Després de que en el darrer Ple extraordinari s’establís l’estructura de l’Ajuntament per a aquesta propera legislatura, ens trobem amb la nova alcaldessa al seu despatx per fer la primera entrevista d’un cicle, que tindrà com a protagonistes els regidors del nou equip de govern. Li preguntem a la Meritxell Budó com planteja la legislatura el govern, com la planteja CiU i quin és el rumb que prendrà el municipi aquests propers quatre anys.
LGD: Qui és Meritxell Budó fora de l’Ajuntament?
M.B.: Doncs tinc 42 anys, un fill de tretze anys, visc en parella i sóc farmacèutica de professió. De fet la meva vida professional sempre ha estat vinculada a la indústria farmacèutica, en concret la veterinària.
LGD: Com han estat aquests primers dies de govern?
MB: Interessants, intensos. Però no és el primer dia de govern per mi, perquè l’experiència dels primers dies ja la vaig tenir el 2007. Ha estat un pèl diferent, penso que millor.
LGD: Finalment CiU ha pactat amb Acord. Per què?
MB: Primerament, jo sempre dic que els resultats electorals de CiU van ser bons. Vam ser la força més votada, amb set regidors. El segon en tenia 3. Tot i així, quan el poble ens va donar l’encàrrec de governar, ens va dir que no ho féssim sols. La segona força política ha estat Acord i penso que, d’alguna manera, aquest pacte era el que la gent demanava. Evidentment, per a arribar a aquest pacte hem contrastat programes i idees, i en el procés de negociació hem desenvolupat un full de ruta pels propers quatre anys.
LGD: La nit de les eleccions, a les valoracions que ens va fer, ens deia que un pacte ha d’anar més enllà de la simple aritmètica i entrar en el camp dels valors. Quins valors comparteixen CiU i Acord?
MB: Crec que compartim les maneres de fer, la visió de model de poble, el creure en la transparència i la participació de veritat, en el rigor a l’hora de treballar… Serà una legislatura complexa, però ambdues formacions toquem de peus a terra. Som conscients de que no podem fer volar coloms i que si volem avançar com a poble hem de tocar de peus a terra, saber on som i què volem. Tot això ens va fer reflexionar en el sentit de que compartim valors a l’hora de fer coses, les formes de governar i les actituds.
LGD: En quin sentit comparteixen les formes de governar?
MB: Doncs políticament es pot prendre una decisió, explicant-la i compartint-la, o imposant-la. Això són formes de governar.
LGD: Quines polítiques de l’anterior govern conservaran?
MB: Jo sempre he dit que el que s’ha fet bé no s’ha de tirar enrere, i s’ha de reconèixer que l’anterior equip de govern també varen fer coses bones. Si no digués això faltaria a la veritat. S’ha de seguir treballant en unes línies que ja estan endegades. No pel fet que entrem ara com equip de govern nou farem taula rasa amb tot, ho farem amb el que calgui i convingui, però amb el que funciona no.
LGD: Doncs, en concret, en quines coses es seguirà la línia de l’anterior govern?
MB: Crec que hi han hagut encerts, però ho hauria de pensar.
LGD: I quines tenen clar que volen canviar?
MB: La política de mobilitat a tot el poble, no només al centre. Pensem que cal re elaborar-la.
LGD: Es preveu encarregar un nou estudi de mobilitat?
MB: No. Ja tenim un estudi de mobilitat, i hem de veure si és viable o no, però no podem gastar diners en estudis. El que s’ha de fer és actuar. Tècnicament tenim un estudi de l’any 2005 del RACC que està molt bé, però el millor estudi de mobilitat de la Garriga és el de la gent de la Garriga. Crec que caldria treballar-la des d’una comissió ciutadana, amb gent que pugui fer aportacions tècniques, etc. Qui millor que els ciutadans de la Garriga per definir com volem la nostra mobilitat? A vegades ve una empresa externa que no té en compte els costums de la població.
LGD: Quin tipus d’expert cercarien, llavors?
MB: Una comissió que amb l’estudi base que ja tenim del RACC el complementi amb un fet pròpiament garriguenc.
LGD: Quelcom més que vulguin canviar, més enllà de la mobilitat?
MB: Hi ha moltes coses que volem canviar, moltes.
LGD: També volia preguntar pels eixos del programa que va mencionar a l’entrevista prèvia a les eleccions. Quines mesures pren l’Ajuntament al respecte de la dinamització econòmica?
MB: La nostra prioritat és la lluita contra la crisi econòmica. Això vol dir que hi ha dos polítiques molt clares a tenir en compte: una és la dinamització econòmica i l’altra és la política social. Mentre seguim vivint en aquest context, la nostra màxima prioritat serà ajudar a les famílies que ho estan passant malament.
Paral·lelament, la promoció econòmica és indispensable. Què vol dir això? La mobilitat hi té a veure, entenem que dinamitzarà el comerç urbà i de proximitat. També els polígons, les empreses, el que tenim i el que ha de venir hi té a veure.
Tenim una modificació dels usos de tres polígons del poble sobre la taula, Can Met Sidro, Ca n’Illa i el Congost, perquè s’hi puguin instal·lar noves activitats econòmiques que ara no s’hi poden establir. Creiem que això és el que demana ara la societat. Treballem en aquesta línia per crear riquesa i llocs de treball al municipi, entenent que no és l’Ajuntament el que ha de crear les empreses, sinó que ha de ser un organisme facilitador perquè les empreses es vulguin establir a la Garriga.
LGD: La dinamització dels polígons passa per una revisió de les seves condicions d’ús.
MB: Evidentment.
LGD: El govern té previst convocar una mesa anticrisi? És a dir, sobre la crisi econòmica, no volem dir que l’Ajuntament estigui en crisi.
MB: Bé, l’Ajuntament també té crisi. El finançament local és un tema que està sortint als diaris perquè és un problema real. Els ajuntaments ens estem fent càrrec d’una despesa que no ens correspondria pagar. Correspondria tant a la Generalitat com al Govern espanyol, i l’estem pagant nosaltres com a Ajuntament. Això genera unes despeses.
LGD: En aquest sentit, hi ha una crisi municipal.
MB: Correcte, no només a la Garriga, és general. La recaptació d’impostos que havia anat molt bé uns anys enrere, ara s’han reduït quasi un 90%. Tot plegat fa que patim crisi com a Ajuntament. Tenim una despesa molt forta i els ingressos cada vegada són menors.
LGD: Parlàvem abans de la mesa anticrisi.
MB: Sí, de cara al proper curs, perquè les dates en les que ens trobem i el fet que estiguem entrant al govern no afavoreixen fer-ho de manera immediata. Reunirem la mesa anticrisi, i no només amb el que s’havia fet fins ara, que ho respectem. Tot i respectant com se’ns havia convocat les dues vegades que es va convocar, pensem que no hi havia una representació prou àmplia. Sincerament, i personalment, vaig trobar a faltar certes persones i me’n varen sobrar d’altres que tampoc eren pròpiament de la Garriga. No sé si eren les més adequades per a fer l’anàlisi del nostre poble, que crec que és el que hem de fer: no anar a fer un anàlisi global, hem de fer un anàlisi local, garriguenc.
LGD: Qui hi haurà a la mesa anticrisi?
MB: Aquest govern convocarà una mesa anticrisi i s’hi convocarà els portaveus designats per l’oposició perquè hi participin, no ho farem exclusivament ni CiU ni el govern format per CiU i Acord. Totes les forces polítiques s’hi han d’implicar des del primer dia. Unes persones que hi han de ser, és important que hi siguin, són alguns representants de les entitats financeres locals. I no un delegat comarcal, de la Garriga. També, perquè no, la Jutgessa de Pau. A ella li passen per les mans moltes informacions, té percentatges de desnonaments.
LGD: Té pres el pols de la Garriga.
MB: Exacte, és el pols del poble el que passa per les seves mans i se l’hauria de tenir en compte a l’hora de convocar la mesa anticrisi. Com no, un representant del banc d’aliments de Càritas. S’han de buscar els representants socials, que copsen el pols del poble. Hi ha d’haver, també, representants dels empresaris, perquè també han de manifestar la seva realitat. Però sobretot ha de ser una cosa molt local, fins ara no ha estat així. No sé fins a quin punt un representant del Vallès Oriental i el Maresme coneix el punt de vista del nostre poble per fer una anàlisi local. La nostra mesa anticrisi ha de ser 100% local.
LGD: I respecte els temes pendents de la legislatura anterior com la biomassa i l’estació, què es farà?
MB: Bé, un d’aquests temes està en la recta final, a nivell de projecte. Ha anat seguint els seus passos i s’han fet les corresponents aprovacions.
LGD: Estem parlant de la planta de biomassa.
MB: Bé, no tant de la planta de biomassa com de la modificació del Pla General, que és el que hem fet fins ara. A partir d’aquí s’ha de presentar un pla parcial de tota aquella zona, i en aquest pla han de constar què hi haurà a cada lloc. Aquesta és la fase en la que ens trobem. Després d’això, si el projecte de pla parcial s’adequa a la legalitat i està en regla, ells demanaran la llicència d’obres per a començar a construir. Això no ha arribat encara, però hauria d’arribar aquesta legislatura.
LGD: Entraria dins de les mesures per dinamitzar els polígons.
MB: Això és un tema no ben bé de dinamització, però ser pioners en energies renovables ens ha de permetre que als polígons propers a la Garriga s’instal·lin empreses que aprofitin la calor generada des de la planta de biomassa. Tot plegat pot ser positiu a l’hora de dinamitzar els polígons. Si oferim aquest excés de calor a un cost econòmic, per aquí pot ajudar. Ho veig com una oportunitat.
LGD: I sobre l’estació?
MB: Sembla que l’altre dia el Conseller Recoder va dir que al 2015 s’iniciaran les obres de desdoblament de la via. En aquest sentit, jo demanaré hora al Conseller per a parlar del tema, per dir-li que la Garriga vol participar en les decisions que afectin al seu tram de via. Penso que hi hem d’anar i participar en el que puguem, però dir la nostra com a poble.
LGD: Abans comentàvem que l’altra vessant del combat contra la crisi és l’ajuda a les persones, a les famílies. Què preveu el govern en aquest sentit ?
MB: Aquest any farem el que podrem a nivell pressupostari, però a nivell del pressupost del 2012 volem que sigui una de les nostres prioritats. Creiem que tant des del Banc d’Aliments com des de Càritas s’està fent una feina que ningú s’imagina. Només aquesta setmana s’han portat al Banc d’Aliments de la Parròquia 1.200 litres de llet. Només en llet, fem-nos una idea dels volums que s’estan movent. En els moments més complexes hem arribat a tenir 250 famílies que depenen del banc d’aliments. Des de l’Ajuntament hem de fer alguna cosa. Hem d’ajudar, hem de posar mitjans econòmics i potser no econòmics. És una realitat, i cal combatre-la.
LGD: L’Ajuntament es vol implicar en la tasca del Banc d’Aliments…
MB: Sí, del banc d’aliments i de totes les entitats socials que s’ocupen d’aquest quart món. El tercer món ja el cobrim amb el 0’7% del pressupost municipal, però, i el quart món? Aquesta és la nostra prioritat.
LGD: Entra en això l’habitatge de protecció oficial? Abans de les eleccions ens comentava que el que s’havia de fer era anar a picar a la porta de la Generalitat en aquest sentit.
MB: Sí. Nosaltres hem d’anar a l’Incasol a desencallar el tema que tenim de l’habitatge social previst al carrer Martí l’Humà, darrera l’escola Pinetons. Això el primer, i després valorar que quan hi hagi futurs desenvolupaments urbanístics al poble, on l’Ajuntament té part del terreny, que s’hi faci habitatge.
LGD: Estem parlant de la zona de la Doma.
MB: Per exemple. O la Plaça de la Pau. Però tot això fins que el promotor no decideixi urbanitzar no es pot tirar endavant. Sembla que l’Incasol té diners, o sigui que a veure què fem amb el que ja tenim. La nostra voluntat és desencallar-ho i fer els 54 habitatges socials.
LGD: També vàrem parlar abans de les eleccions de l’acció de l’Ajuntament envers l’associacionisme a la Garriga.
MB: Doncs nosaltres creiem que l’associacionisme és un pilar del poble. Val a dir que a més a més a la Garriga tenim un associacionisme molt viu i dinàmic. La prova està en que des de Sant Joan fins a la Festa Major portem una carrera d’actes de fi de curs i de tancament que és un no parar! Tenim una societat civil molt dinàmica. La nostra voluntat és donar-los tot el suport que puguem. No només facilitant espais, que són una necessitat, en som conscients. A nivell econòmic, potser no tant la subvenció directa, que ja ens agradaria poder-la millorar, però s’haurà de veure com van les finances municipals al 2012. Si no podem estar directament, d’alguna manera acompanyar-los a aconseguir patrocinis. Les empreses que estan instal·lades al poble o hi treballen s’hi han d’implicar.
LGD: Com el cas de Capital Agrupado.
MB: Exacte. Som conscients de que són moments difícils, però tampoc parlem de grans quantitats. Ja hi ha empreses que participen i col·laboren, i estem treballant per implicar tothom dins de les seves possibilitats.
LGD: Un dels altres punts del programa de CiU era aportar un funcionament més empresarial a l’Ajuntament. Com s’està fent?
MB: L’estructura de govern que hem proposat, i de la que depèn la estructura tècnica i organitzativa de l’Ajuntament, ja ens dóna una visió més empresarial. Des de la transversalitat, però amb una estructura piramidal de presa de decisions. Tot i que a nivell d’equip de govern cada 15 dies ens reunim els deu regidors i prenem les decisions conjuntament.
LGD: Es refereix a les tres tinences d’alcaldia?
MB: I als regidors, cada quinze dies ens trobem els deu i posem en comú els temes del municipi. Però jo penso que l’estructura en tres àrees sí que ens permet desenvolupar un funcionament de l’Ajuntament més àgil. Amb el tema de recursos humans també estem aplicant polítiques que d’alguna manera han d’anar encarrilades a que, en un termini raonable de temps, puguem treballar per objectius. Pel treballador és fins i tot millor, està més motivat, té les coses clares, sap on està l’horitzó, on ha d’arribar. Crec que per tots és més enriquidor. I a partir d’aquí, sobretot canviar la mentalitat de la ciutadania: l’Ajuntament està al servei del poble, i no al revés. Tant els polítics com els treballadors de la casa. Això és la casa del poble, i tots ho hem de tenir clar. Cal que l’Ajuntament no suposi una barrera que compliqui les coses al ciutadà, sinó que les faciliti. Cal canviar aquesta mentalitat.
Text i fotografia: Marc Bellmunt
