A Solidaritat Catalana per la Independència ens han titllat des del començament com a “monotemàtics” de l’independentisme, amb la intenció de ridiculitzar-nos de forma barroera i gens rigorosa.
Després de quatre mesos al Parlament de Catalunya, el nostre subgrup parlamentari, amb els nostres tres diputats al capdavant, ha estat capaç de presentar 17 projectes de Llei; 17!! Una dada per a tenir elements de comparació: Convergència i Unió n’ha presentat tan sols 2. No calen més comentaris a l’hora de valorar l’activitat parlamentària de SI i demostrar que el nostre partit ha vingut per a treballar de valent i que queda una feinada immensa per endavant.
Després d’aquestes dades irrefutables, contundents i amb tota seguretat sorprenents per a la resta de forces polítiques, podem analitzar una de les claus de volta: com afectaria la independència de Catalunya a les arques dels Ajuntaments?
Cada cop són més els catalans conscients de la magnitud de l’espoli fiscal al que Espanya sotmet Catalunya: 21.000.000.000 € cada any. Ho escriuré en lletres per a què s’entengui millor: 21 mil milions d’euros cada any. Això equival a 60 milions d’€ cada dia. I a 3.000 € per català cada any. I a 1.000 € per família cada mes (prenent 4 membres per família, de promig). Aquestes dades fan referència a nivell nacional, però… com es poden traslladar a l’esfera municipal?
Amb les dades macroeconòmiques a la mà, i pel que més d’un economista ha afirmat darrerament, la resposta és esfereïdora: els Ajuntaments del País Basc tenen el doble de pressupost per càpita que els de Catalunya.
Això és fàcil contrastar-ho amb les dades que comentàvem en el paràgraf anterior. Partint dels 3.000 € d’espoli per català i any, i considerant els 14.000 catalans que en números rodons viuen actualment a la Garriga, resulta que Espanya es queda cada any 42.000.000 € que marxen de la Garriga, i que no tornen mai més. Si considerem que de les 3 administracions públiques que existeixen a Catalunya (Estat espanyol, Generalitat de Catalunya i Ajuntaments) els pressupostos municipals representen aproximadament una tercera part de tot el global, resulta que Espanya cada any s’emporta 14.000.000 € del pressupost del nostre Ajuntament de la Garriga. I resulta que el pressupost de l’Ajuntament actualment és de poc més de 16.000.000 €.
Amb una Catalunya independent, doncs, l’Ajuntament de la Garriga passaria dels actuals 16.000.000 € de pressupost anual, als 30.000.000 €. Gairebé el doble!!! Imagineu-vos què es podria fer amb tots aquests diners que, no ho oblidem, hem guanyat tots els garriguencs i garriguenques amb el nostre esforç i treball. En un sol any, donaria per fer una nova llar d’infants de primera, i per cobrir les necessitats de l’ensenyament obligatori i secundari, es podrien atendre les necessitats bàsiques (aliment, habitatge de lloguer, i altres) dels garriguencs més colpejats per la crisi i dels col·lectius més desfavorits o vulnerables (gent gran, persones amb dependència, nouvinguts…), també per fer el desitjat Centre Cívic i un gran aparcament soterrat a la Sínia, es sanejarien els paviments públics (asfaltat, voreres, places…) i el mobiliari urbà, es podrien destinar ajuts al comerç i la indústria garriguencs (formació, noves tecnologies i promoció), i es podria construir una pista poliesportiva nova. I tot això, en un sol any!
És evident que les xifres anteriors són tan contundents i esfereïdores com llunyanes en el temps, de moment. Per això, al grup local de SI de la Garriga, ara mateix, tenim molt clar el que farem en el govern municipal per optimitzar el pressupost de l’Ajuntament i poder cobrir les necessitats més urgents. La regidoria de transversalitat, amb el gerent de regidories al capdavant, coordinarà accions, recursos i responsabilitats, de manera que l’estalvi obtingut es podrà destinar a les polítiques socials de lluita contra la pobresa i l’exclusió social, així com a les necessitats col·lectives més imprescindibles.
Ferran Ribó i Ayuso. Economista, coordinador de SI la Garriga
Josep Oliveras Cuquet. Cap de Llista de SI la Garriga
