La Garriga Digital.cat enceta amb aquesta entrevista a Joan Esteban, Tercer Tinent d’Alcalde i Regidor d’Esports i Via Pública, un cicle en el qual parlarem amb tots els regidors del nou govern. Setmanalment, conversarem amb cadascun dels responsables de les regidories de l’Ajuntament per a què informin als nostres lectors de la seva tasca al capdavant de la seva àrea de responsabilitat i ens parlin de les seves prioritats.
La Garriga Digital: Es pot presentar als nostres lectors?
Joan Esteban: Jo em dedico al món de l’esport. L’empresa en la qual treballo també es dedica al món de l’esport, en concret a les equipaments esportius. Des de fa molt de temps, pràcticament tota la meva vida, he estat al costat de l’esport; tant des de l’empresa com fent d’entrenador de bàsquet durant 25 anys.
LGD: Com ha estat l’entrada a l’Ajuntament?
JE: Han estat dies intensos, de molta feina i de posar-nos tots a lloc. Aquest setembre ja estarem reubicats a les nostres àrees i podrem dur a terme la tasca que hem de fer. De totes maneres, la veritat és que estem treballant molt dur en assumptes pendents de resoldre.
LGD: Vostè està a càrrec de la tercera tinença d’alcaldia, la de territori i sostenibilitat. Quines són les prioritats d’aquesta àrea?
JE: Bé, de fet en aquesta àrea hi són urbanisme, via pública i medi ambient. Pel que fa a urbanisme, la idea que ja teníem dins del programa era intentar agilitzar els tràmits de l’àrea. Fins ara eren molt carregosos, es prolongaven massa en el temps les llicències d’obres i demés. L’agilitat en els tràmits és un dels nostres objectius.
Pel que fa a la via pública, malgrat l’evident manca de recursos, s’intenta mantenir el carrer en el millor estat possible, tot i que som conscients que caldria fer actuacions grans com, per exemple, al Passeig Vilanova i d’altres llocs. La manca de recursos ara mateix no ens permet fer segons quines coses. Fins i tot hi ha actuacions menors que no es poden fer per manca de pressupost, com per exemple posar senyalització vertical. Ara mateix no disposem del finançament necessari.
LGD: A l’àrea de sostenibilitat i territori una de les propostes de CiU és ampliar els usos dels polígons. Com encaixa amb la sostenibilitat i l’ integració del territori l’ampliació d’usos, per exemple, a plantes de biomassa?
JE: De fet jo separaria la planta de biomassa, per una banda. CiU i Acord sempre hi han estat favorables. Creiem que les energies alternatives són positives, i creiem en una planta de biomassa amb tot el seu rigor de control. Per això sempre hi hem estat al costat. De totes maneres el tema dels usos dels polígons ja s’ha començat a tramitar i jo crec que és necessari per a què la activitat econòmica de la Garriga comenci a aflorar. Estem parlant d’una sèrie d’activitats que fins ara no es podien dur a terme. Si modifiquem els usos del polígon podrem atendre peticions que fins ara no es podien atendre, i això és molt bo per la Garriga.
LGD: La manca de pressupost no deu implicar, però, que no es tingui prevista alguna actuació per d’aquí poc temps?
JE: S’han arreglat els desaigües de l’Escola Tagamanent i també es volien millorar els lavabos. A l’escola bressol municipal també s’han arreglat els lavabos i s’hi ha posat arbrat. Això són coses que s’han fet o s’estan a punt de fer, però ara mateix no tenim finançament per a grans projectes. No tenim planificat res fora d’actuacions prioritàries per aquest motiu. Les partides que tenim cada vegada minven més. Les grans actuacions s’han fet arran dels plans FEIL de Zapatero els darrers anys, però ara mateix no n’hi ha més de previstos i l’Ajuntament no pot assumir cap gran actuació per si sol.
LGD: A més, vostès estan lligats al pressupost del govern anterior.
JE: Correcte. I, a més a més, estem lligats de mans i peus pel pla econòmic i financer que ens marca la Generalitat fins el 2015. No podem esgotar pressupost ni acabar l’any en negatiu: hem de tenir romanent positiu de tresoreria fins el 2015 any rere any. Sinó anirem a sanejament i tindrem problemes reals.
LGD: Una de les prioritats d’aquest govern és la revisió de la mobilitat del poble. En l’entrevista a l’Alcaldessa ens comentava que es cercaria el diàleg amb la ciutadania. Està prevista alguna mesa de mobilitat amb la ciutadania?
JE: De fet ja s’ha parlat amb la ciutadania l’obertura al trànsit de la part superior de la plaça de l’Església. Es va convidar les dues associacions de comerç de la Garriga i als no adherits, no només del centre sinó de tot el poble. Pretenem rebre l’opinió del poble. Tenim un pla de mobilitat fet pel RACC el 2005 però creiem que la mobilitat comença a partir del que la gent del poble ens diu. La gent ha de poder dir-hi la seva, com deia, tot i que nosaltres contemplem una sèrie de mesures que creiem que cal aplicar per facilitar l’accés dels vehicles al centre.
LGD: Quines mesures?
JE: Som partidaris d’obrir la façana nord de la plaça de l’Església, com deia el projecte inicialment, de la mateixa manera que el carrer Samalús. El projecte hi establia trànsit rodat. També cal canviar sentits de circulació: el carrer Banys serà d’entrada al poble fins la Plaça de Can Dachs i també serà d’entrada al centre el carrer Nostra Sra. de la Salut. Tenim el carrer de la Ronda del Carril que ja permet als cotxes sortir del centre de la població. També està previst fer alguna zona experimental de zona vermella, no de pagament sinó de temps d’estacionament limitat. Es farà per activar comercialment alguns carrers del centre que ara mateix estan bastant morts en aquest sentit, com el carrer Calàbria.
LGD: El projecte de reforma del centre que s’ha dut a terme era la primera fase d’un projecte més ambiciós. Es preveu continuar-lo?
JE: No. Nosaltres d’entrada aturem les dues fases que queden pendents. No ens plantegem ni tan sols si ho volem o no, ja que no hi ha finançament. Ara seria molt agosarat dir que hi estem a favor, sabent que l’Ajuntament no té diners i l’administració pública no ens en donaria si tinguéssim pensat fer els projectes. No ens ho hem ni plantejat. Fins i tot, com la gent sap, nosaltres no estàvem d’acord amb la primera fase, amb la manera i el moment que es va fer. Però està fet, pot agradar més o menys.
LGD: Un altre tema que queda pendent en via pública és la urbanització de l’àrea de la Doma. On es troba el procés?
JE: Segons tinc entès, la Doma està en una fase de “reparcel·lament”. Ara és a les mans dels propietaris que s’acabi d’urbanitzar la zona. De fet aquella àrea és un dels pulmons de la Garriga en quant a construcció. És clar, en l’època en la que ens trobem tampoc podem esperar un desenvolupament ràpid, però com a Ajuntament ens convé que hi hagi una urbanització del sector per a percebre’n compensacions. La vivenda de protecció oficial o locals municipals en permuta a l’Ajuntament estan una mica lluny, però.
LGD: Canviant de tema, i tocant l’àrea d’esports, que també és responsabilitat seva, quines en són les prioritats?
JE: Jo vull destacar que la Garriga, com a poble, comparada amb poblacions amb un número d’habitants similar, té un teixit esportiu molt ampli. És d’admirar. Tenim gairebé trenta entitats esportives censades, quan a d’altres pobles no arriben ni tan sols a la dotzena. Crec que aquest teixit és important i s’ha de cuidar. Com equip de govern entenem l’esport com una eina integradora, saludable, i el potenciarem tant com ens permeti el pressupost. Intentarem, i ho tenim clar des de la campanya electoral, trobar mecenatge privat per ajudar les entitats que estan passant moments complicats.
LGD: L’Alcaldessa ens va comentar en la seva entrevista que CiU acompanyaria les associacions, però a buscar mecenatge privat. Hi ha previst algun mecenatge en aquest sentit ja?
JE: La idea és començar a treballar això a l’inici de l’any escolar. És cert que hem de trucar a la porta de dos o tres llocs, i creiem que pot donar fruits. De totes maneres, no volem ser agosarats i donar esperances que més tard no siguin possibles. Estem en una època difícil, però sembla que hi ha empreses amb disponibilitat per a ajudar. Això alleujaria tot el que és la despesa que aquestes entitats suporten cada any i a la que cada cop tenen més dificultats per arribar. Des de fitxes, passant per entrenadors, fins a infraestructura o club.
LGD: Més enllà de cercar mecenatge, es preveu promocionar l’esport garriguenc fora del poble? L’Handbol la Garriga acaba de pujar a Lliga Catalana.
JE: Com et deia abans, tot el que sigui promocionar i potenciar l’esport a la Garriga ho trobem ideal. L’Ajuntament sempre ha promocionat l’esport. Tenim un equip de futbol sala que probablement l’any que ve jugarà la Copa d’Europa. El proper mes de juny probablement s’organitzi un campionat d’Espanya de bàdminton i nosaltres ajudarem en tot el que puguem tant a l’equip de futbol sala com a l’organització del campionat de bàdminton. Aquestes mesures mostren clarament que la Garriga dóna suport a l’esport. De fet s’ha creat un club de boxa recentment, al que també li estem donant tot el suport que podem.
Crec que l’esport és una eina integradora, saludable, d’esbarjo, i se li ha de donar la importància que té. Si a la Garriga agrupes totes les entitats esportives, només en participants voregem els 2.000 en una població de 15.000 habitants. Deixant de banda els simpatitzants i familiars, és una quantitat molt a tenir en compte. Si t’hi pares a pensar, l’esport té, crec, més importància del que la gent li dóna.
Text i fotografia: Marc Bellmunt
