+Rcat+CSí. I que tinguem sort!

Oriol Ramon i Mimó, President de la secció local de la Garriga d’Esquerra Republicana de Catalunya