Anècdotes pel record d’èpoques passades

0
119

En més d’una ocasió es produeixen situacions esperpèntiques quan un ciutadà es troba sota l’àmbit d’actuació d’una autoritat.

Ahir a la tarda pujant amb el tren des de Barcelona es va viure un fet inoblidable, digne de ser recordat per les generacions futures, una faula, una metàfora.

Un bon revisor, en l’exercici del seu deure decideix aturar un tren de tres vagons que viatja cap a Ripoll. El fet s’ho mereix. Una senyora d’origen dels països de l’est sembla que no du bitllet o no du el que correspon al trajecte que fa. El senyor revisor no li vol fer un bitllet senzill i li imposa una multa de 50 euros, que la senyora es nega a pagar.

Parlo de memòria, però si no m’equivoco en el llibre de drets i deures d’un passatger, aquell que viatgi sense bitllet pagarà una multa considerable, però si viatja amb un bitllet que no respon a la zona a la que viatja haurà de pagar la diferència o una quantitat compensatòria, però no 50 euros. Això però, és circumstancial, per que el que va passar va adquirir proporcions considerablement més elevades que aquesta minúcia.

Així, com si tots fóssim al tren, veiem la imatge, un revisor, una passatgera i tothom absort amb les seves cabòries.

De cop el revisor perd el nord i maltracta verbalment a la senyora “usted que se ha pensado… que puede viajar sin billete”, li deixa anar un sermó i amb molt males formes, “pero que cara tiene…” movent els braços d’un costat a l’altre enèrgicament.

Davant d’això, educadament i sense alçar la veu, la senyora intenta argumentar, però l’altre no la deixa parlar. Ella el defuig i l’evita, però ell la segueix pel tren. Finalment els perdem de vista i quan arribem a la propera estació el tren roman aturat. Ens avisen per megafonia que per un incident amb un passatger sense bitllet el tren no pot continuar, de moment, el trajecte.

Alguns passatgers (no sé si és la paraula adequada, potser el terme penitents o peregrins li escau millor) truquen a destí per avisar que arriben tard, si la reunió pot començar més tard, si l’àvia o el veí pot recollir el fill o filla a l’escola de música, alguns truquem a casa …. D’altres comencen a comentar la jugada, uns a favor del revisor, altres en contra. N’hi ha per tot, cadascú té la seva preferència. A mi personalment, i ho dic en veu baixa, m’agrada més l’estil de la senyora de l’est, qüestió de gustos, que voleu que us digui. Té aquesta classe que tenen els actors russos, parla tranquil·lament, té certa flema, mentre que el revisor, és que no hi ha color, es mou com un petit dictador que li han xafat la seva joguina, és grotesc i mal educat. Aquest que se suposa que és l’autoritat, no en té gens i tal i com es comporta sembla que sigui la víctima, està indignat!. Paradoxal.

Com que l’estona passa decideixo anar a veure que passa a l’andana i m’acosto a la policia per preguntar com va el tema, i en la conversa el guàrdia urbà em pregunta si un  revisor pot parar tot un tren per un passatger sense bitllet. Davant de l’obvietat callo.

Penso, més que saber si té “autoritat” o no per aturar un tren, potser cal veure si 50 euros de multa, mal aplicada, compensen l’import dels bitllets que Renfe ha de retornar als passatgers pel retard de mes de 25 minuts. Sense tenir en compte el cost social dels retards individuals de cadascú, que depenent de les circumstàncies pot haver de pagar cangur, o perdre l’hora del dentista, o, o ,o ….

Ànims que això s’arregla. Ja ho veureu.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.