La penúltima entrevista del cicle d’entrevistes als regidors del govern de la Garriga és la corresponent al Sr. Josep Maria Torres, regidor d’Hisenda en estreta col·laboració amb Vicenç Guiu de l’àrea de Promoció Econòmica, a qui vàrem dedicar l’anterior entrevista.
El Regidor Torres ens parla de la filosofia empresarial a l’Ajuntament, de les finances del municipi i de la controvèrsia generada entorn a la participació d’Unió a les llistes de CiU a les darreres eleccions.
La Garriga Digital: Es pot presentar als nostres lectors?
Josep Maria Torres: Vaig néixer a Barcelona, al barri de Gràcia, l’any 1948. Vaig estudiar als Escolapis de Balmes i després ciències empresarials a ESADE. La meva família tenia negocis a la Garriga, jo sempre hi estiuejava, i l’any 1971 vaig venir-hi a treballar i a viure-hi. Em vaig casar amb una garriguenca, sóc pare de tres fills i avi d’una néta.
Per la banda associativa, vaig formar part de la Cooperativa de Pares de l’Escola Sant Lluis, i des de l’any 1990 formo part del patronat de la seva Fundació. Vaig ser president durant quatre anys del Club Esportiu del Vallès i sóc el fundador de l’Associació ARIS. És l’Associació per la Reforma de l’Impost de Successions, amb més de 30.000 afiliats i que dissoldrem l’any que ve perquè ha assolit el seu objectiu. Sóc militant d’Unió Democràtica des de fa quinze anys.
L.G.D.: Com ha estat el principi de legislatura?
J.MªT.: Els primers dies han estat complexos. Et trobes amb una sèrie de condicionants diferents als presents a l’empresa privada. Jo sóc petit mitjà empresari, i les condicions a l’Ajuntament són diferents. És clar, són diners públics, per tant la responsabilitat és molt més gran. Contínuament es firmen documents, es comproven dades…
L.G.D.: Des de CiU, ja des del programa electoral, es volia donar una visió més empresarial a l’Ajuntament. Aquesta és la seva tasca?
J.MªT.: Sí, sí. La meva regidoria, Hisenda, que a més dóna suport a en Vicenç Guiu a Promoció Econòmica, va encaminada a intentar concebre l’Ajuntament com una empresa. Analitzar costos de forma clara i profunda, preguntar-nos el per què de les despeses i analitzar si es pot millorar. Per exemple, aquest any volem fer un pressupost que no s’actualitzi amb l’IPC sobre el pressupost anterior, sinó examinant cada partida acuradament. Cal veure si una partida és de 2.000 €, si cal que ho sigui, o si fins i tot cal ampliar-la. Hem d’intentar aplicar el criteri empresarial a l’Ajuntament, que no és fàcil.
L.G.D.: És a dir, que plantegen per aquesta legislatura reformar de nou tot el pressupost aplicant-hi principis empresarials i deixant de banda el fet fins ara?
J.MªT.: No, no, i ara. L’Ajuntament necessita continuïtat, no es pot fer tabula rasa, hi ha hagut una tasca bona fins ara a l’Ajuntament. Però cal aplicar criteris empresarials i més en aquesta conjuntura econòmica tant difícil. Volem presentar uns pressupostos més restringits, però també socialment més correctes. Fins ara s’ha fet molta cosa a l’estil “café para todos“, on tothom rebia la mateixa subvenció, tant si es vivia en un xalet com si no es tenien recursos econòmics. Això no pot ser. Nosaltres el que volem és fer una activitat social on les subvencions les rebin qui realment les necessita. De tal manera que els recursos que aquí es puguin generar serveixin per a poder donar continuïtat a aquestes polítiques socials.
L.G.D.: Deuen treballar molt estretament amb la Regidoria de Benestar Social, doncs.
J.MªT.: Sí, és una de les regidories amb les que treballem, ara mateix és un tema molt important. Com també és molt important fer que les empreses creixin i els petits i mitjans empresaris tirin endavant. Una de les nostres metes és eliminar traves burocràtiques, l’Ajuntament de la Garriga està considerat un dels pitjors ajuntaments en quan a l’adjudicació de permisos d’obra d’obertura i d’altres tipus. Cal intentar ajudar al contribuent, si hi ha alguna cosa que no es pot fer, el tècnic t’ha de donar la solució per a poder fer-la, no posar-te més inconvenients.
L.G.D.: En els darrers plens estan treballant en aquest sentit.
J.MªT.: Sí. Una de les tres finalitats de la regidoria és aconseguir una rapidesa immediata en els permisos d’obres i en tot això. Òbviament, això escau a la Regidoria d’Urbanisme, però estem tots aquí per a ajudar al contribuent.
L.G.D.: Quins són els altres dos objectius?
J.MªT.: Primer, reduir al màxim els costos de l’Ajuntament, com comentava abans, i l’altre intentar fer que siguem un Consistori més orientat a la vessant social, però ajudant a qui realment ho necessita, no a tothom. Per exemple, es paguen 18.000 euros a l’any per la natació, i es paguen a tots els nens, puguin o no puguin pagar-ho a casa seva. L’Ajuntament ha de pagar als pares que no puguin permetre-s’ho, però als que s’ho puguin pagar, no.
L.G.D.: És a dir, que volen mantenir les prestacions socials reduint el número de persones que les reben, sense ampliar pressupost.
J.MªT.: Ampliar difícilment es pot fer. Aquest Ajuntament dedica un milió i mig d’euros a educació cada any. És moltíssima quantitat, hi ha molts pocs ajuntaments que ho facin. L’Escola de Música està considerada una de les millors de Catalunya, l’EMAD, la formació professional… És un gran Ajuntament, molt dedicat a la formació, que és una inversió de cara al futur. Interessa formar la gent.
L.G.D.: Com es compatibilitza la seva feina de control econòmic des d’Hisenda amb les intencions de les altres regidories?
J.MªT.: Això és un problema intern, perquè tots els regidors volen el màxim per la seva regidoria, complint els pressupostos. Ara hem creat una comissió de control de despesa, a la qual lògicament hi sóc jo mateix, també el Sr. Perales, el Sr. Guiu, l’alcaldessa i la interventora. Aquí controlem totes les despeses. És difícil controlar les ja decidides per aquest any, per exemple, jo no puc desviar diners d’uns cursos de natació que ja estan previstos. Això sí, puc marcar una pauta de cara a tot el personal de l’Ajuntament perquè vegin que ara les coses, aquí, són serioses, que tots hem d’ajustar-nos i prendre responsabilitat en les despeses.
L.G.D. Totes les mesures de l’Ajuntament han de passar primer per aquesta comissió de comptes?
J.MªT.: Tot passa per aquesta comissió de comptes en tant a despeses a partir del mes d’octubre, sí.
L.G.D.: Si ja existeix una regidoria dedicada a l’economia com és la de Promoció Econòmica, quin és el paper de la d’Hisenda?
J.MªT.: La regidoria d’Hisenda és, en sí mateixa, purament tècnica. És a dir, agafa les propostes de pressupost dels altres regidors i les estudia i analitza d’acord amb la previsió d’ingressos de l’Ajuntament. També s’hi atenen els pagaments a empreses i entitats bancàries. A partir d’aquí, la regidoria compta amb el treball d’una molt bona interventora i el que s’hi fa és treballar amb totes les regidories. Però a mi m’agrada fer quelcom més, i llavors estic per ajudar al Sr. Guiu en la Promoció Econòmica, que és un dels motors de l’economia, per salvar la petita i mitjana empresa, per potenciar-la. Quan veig que un comerç de la Garriga tanca em poso de mal humor. Hem d’ajudar la petita i mitjana empresa.
L.G.D.: Així doncs, la Regidoria d’Hisenda no és només un servei intern de l’Ajuntament per auditar els seus comptes, sinó que ajuda a Promoció Econòmica…
J.MªT.: Sí. La Regidoria d’Hisenda, si només fos tècnica, només faria el control dels comptes. Vol coordinar la tasca dels regidors amb la de l’interventor i l’Alcaldia. Però a l’Ajuntament hi ha més tasques a fer, i si puc fer-ne alguna més, la faré. Vull posar la meva experiència empresarial al servei del poble. Aquesta és la meva il·lusió. Només tinc aquesta fidelitat cap al poble, donar-li la meva experiència, sigui molta, poca, bona o dolenta. Vull posar un granet de sorra per intentar que els diners de la Garriga siguin utilitzats d’una manera més racional.
L.G.D.: Com estan les finances de l’Ajuntament?
J.MªT.: Els comptes de l’Ajuntament estan totalment equilibrats. El problema és que no es reben les subvencions. Jo li explico: el tema de les subvencions és un caramel que es posa a la boca. Et diuen “si gastes mig milió, jo te’n dono mig més”. Però has de gastar aquest mig milió amb l’afany de no perdre el mig que se t’ofereix. I si no tens els diners per a gastar, això és un problema.
L.G.D.: Estem parlant dels plans Zapatero, els FEDER… I aquí a la Garriga, concretament, de les obres del Centre i de la Plaça Mossèn Jaume Oliveras i el Centre de Visitants.
J.MªT.: Exactament. Anem a parlar de les obres del Centre. Aquestes obres han costat 1.120.000 €. I les de la Plaça i el Centre de Visitants – sobre el que no vull fer cap valoració, doncs ha costat 300.000 € i està obert dues hores a la setmana, i que cadascú opini el que cregui oportú- han costat 1.020.000 €. Per aquestes obres només es va rebre una subvenció de la Diputació de 413.000 € i la resta l’ha hagut de posar l’Ajuntament. Estem pendents de rebre 800.000 € de subvenció i tota la resta la posa l’Ajuntament.
El problema rau en com comença a pagar el Consistori, perquè els seus ingressos estan tots localitzats a despeses -en temes com el d’educació que comentàvem abans- així que si es volen aprofitar les subvencions calen crèdits bancaris. Altres ajuntaments, per exemple, tenen deu milions de pressupost, n’assignen vuit a despeses i dos a invertir. A la Garriga es destina tot a despeses i s’han de demanar crèdits per a poder aprofitar les subvencions. Llavors es demanen crèdits a cinc o deu anys per aprofitar les subvencions, de manera que les despeses pugen una mica cada any amb el retorn dels préstecs i els seus interessos. Així pots anar fent inversions, però vas generant deute, i amb això ens hem trobat.
L.G.D.: A més, estan els euros que el Govern espanyol va donar erròniament als ajuntaments i ara reclama.
J.MªT.: No és que els reclami, és que directament ens els resta del pressupost que rebem cada mes del Govern. No te’ls demanen, però te’ls retenen del que cobres cada mes. Estem cobrant menys del que hauríem de cobrar. A més tenim, ja de bon segur, unes retallades de les subvencions d’educació de 180.000 € per l’any que ve.
Després de tot això, tenim un forat d’impagats que es cobreix endarrerint pagaments a proveïdors. Aquí es pagava a seixanta dies i ara s’ha de pagar a cent vint dies. Esperem, i és el primer que farem, pagar al dia els proveïdors quan tinguem els diners. No pot ser que diguem que hem de promocionar la petita i mitjana empresa i aplacem pagaments, aniríem directament en contra del que prediquem.
A més, cal que totes les contractacions de feines i serveis que faci l’Ajuntament les faci a la Garriga, hem de donar feina a gent de la Garriga. Si cal un paleta, que sigui de la Garriga, qualsevol servei extern que es necessiti a l’Ajuntament, que es contracti al poble.
L.G.D.: Per cloure l’entrevista, voldria demanar-li la seva opinió entorn la controvèrsia que es va generar sobre la participació d’Unió en les llistes de CiU a les darreres eleccions.
J.MªT.: M’agrada que em faci aquesta pregunta, perquè volia fer menció a un comentari que s’ha efectuat sota el nom d'”Espiell” a l’entrevista a Vicenç Guiu que van publicar a La Garriga Digital.cat. Vull deixar clares dues coses: en primer lloc, expressar una opinió públicament en contra d’una altra persona i les seves actuacions de manera anònima no em sembla la manera més adequada de fer-ho. Crec que només serveix per a desprestigiar a la persona que ho fa, que perd credibilitat. A mi m’agrada parlar amb les persones, no amb una paret.
En segon lloc, que quedi ben clar que sempre he actuat motivat i amb el suport i recolzament d’Unió Democràtica a nivell comarcal i de Barcelona. Mai he actuat pel meu compte o d’una manera unilateral per part meva. Unió Democràtica, ara mateix, som dues persones, i el dia que es vulgui podem ser quinze, no hi ha cap problema. Però de moment això queda així. A mi el que m’agradaria és que, generalment, si hi ha alguna persona que creu que he actuat malament que m’ho digui i en parlem públicament. No hi ha cap problema. Per mi aquest tema queda tancat i no entraré en controvèrsies sobre aquest tema.
L.G.D.: Gràcies pel seu temps.
J.MªT.: Moltes gràcies a vosaltres.
Text i fotografia: Marc Bellmunt
