La immigració al poble: “Els altres garriguencs”

0
116

La Marta Vidal i Costa és l’autora del llibre “Els altres garriguencs” (Nel·la Edicions, 2011), un assaig sobre la immigració i la seva repercussió a la societat i en particular a La Garriga. Vidal té 21 anys i l’oportunitat de publicar a aquesta edat li sorgeix al ser premiat el seu Treball de Recerca de batxillerat amb el premi Pere Ramon i Roca de Recerca, que organitza l’Associació UNESCO de la Garriga Contrapunt. Després d’ampliar el treball per a la seva publicació, el llibre es va posar a la venda el passat Sant Jordi.

La Garriga Digital: Què fa que et decantis per un Treball de Recerca sobre la immigració?

Marta Vidal: En un principi no havia decidit sobre què fer-lo. Em van passar un guió amb temes orientatius i el tema de la immigració em va semblar interessant. La meva tutora del treball també em va ajudar a decidir-me. Ho trobava interessant, era un tema molt rellevant a les notícies del moment i ho volia aplicar a la Garriga.

LGD: Com va ser el procés d’elaboració del treball? Vas recopilar dades de censos, d’institucions locals?

MV: Vaig començar buscant informació històrica i vaig fer una instància a l’Ajuntament per treballar el cens de la Garriga. A partir d’aquí vaig començar a investigar.

LGD: El treball també té una part menys estadística, amb entrevistes.

MV: Em vaig haver d’espavilar una mica per les entrevistes. A l’institut hi havia immigrants, i vaig triar-ne una mostra representativa a l’atzar per entrevistar. Com que en aquella època treballava els caps de setmana, també coneixia a més gent a qui entrevistar d’altres franges d’edat.

LGD: Perquè s’entrevista a gent de diverses edats.

MV: Sí, per exemple una companya de pis de trenta anys d’una familiar meva.

LGD: I el treball va ser premiat per Contrapunt. Et va sorprendre?

MV: Bé, quan un treball de recerca té una bona qualificació el presentes a concursos, i jo el vaig presentar a tres diferents: al de la UAB, al de la Universitat de Vic i al de Contrapunt, que és el que finalment vaig guanyar. Recordo que era al tren amb la meva mare i que la meva tutora em va trucar per dir-me que havia guanyat el premi. Em va sorprendre, és clar. Jo vaig gaudir desenvolupant el treball, per a mi fer-lo i treure bona nota ja em va satisfer, no buscava cap premi.

LGD: Et vas presentar per consell de la teva tutora?

MV: Bé, els treballs amb bona nota es solen presentar a concursos, i vaig resultar premiada.

Els_altres_garriguencs_PORTADA_BQLGD: Premiada i publicada.

MV: Sí, uns quants anys després, però a la fi sí. Contrapunt va contactar amb mi, però va haver-hi un temps en que va quedar aturat, tant per part meva com seva. Vaig suposar que la crisi impedia la publicació. No volia insistir, a mi em fa il·lusió veure el llibre publicat, però no m’obsessionava. Finalment em van contactar de nou amb mi i em van dir finalment es publicaria.

LGD: I va sortir aquest darrer Sant Jordi.

MV: Sí, hi ha gent que es troba a ma mare pel carrer i li diu “ai la teva filla, ha publicat un llibre!”, però no he firmat massa autògrafs!

LGD: Què tenen Catalunya i la Garriga en concret que atreu la immigració?

MV: Doncs, en principi, la seva situació. La Garriga està molt prop de Barcelona i té tren, fet que facilita la mobilitat. Bé, aquí tot és bastant car, suposo que a altres llocs com Canovelles sortirà més econòmic viure-hi…

LGD: Una de les coses que em va sobtar del llibre és la diversitat de procedències de la immigració a la Garriga.

MV: Jo també vaig quedar una mica sorpresa, hi ha molta presència equatoriana i magrebina, i potser amb els subsaharians són la immigració més visible a simple vista, però hi ha gent russa, italians… Un munt de gent de diferents nacionalitats que no m’esperava.

LGD: I la població immigrant es distribueix de manera uniforme al municipi, cosa poc habitual.

MV: Sobretot en blocs de pisos. No és com a Barcelona, on hi ha concentració d’immigrants a barris com el Raval. Aquí hi ha una certa concentració a carrers com el Nord o Calàbria, però la distribució és bastant uniforme.

LGD: Vas entrevistar a molta gent jove, però no només a gent jove. Eren nouvinguts o de segona generació?

MV: Tots nouvinguts.

LGD: Al llibre parles de la dificultat que els representa la integració cultural i sobretot lingüística.

MV: Pel que vaig constatar la llengua és un factor difícil per la integració. Vaig entrevistar una noia xinesa que entenia el castellà però que tenia moltes dificultats amb el català. I no només joves. També vaig entrevistar a una dona de setanta-sis anys, argentina, que viu aquí des de fa un munt de temps, que entén el català però que no el parla massa bé. Jo crec que, és clar, haurien d’aprendre el català, i més si fa tants anys que viuen aquí.

LGD: Els immigrants que vas entrevistar eren favorables a aprendre el català?

MV: La majoria parlen el castellà i no estan massa per la labor. Saben que amb el castellà poden moure’s amb agilitat igualment.

LGD: Et quedes amb alguna entrevista en particular ?

MV: La dona argentina que et comentava abans em va convidar a casa seva i em va ensenyar fotografies… Se la veia molt entregada a l’entrevista. Fer aquestes entrevistes va ser el que més em va agradar del treball: poder conèixer de prop els casos que tractava, tenint una visió específica. Recordo que aquesta dona em va convidar a mate, em va treure records de l’Argentina i que em va preparar menjar típic. Potser és el que més recordo del treball.

LGD: També vas entrevistar gent de l’Ajuntament.

MV: Sí, em van ajudar. Recordo que em van destacar que el que es diu de que totes les ajudes se les enduen els immigrants és un mite. La gent d’aquí té exactament les mateixes opcions de rebre ajudes en temes com menjador escolar, etc. Si els immigrants les reben és perquè realment les necessiten, però un nadiu, si les demana, també les pot aconseguir.

LGD: Cap on va el fenomen de la immigració a la Garriga?

MV: Pel que tinc entès la immigració està retornant, en part, als seus països d’origen. El que buscaven aquí era feina i la crisi ha fet molt més difícil trobar-ne. Però fa poc vaig tractar el tema en un seminari de la universitat i van explicar que tot i que anava a menys, quan la crisi s’alleugi tornarà la immigració, de la mateixa manera que nosaltres, en altres temps, immigràvem per trobar feina a fora.

Text i fotografia: Marc Bellmunt

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.