Als deu anys de l’11S

Els grans atemptats terroristes d’11 de setembre de 2001 als EUA, d’11 de març de 2004 a Madrid, i del 7 de juliol a Londres han obligat els Estats democràtics occidentals a dotar-se d’una legislació més eficaç en la lluita contra el fenomen terrorista. En molts casos ha suposat una autèntica vulneració dels drets fonamentals, com ara la llibertat i la seguretat personals, la intimitat, el secret de les comunicacions telefòniques o mitjançant internet, el dret a la tutela judicial, etc. Els serveis d’intel·ligència i la policia han augmentat els seus poders. Els estrangers han vist modificat també el seu estatut jurídic, amb reformes restrictives de la legislació que els afecta.

Tot plegat ha plantejant importants problemes conceptuals en ordre a determinar si els esquemes institucionals de l’Estat de dret, i en especial les relacions entre els àmbits governatiu i el judicial, s’han transformat o s’han mudat en els darrers temps. Dit d’una altra manera, s’ha produït una tensió entre els valors de la llibertat i la seguretat, perquè aquest segon ha augmentat, en el marc del que s’ha anomenat la “societat de la por”, molt sovint més aviat de la “sensació de por”.

El terrorisme d’avui ja no és el terrorisme clàssic, en el que es podia delimitar clarament l’enemic. És un terrorisme global, de franquícia, en el que actuen grups que s’organitzen ràpidament en qualsevol part del món, guiats pel fanatisme religiós, per l’odi a occident, o per la simple desesperació. En aquest context, la lluita contra el terrorisme ha de ser una lluita intel·ligent i eficaç, des dels ressorts de l’Estat de dret. Cal respectar de forma especial els drets fonamentals, nucli dur de tota Constitució, i mai respondre’l amb les mateixes armes. Cal també donar respostes globals –coordinades i per tant supraestatals- a aquest fenomen global.

Entenem que la llibertat i la seguretat no són dos conceptes antagònics sinó complementaris, i que cal recordar aquesta afirmació davant de preteses legislacions dels estats occidentals, regulacions de la Unió Europea i de forma paradigmàtica en les polítiques portades als EUA. La “normalització de les mesures excepcionals”, sense condicions com ara límits, controls i temporalitat, pot esdevenir un gran perill per a mantenir la superioritat moral de la civilització contra la barbàrie.

 Joan Lluís Pérez Francesch

Grup de recerca sobre Llibertat,seguretat i transformacions de l’estat (UAB)