Avui al migdia s’ha celebrat a l’Auditori de l’Escola de Música l’acte d’investidura dels membres del nou Consistori sorgit a partir de les darreres eleccions. Meritxell Budó ha estat investida alcaldessa en un Auditori desbordat, on s’han hagut d’habilitar cadires a l’exterior pel públic, on també s’han manifestat un grup d’indignats de l’Assemblea de la Garriga.
A la primera part de la investidura els membres del Consistori han jurat els seus càrrecs segons la legislació vigent: jurant lleialtat al Rei, la Constitució i l’Estatut. Els membres de CIU i ICV han deixat patent en el seu jurament que ho feien per imperatiu legal, i les dues formacions independentistes han afegit entre aplaudiments al seu jurament que ho feien sense renunciar a l’autodeterminació de la nació catalana. Posteriorment, s’ha procedit a les votacions en secret per a triar alcalde. Meritxell Budó ha estat investida alcaldessa per onze vots a favor, quatre en blanc, i dos vots per Israel Molinero. Feta la votació, Budó ha jurat el seu càrrec i ha rebut la vara d’alcalde de mans de Neus Bulbena entre els aplaudiments del nombrós públic.
La ja alcaldessa ha donat pas en aquest moment als portaveus dels grups del Ple, que de menor a major nombre de representants han fet un breu parlament. El primer en parlar ha estat Rafael Puig, del PP, declarant-se al servei de l’alcaldessa, la Garriga, Catalunya, i entre xiulets d’alguns assistents, d’Espanya. Puig ha esmentat no estar “massa content” amb el pacte de govern entre CiU i Acord, però tot i així ha promès col·laborar en la sortida de la crisi de la Garriga.
El següent ha estat Israel Molinero, d’ICV, que ha fet un repàs de la tasca d’ICV en els seus tres anys al govern, declarant-se “orgullós de la feina feta”. Ha coincidit en la importància de lluitar contra la crisi, però “donant un tomb a les mesures contra la crisi perquè aquestes es dirigeixin als seus causants”, i ha justificat els vots del seu grup cap a la seva persona declarant que haguessin preferit assabentar-se del pacte entre CiU i Acord directament i no a través de la premsa.
Neus Bulbena, en qualitat de cap del grup del PSC, ha començat la seva intervenció desitjant “sincerament i de tot cor” sort a Budó i agraint als veïns l’oportunitat concedida de governar els darrers anys. Bulbena ha incidit en el compromís del seu grup de millorar la Garriga fent polítiques progressistes i d’esquerres, centrades en les persones, i ha demanat al nou govern transparència i debat, explicant que el vot en blanc de la seva formació a la investidura de Budó és una manera de “començar la legislatura amb menys tensió que l’anterior”.
Josep Oliveras, per SI, s’ha declarat orgullós de representar al seu partit i els seus votants, destacant que la majoria obtinguda a les eleccions legitima a Budó per governar. No obstant, ha recordat a l’alcaldessa que no oblidi que no només hi ha votants de CiU al poble, i que l’alt nombre d’abstencions a les eleccions fa més necessari que mai treballar per acostar l’Ajuntament al poble. Ha esmentat, alhora, l’espoli fiscal patit per Catalunya i el caire “poc democràtic” de la política municipal que ve des de l’Estat espanyol, i ha tancat la seva intervenció desitjant sort al nou govern “en la cerca del bé comú”.
Jordi-Eduard Perales, per Acord, ha pres el torn de paraula i ha començat el seu parlament agraint als membres del seu grup i als seus votants el suport que li han donat. Ha declarat que “hi ha molta feina a fer, i no és senzilla”, dient que governar a la Garriga és un honor, però també un repte. Perales ha declarat que un dels seus objectius és que el poble vegi la política com una eina útil, no només com el pati d’esbarjo d’una classe política preocupada pels seus propis interessos. Perales ha fet referència a les seves figures polítiques de capçalera; el seu avi, Salvador Fortuny, Gastó Comere, Manel Vilar i Frederic Moreno, i els ha agraït l’haver-li fet entendre que la política és la passió per les pròpies idees, però “mai abandonant la compassió i la empatia”. Perales ha tancat el seu parlament llegint un fragment del testament de l’ex-alcalde de Solsona, que demana “més generositat a la classe política”, destacant que “la nostra desunió és la nostra més gran feblesa”.
Meritxell Budó ha tancat les intervencions dels caps de grup, començant per dir que per sobre de tot és un honor el poder governar. Budó ha declarat que el seu objectiu primari és reduir la distància entre la ciutadania i les institucions, per sobre de ideologies, i fer que els ciutadans la vegin com a la seva alcaldessa, no com la candidata de CiU.
La cap de grup de CiU ha declarat estar convençuda del potencial de la Garriga, i ha demanat al poble fer un esforç posant per davant els interessos col·lectius per a sortir de la crisi. Budó ha dit també que una de les seves primeres accions com a alcaldessa serà posar-se en contacte amb les associacions de caràcter social per a “treballar colze amb colze amb elles”. Ha enumerat les preocupacions del seu equip de govern: l’atur, les famílies menys afavorides, i el manteniment de l’Estat del Benestar.
Budó s’ha dirigit seguidament a tots els grups del Ple, agraint-los la seva actitud de col·laboració. Al PP li ha destacat el seu acord en temes de dinamització econòmica, a ICV li ha declarat el seu desacord però sempre fent debat primer. Budó ha explicat als membres del PSC que CiU vol construir a partir de la tasca de l’antic govern, no desmuntar-la, i ha dit a SI que “podem trobar punts d’entesa”. En darrer lloc s’ha dirigit a Acord, agraint-los el “treball honest i generós” en el pacte de govern.
L’alcaldessa ha tancat el seu parlament, i l’acte, extraient tres conclusions de les darreres eleccions: en primer lloc, que cal estabilitat al govern del poble, en segon que s’ha de prioritzar un govern amb la segona força política per tal de fer-lo el més representatiu possible, i en darrer lloc que la Garriga és un poble políticament plural, on cal actuar amb humilitat. Budó ha declarat la seva intenció de crear nous canals de comunicació entre poble i alcaldia, i ha tancat l’acte entre les ovacions del públic.
Text i fotografia: Marc Bellmunt
