Com cada setmana, visito el meu vell amic #sotrac per parlar dels temes que ens preocupen. Ell sempre té històries úniques que desperten les meves neurones mig adormides per un món sense memòria. En #sotrac em va parlar de LA PINOSA FOSCA, un indret de la Garriga misteriós i tenebrós, comparable al món dels elfs i que ningú recorda. Resulta que, a principis del segle XIX, a l’entrada del poble, hi havia un hostal on tots els viatgers que venien d’Osona amb destinació Barcelona hi feien una parada de rigor. Aprofitaven per fer un mos, menjar botifarra, beure vi guerriller i contractar els serveis d’un guia, puix el camí cap a Granollers estava infestat de lladres, malfactors, bergants i pirates de muntanya que atacaven els grups de viatgers.
Aquest professional garriguenc era la garantia i el negociador davant els lladres arraulits al sotabosc de LA PINOSA FOSCA. El guia cobrava un import pels seus serveis i també uns altres rals destinats a pagar el peatge als lladres i evitar així que els viatgers acabessin desplomats i despullats enmig del bosc. Els delinqüents esperaven la comitiva enmig de la foresta i, sota les negociacions del guia amic, rebien la seva corresponent part del botí i deixaven lliure el camí dels saquejos corresponents. A la comarca ningú volia córrer el risc de creuar LA PINOSA FOSCA sense aquest guia de la Garriga i poder fer el trajecte sense cap perill.
Després de sentir aquest relat i sentir admiració pel negoci econòmic generat per aquest guia i els lladres, vaig mirar al #sotrac amb ulls d’orgull dient: “la Garriga abans era respectada i temuda”. A la nostra vila es va crear una activitat econòmica pionera i única, que anys més tard ha estat imposada a tot el país.
Parlem del peatge: de pagar per poder arribar a un indret per un camí segur a canvi de diners. Érem líders en les negociacions de risc, exercint control sobre les mercaderies i flux de persones pel territori. Podem parlar del control migratori total. Vàrem ser els primers en imposar aquest concepte i després de gairebé 200 anys hem perdut aquest privilegi. Ara que el peatge ja no està vist com un xantatge i s’ha legalitzat, potser és hora que reclamem els drets històrics de la vila de la Garriga davant el Tribunal Constitucional i tornar a treure profit de la nostra privilegiada situació estratègica. La C17 pot ser LA PINOSA FOSCA del segle XXI?
El més curiós de tot plegat és que aquesta història que heu llegit és ben certa.
