En Xavier Mora és un jugador de rugbi de la Garriga que ha tornat a jugar a prop de casa, concretament al Club de Rugbi Parets, després de fer-ho durant quatre anys a Gran Canària. Allà va militar als equips de Universidad de Las Palmas i Club de Rugby Palmas, amb el que va guanyar 4 lligues regionals canàries i 3 copes de Canarias, i amb el que va disputar 2 fases d’ascens a Primera Nacional del Rugbi espanyol.
Xerrant amb ell ens apropem a un esport poc conegut però que, mica en mica, es va fent un lloc en un món monopolitzat pel futbol.
-Darrerament, a les notícies, estem sentint a parlar de rugbi gràcies al Mundial de Nova Zelanda, però és un esport poc conegut. Què ens en pots dir?
Bé, sí, darrerament molts mitjans de comunicació estan fent el seguiment del Mundial, però al nostre país, tot i ser un esport amb molta tradició i valors, no gaudeix de gaire seguiment. A Catalunya hi ha molta diversitat d’equips, tot i que al Vallès Oriental només tenim un representant d’ aquest esport, El Club de Rugbi Parets. Val a dir, però, que la primera federació de rugbi a Espanya va ser la catalana.
Aquest és un esport de contacte, on la companyonia, el respecte i l’amistat són valors que van per davant de tot. De fet, els anglesos diuen que “el futbol és un joc de cavallers jugat per grollers i que el rugbi és un joc de grollers jugat per cavallers”. En realitat, en el rugbi, el respecte és el primordial; Respecte al rival, als companys i a l’àrbitre, al qual no se li pot protestar, tot i que no hi ha cap norma escrita. És l’únic esport en el que, quan s’acaba el partit, el que ha passat dins el camp queda allà, i els equips es feliciten pel gran joc desplegat. A més, l’equip local (heus ací una altra norma no escrita) té el deure de convidar a menjar i beure al visitant per compensar l’esforç del matx i agrair la bona estona de joc que han proporcionat al venir al nostre camp. És l’anomenat tercer temps, on a part de compartir menjar i beure es comenten aspectes del partit i es discuteixen jugades puntuals.
El rugbi com a esport, però també com a escola de vida…
Sempre he dit que el rugbi és com una segona universitat pels valors que transmet: la disciplina, la feina en equip, el respecte per l’adversari… Els valors que s’aprenen jugant a rugbi s’apliquen a la vida real, fins i tot aquells que no el practiquen i només el segueixen. Un jugador de rugbi no només ho és dintre del camp, sinó en tots els moments de la seva vida. Sense cap mena de dubte, aquests principis són els que fan d’aquest un gran esport, i aprofito per convidar a tothom a conèixer-lo i practicar-lo.
Quina diferència hi ha amb el futbol.
Mai m’han agradat les comparacions, però et diria que al rugbi mai trobaràs que un jugador protesti a l’àrbitre per les seves decisions. Pots no estar d’acord, com és normal, però no protestaràs. Mai veuràs una entrada violenta. Dura sí, però no violenta, no veuràs una lesió fingida o picaresca. És molt més noble que això.
És un esport de contacte (no violent) i la preparació física és molt important. Només cal comparar les llargues lesions d’alguns futbolistes amb les escasses i concentrades lesions d’un jugador de rugbi. A l’Argentina, un altre país amb una llarga tradició rugbística, diuen: Las chicas juegan al hockey, los chicos al futbol y los hombres al rugby.
Aprofitant que et tenim aquí, com veus el Mundial que s’està disputant a Nova Zelanda.
Bé, fins ara s’han pogut veure alguns bons partits, però com passa a d’altres esports l’autèntic espectacle vindrà a partir de quarts de final, quan s’enfrontin les gran potències entre elles. A les fases de grups les desigualtats són molt notòries, intentant algunes seleccions perdre pel mínim de punts possibles (al rugbi, si perds el partit per menys de 7 punts obtens un punt de bonificació). Les seleccions punteres són les clares favorites: Nova Zelanda, Austràlia, Sud Àfrica, Anglaterra, França i Argentina.
Com vas començar a jugar a rugby?
Doncs a l’escola, a Granollers, jugava a handbol, també vaig passar per l’Olímpic la Garriga i pel Fútbol Sala la Garriga, i als 20 anys un amic em va convidar a anar a entrenar a Parets per provar. Des d’aquell dia em té enganxat. Per motius laborals vam marxar amb la xicota a Gran Canària, i una de les principals coses que vam mirar per acceptar el nou càrrec laboral va ser que hi hagués equip de rugbi a la illa.
Sembla que l’interès per l’esport creix aquests últims anys.
Amb la inclusió del rugbi a set a les Olimpíades del 2016 crec que s’obriran moltes portes, especialment a casa nostra. Amb tot, opino que ja és un esport conegut, si més no molt més que quan jo vaig començar a practicar-lo, que havia d’explicar als companys i amics què era això del rugbi perquè el confonien amb el futbol americà. A Catalunya, si parles de rugbi, la gent com a mínim ja sap què són els All Blacks, l’USAP i la Sant Boiana i, això, vulguis o no, ja és molt.
On jugueu? A quina lliga?
Doncs aquest any he fitxat de nou pel Rugbi Parets, el meu club de tota la vida i el més proper a la Garriga. Jugarem a segona divisió catalana amb l’objectiu de promocionar fins a primera. Competim a les instal·lacions esportives de Granollers, perquè tothom ho conegui, a les pistes d’atletisme davant del mític “tubo”.
A quina posició jugues?
A l’equip de rugbi hi ha dos posicions clares, davanters i tres quarts (hookers & forwards). La davantera consta de vuit jugadors, els més forts o més grossos de l’equip. La seva missió és treballar a les melés, racks i molls (són les jugades que tothom ha vist de rugbi que aixequen a un jugador per agafar la pilota i després es forma una agrupació i empenyen cap a l’assaig).
Els tres quarts són els jugadors més ràpids i àgils de l’equip, que formen una línia en diagonal i que, amb passades enrere de la pilota, han d’aconseguir arribar a la zona de marca contrària.
I després hi ha el mig melé, que és l’organitzador del joc, el mestre que dirigeix tota l’orquestra.
La meva posició és de davanter, el número 3 (Pilier), però en els nou anys que porto jugant a rugbi he passat per diferents posicions dins el camp fins que he trobat la posició on em trobo més còmode.
Vols afegir alguna cosa més?
Només agrair, com sempre, l’oportunitat de donar a conèixer aquest esport a tots els lectors de La Garriga Digital.cat i agrair a la família la paciència que tenen, ja no només amb els jugadors de rugbi sinó amb tots els esportistes no professionals que, a canvi de sacrificar molt temps personal, poden practicar l’esport que els agrada.
I vull acabar dient que si algú està interessat a entrenar, conèixer el món del rugbi o simplement venir a veure un partit a prop de casa, els convido a contactar amb mi a: xavi.valles10@gmail.com
Text: Enric Mora
