Tots els Ajuntaments estan capficats aquests dies en l’elaboració dels pressupostos. Amb l’afany de fer entenedora la proposta d’ordenança que es debatrà properament al plenari de la Garriga, Acord Independentista per la Garriga va celebrar una sessió informativa en què s’explicava com s’estructura el document més important per a la gestió de la Casa de la Vila i les problemàtiques que planteja en les finances locals. Quim Farriol, arquitecte i exalcalde de Lliçà d’Amunt, va ser l’encarregat de fer entenedors els números dels ajuntaments el passat dijous 21 d’octubre, a la mateixa Sala de Plens on es discutiran.
El document s’estructura entre una primera part per a la previsió d’ingressos i una segona part de despeses. El Capítol 1 és el més important, ja que fa referència a les taxes i impostos: “Si ajustes bé això, vas bé”, segons Farriol. Els impostos directes conformen el gruix més important d’entrades de diners a les administracions locals. Bàsicament es tracta de l’Impost de Béns Immobles (IBI) i el de vehicles, junt amb l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), que és important per a municipis amb molta superfície industrial: “Habitualment no arriba a representar el 10% del pressupost”. El Capítol 2 és el destinat a impostos indirectes, com el d’obres i construccions, que oscil·la d’un any a l’altre i per això es fa difícil de concretar, ja que es basa en previsions: “Un dels trucs que alguns alcaldes fan servir per presentar uns pressupostos és inflar aquesta partida”.
Les taxes es detallen al Capítol 3, i a diferència dels impostos, estan relacionades amb serveis concrets, com per exemple la recollida d’escombraries. També hi figuren els preus públics, per exemple les quotes per a les escoles bressol o les de l’escola de música.
L’apartat d’ingressos també recull les subvencions, al Capítol 4, per al funcionament d’alguns serveis.
Els següents apartats corresponen a ingressos patrimonials, cessions, lloguers… La venda de patrimoni sempre està subjecta a dedicar-ho a inversions. I també s’hi recullen les subvencions per a inversions (FEDER, PUOSC,…).
La part dels pressupostos dedicada a les despeses té com a principal partida el personal, recollit al Capítol 1, i que representa aproximadament un 40% del pressupost. El Capítol 2 tracta els costos de manteniment, les factures de serveis, transports… Un dels indicadors de la salut financera d’un Ajuntament és, segons Farriol, el Capítol 3, destinat a les despeses financeres, és a dir, als deutes. El Capítol 4, en canvi, és un termòmetre de les polítiques d’un equip de Govern, ja que està dedicat a les subvencions. Igualment, el següent capítol, el d’inversions, marca les prioritats d’un Ajuntament.
Quim Farriol va explicar els límits d’endeutament d’un organisme local (el 110% del seu pressupost) i també l’obligatorietat de tancar cada exercici amb un romanent.
Pel lliçanenc, el sistema té punts febles, com el fet que els impostos per obres i noves edificacions formin part dels ingressos corrents, quan “amb la crisi s’ha vist que no hi pots comptar sempre”, però tot i això, el sistema “és prou bo i té prou garanties”. L’honestedat dels dirigents és crucial, va dir, tot i que estan sotmesos al control de l’oposició i també al seguiment de l’interventor i secretari, que són els encarregats de donar fe de tots els moviments: “Ells miren que tot s’ajusti a la norma”.
La dinàmica comptable d’un Ajuntament sol estar lligada, segons Ferriol, al temps que portes a l’equip de Govern. I va acabar amb una reflexió tant interessant com sincera: “Quan entres, veus tot el deute que t’han deixat i et tornes molt estricte, i el que sol passar és que els següents anys et vagis relaxant, també perquè tens ganes de fer coses pel poble. Per això és bo que ningú no es perpetuï gaire en un govern local”.
David Ramon
Responsable de comunicació d’Acord
A la fotografia: Quim Ferriol
