Parlem en aquesta tercera entrevista als regidors de govern amb Albert Benzekry, responsable de la regidoria de Cultura, Patrimoni i Identitat. Benzekry ens parla de la seva estreta relació amb el món associatiu de la Garriga i de la seva nova visió per la gestió del patrimoni del poble.
La Garriga Digital: Es pot presentar als nostres lectors?
Albert Benzekry: Sóc el mateix dins i fora de l’Ajuntament, historiador, gestor cultural i persona implicada en la vida associativa i cultural de la Garriga. Fora de l’Ajuntament col·laboro amb aquesta vida mitjançant la Fundació Maurí i Òmnium Cultural.
L.G.D.: Com ha estat l’entrada a l’Ajuntament?
A.B.: Molt intensa. Just a l’entrar teníem sobre la taula la Festa Major que, tot i que ja estava organitzada, tenia serrells d’última hora per enllestir. Sempre porta molta feina la Festa Major. Aquest acte, des de dins, a més, es veu d’una manera diferent. Tot i que dient això no descobrirem res, tots som conscients de la complexitat de muntar els vora de 70 actes d’aquesta festa. Va ser un procés llarg; no cansat però sí intens.
L.G.D.: Està content amb el resultat?
A.B.: Sí, estic content amb el resultat. Tot es va desenvolupar bé i hi va haver molta afluència de públic. Les reaccions i opinions que vam recollir varen ser positives, i tot el que no va acabar de sortir bé o és millorable es valora en la reunió de la comissió de la Festa Major, per avaluar els resultats i posar les bases per l’any vinent.
L.G.D.: Té un títol oficial prou extens: Regidor de Cultura, Patrimoni i Identitat. Exactament quines són les competències d’aquestes tres vessants del càrrec?
A.B.: Les competències i atribucions de Cultura i Patrimoni són les mateixes que hi havia fins la meva entrada a la regidoria. És veritat que vàrem creure interessant afegir-hi el concepte d’identitat per tal d’expressar una voluntat política amb les activitats organitzades per la regidoria. Què vol dir això? Això vol dir establir un relat. Per exemple, una festa de l’escuma no és ni festa ni res si no hi va ningú; per contra, una festa com Sant Joan continua sent Sant Joan encara que tu no hi participis. La mateixa festivitat explica alguna cosa. Volem reforçar aquesta part explicativa. I això es pot fer des de la cultura i des del patrimoni. Des de les festivitats locals de la Garriga que expliquen qui són els garriguencs i com són, i des de l’àmbit patrimonial, el mateix. El patrimoni garriguenc és riquíssim i ens permet seguir la història de la Garriga des de l’època romana i relacionar-hi la història del país.
L.G.D.: Tenint en compte aquest concepte de relat incorporat a les festes, quin és el relat que es vol transmetre? Segons paraules seves, qui són els garriguencs i per què són així?
A.B.: Això és difícil de respondre! La Garriga ve de ser una vila d’estiueig, un pol d’atracció cultural molt potent que ha generat un patrimoni. La Garriga a vegades es flagel·la massa, en el sentit que som molt autocrítics, i de vegades la crítica no és constructiva. Però tenim instruments perquè aquesta crítica sigui convertida en quelcom positiu. Això fa que la societat civil de la Garriga es retroalimenti ella mateixa. És una societat civil molt viva, com he pogut veure en pocs mesos estant a la regidoria. Sempre veus cartells, iniciatives, gent que es queixa que els actes es solapin i que no es puguin abastar tots. Lluny de veure això com un inconvenient, ho veig com un actiu per a diversificar l’oferta, que retrata exactament el bullici cultural del poble.
L.G.D.: Existeix la regidoria de Cultura però també la de Dinamització Cultural. Es solapen? Per què aquesta divisió? Què queda fora de Cultura?
A.B.: La dinamització cultural no es pot deslligar del que és cultura, i per això hi ha un treball conjunt amb unes línees similars en activitats culturals. Sant Joan, Carnestoltes, Cap d’Any… Tot això es porta des de les dues regidories. I aquesta línia està molt enfocada a dinamitzar sectors que tenen un potencial que encara no s’ha manifestat completament. Això, en l’àmbit juvenil, pel que fa a coordinació de festes, hi ha un marge de millora important. És important incidir-hi perquè una gran part de la societat civil garriguenca està representada per entitats juvenils.
L.G.D.: És a dir, que Dinamització Cultural es dedica a treballar amb les associacions que encara cal que arribin al seu màxim potencial, i la part de Cultura es dedica a la gestió de les associacions consolidades.
A.B.: És una tasca de suport en projectes que seran paral·lels. Un d’aquests projectes és fer una mostra d’arts locals a la Fira d’Entitats. Seria una plataforma o unes jornades en les quals totes les entitats que tenen quelcom a oferir a nivell escènic, sigui amb música, teatre o coral, hi tinguin cabuda. Un lloc on puguin mostrar el treball realitzat al llarg de l’any.
L.G.D.: Quines són les prioritats de la regidoria per aquesta legislatura?
A.B.: No jerarquitzem els objectius. Estem en moments de crisi, i la cultura sempre pateix en crisi. Volem continuar amb la mateixa política d’ajuts que tenen les entitats ara, és a dir, mantenir el nivell de subvencions present. Les entitats, amb les seves activitats, són el nervi social i cultural de la Garriga. L’Ajuntament hi dóna suport, no lessuplanta.
L.G.D.: Respecte a aquestes subvencions, CiU no vol subvencionar sinó acompanyar les associacions a cercar mecenatge privat.
A.B.: Cal mantenir les subvencions que ja hi havien. Aquest any, si no m’equivoco, hi havia una bossa de 22.000 € a repartir, però és evident que cal cercar fonts de finançament alternatives. Per la festa del Corpus i la Festa Major s’han buscat patrocinis, i volem crear una comissió expressament dedicada a cercar-ne.
L.G.D.: I en el camp de patrimoni?
A.B.: Unint cultura i patrimoni, que per mi només estan diferenciades per temes d’administració. Parlant del Patronat, hem fet un petit llibret per a presentar les activitats i obres que s’hi faran. El teatre de la Garriga té un problema infraestructural que és prou evident: de vegades a l’hivern hi fa fred i a l’estiu hi fa molta calor. Aquest és un problema recorrent des que es va inaugurar i durant els darrers anys s’han gastat molts diners per mirar d’apedaçar el sistema d’aire condicionat. Això és una prioritat arranjar-ho. A partir d’aquí cal una nova política de comunicació pel teatre.
El primer punt d’aquesta nova política de comunicació és aquest llibret; properament activarem un Facebook pel teatre, entrant a la xarxa 2.0, com correspon a un equipament important del poble. A mig termini volem crear una plana web, com tenen molts teatres, senyalitzar-lo bé, perquè ara vas per la Garriga i no saps com arribar-hi, i potenciar que sigui un espai pels creadors locals. Cal que hi trobin el seu espai fer a dur-hi a terme la seva labor.
També tenim el repte de consolidar el Centre de Visitants. És un equipament conceptualment molt interessant i necessita relligar totes les propostes que ofereix. La Garriga no és encara un municipi turístic pròpiament dit. Actualment el Centre ofereix quatre rutes, que es poden veure al web visitalagarriga.cat, i ara estem preparant una cinquena ruta seguint el Rec Monar. El Rec Monar travessa el municipi de nord a sud i és la via que articula urbanísticament la Garriga.
L.G.D.: Què li falta al Centre de Visitants, més enllà d’aquest cinquè recorregut?
A.B.: Li cal agafar embranzida, poder-se donar a conèixer a la resta d’equipaments de la comarca i del país. Que la gent sàpiga quan ve a la Garriga que hi ha un Centre de Visitants on se’ls pot oferir una sèrie de serveis lligats a la cultura i el lleure. A més a més, és una cultura de qualitat. El patrimoni garriguenc també és un patrimoni de qualitat i cal cercar el turisme motivat, per dir-ho d’alguna manera. La Garriga ofereix serveis pioners a Catalunya, tals com les guies mòbils del Centre, que permeten una visita personalitzada i a fons. Cal treballar també amb els establiments balnearis per donar-los a conèixer fora.
L.G.D.: En què consisteix el Currículum de Poble que Acord vol crear? Com hi intervé Cultura en relació amb la regidoria d’Educació, que és de CiU?
A.B.: En això hi començarem a treballar de manera immediata amb l’àrea d’Educació. El Currículum de Poble va lligat al que et comentava abans del relat, als nostres elements patrimonials. És veure, dins dels currículums escolars, quines coses que tenim a la Garriga poden servir als mestres per explicar alhora la matèria que han d’explicar i, a més a més, integrar-hi un relat sobre la Garriga. Per exemple, per explicar el Romànic, es pot estudiar la Doma o Santa Maria del Camí. Per estudiar Historia de l’Art, tenim modernisme i noucentisme. És identificar els elements que poden ser útils per a la comunitat pedagògica.
L.G.D.: És a dir que des de la regidoria es busca a la vegada projectar el relat de la Garriga cap a l’exterior amb el patrimoni turístic, i cap l’interior amb l’elaboració d’aquest Currículum de Poble.
A.B.: Podem dir que sí, totalment.
L.G.D.: Per tancar l’entrevista volia preguntar-li com compatibilitza la seva labor a la Regidoria amb la seva tasca a La Garriga Secreta, la Fundació Maurí, Òmnium i totes les organitzacions amb les que col·labora.
A.B.: Tampoc són activitats totalment absorbents, no són de jornada completa. És relativament senzill fer-ho. Considero que tinc una posició privilegiada formant part activa d’aquestes entitats. Ara tinc una oportunitat des de l’Ajuntament, a més, de formar una petita part activa de totes les associacions del poble. És un privilegi tenir aquesta oportunitat de poder ajudar les entitats. Vull recalcar la idea que la Regidoria de Cultura hi és per això: per ajudar, acompanyar i donar suport; mai suplantar. El protagonista de la vida cultural del poble és el món de les entitats i la gent que fa activitats. L’administració hi és per a donar suport, per coordinar la cessió d’espais quan cal, per donar ajut logístic i material, però qui fa la feina és la Garriga i la seva gent.
Text i fotografia: Marc Bellmunt
