4 preguntes d’en Lluís Cuspinera als candidats

0
193

Tal i com va demanar el Sr. Lluís Cuspinera en el Debat Electoral celebrat el divendres passat, a continuació transcribim el correu electrònic amb quatre preguntes que va enviar als candidats. Si aquests ho creuen oportú,  La Garriga Digital.cat els ofereix aquest espai per a contestar en format article.

Bon dia,

El proper divendres dia 13 de maig, durant el debat amb les candidatures que es presenten a les eleccions municipals, tinc interès en formular una pregunta sobre la situació urbanística actual de la mansana del Balneari Blancafort, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·lés el Pla Especial que hi donava cobertura jurídica; i sobre les accions que des de la vostra candidatura teniu interès en desenvolupar si accediu al govern.

Tanmateix, com que alguns dels caps de llista que us presenteu ho feu per primera vegada i com que la gestió urbanística sol ser complicada per a les persones, en principi, desconeixedores de la legislació urbanística, he considerat oportú enviar-vos prèviament un resum de la cronologia dels fets ocorreguts a l’entorn de l’ordenació urbanística del Balneari Blancafort des del 2003 fins l’actualitat.

Balneari Blancafort

El vigent Pla General d’Ordenació de La Garriga de 2001 preveu en l’article 101 de la Normativa que per ampliar l’edificació existent a la parcel·la del Balneari Blancafort es requereixi necessàriament la redacció d’un Estudi de Detall, que ha de ser aprovat definitivament per l’Ajuntament i, una vegada aprovat, ha de rebre l’assabentat de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.

L’equip de govern de CiU (alcalde Alfred Vilar), abans de tramitar i aprovar l’Estudi de Detall (els mesos de febrer i març de 2003), va donar dues llicències d’obres en l’àmbit  de la mansana del Balneari. Primera transgressió de la normativa urbanística vigent. 

El 6 de maig de 2003, vint dies abans de les eleccions municipals, el Ple Municipal aprovava l’Estudi de Detall (tres mesos després d’haver donat les dues primeres llicències) amb els vots a favor de CiU, PP, ERC, l’abstenció del PSC i el vot en contra d’ICV-EiA.

Durant l’execució de les obres, el govern d’ERC-PSC sorgit de les eleccions municipals del mes de maig de 2007 (alcalde Miquel Pujol, primera Tinent d’alcalde Neus Bulbena i regidor d’urbanisme Enric Barbeta) va continuar recolzant la irregularitat urbanística generada pel govern de CiU, doncs les obres realitzades abans i en execució de l’Estudi de Detall eren contràries al Pla General d’Ordenació de La Garriga.

En aquest sentit, la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat va requerir a l’Ajuntament de La Garriga (ERC-PSC) perquè redactés i aprovés un Pla Especial Urbanístic amb la finalitat d’ordenar la mansana del Balneari, doncs en primer lloc, les obres realitzades contravenien el que disposava el PGO i el propi Estudi de Detall; i en segon lloc, l’Estudi de Detall no havia rebut l’assabentat de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB).

El 13 de juliol de 2005 la CTUB va aprovar definitivament el Pla Especial Urbanístic (PEU) del Balneari Blancafort que prèviament havia aprovat inicialment el Ple de l’Ajuntament de La Garriga amb data 3 de maig de 2005 (amb els vots a favor d’ERC-PSC, PP i CiU; i els vots en contra d’ICV-EUiA i el de Frederic Moreno d’Unió). El PEU  s’aprovava havent transcorregut més de dos anys des del moment en que es van iniciar les obres.

Amb data de 17 de maig de 2006 es va presentar recurs contenciós administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’acord d’aprovació definitiva del PEU al·legant que el PEU admetia major edificabilitat i ocupació que la que permetia el PGO de La Garriga.

En la tramitació del procés, el dia 23 de gener de 2008, el pèrit judicial designat per la Sala del Tribunal va emetre un dictamen pericial en el qual afirmava que el PEU no s’ajustava a les determinacions del Pla General d’Ordenació de 2001; concretament, el pèrit va manifestar que el PEU i la finca ja edificada s’excedia en més de 600 m2 de sostre per sobre la cota 0 i en més de 1.000 m2 de sostre per sota la cota 0, en relació amb l’edificabilitat màxima permesa pel PGO; i s’excedia en més de 300 m2 de l’ocupació màxima permesa pel PGO.

Conseqüentment, amb data de 5 de març de 2009, la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC va dictar Sentència per la qual s’indicava que “Declaramos nulos de pleno derecho” el Pla Especial. Conseqüentment, la nul·litat del Pla Especial deixa sense cobertura jurídica aquelles obres que es van fer al Balneari i que excedeixen del que estableix el Pla General d’Ordenació de La Garriga, doncs en l’actualitat no hi ha planejament urbanístic que empari aquestes il·legalitats. Així doncs, el Balneari Blancafort es troba en una situació de volum disconforme, essent aquesta part de l’obra que s’ha excedit de l’edificabilitat i ocupació màxima del PGO, contrària a les determinacions del propi Pla General.

L’equip de govern tripartit d’esquerres (PSC, EiLG i, ICV) ha optat per no tramitar una modificació del PGO que regularitzés la situació de la mansana del Balneari, fonamentant la seva decisió en que l’Estudi de Detall de 2003 era vigent, tot i no haver rebut l’assabentat de l’Ajuntament. Tanmateix, l’Ajuntament obvia que la pròpia Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat ja va reconèixer que aquest Estudi de Detall no emparava les obres realitzades al Balneari, i va exigir la redacció i aprovació d’un Pla Especial Urbanístic (Pla anul·lat per la Sala Contenciosa Administrativa).

En darrer lloc, voldria indicar que durant el llarg procés iniciat amb l’atorgament de les primeres llicències (2003) i amb l’aprovació del PEU (2005), el partit d’ICV-EUiA, en aquell moment a l’oposició, havia estat crític i en contra del procediment emprat per part de l’equip de govern (ERC-PSC). Tanmateix, una vegada ha compartit el govern municipal amb el PSC i EiLG al llarg d’aquesta legislatura, no ha realitzat cap actuació encaminada a donar cobertura normativa i jurídica als els edificis del Balneari Blancafort que són contraris a PGO.

Davant del resum cronològic de fets entorn de la construcció dels edificis de la mansana del balneari Blancafort, la pregunta que voldria formular és la següent:

Durant el vostre mandat, tant si governeu amb majoria com amb coalició, o a l’oposició, penseu encarregar la redacció i aprovar un instrument de planejament urbanístic que doni cobertura a la realitat física i jurídica del Balneari Blancafort, després que el TSJC hagi anul·lat el Pla Especial Urbanístic del Balneari?

Casa Raspall

Després de sis anys de parlar-ne amb la senyora Cèlia Anglada i Raspall, neboda de l’arquitecte M. J. Raspall i propietària de la casa Raspall, finalment va creure oportú vendre, no a preu de mercat, la casa Raspall a l’Ajuntament. Inicialment volia vendre la casa al sotasignat, no es fiava que l’equip de govern municipal fes el mínim de reformes  a la casa per preservar l’obra de Raspall i, qut portés a terme la Fundació que li exposava. Per això varen durar tant de temps les negociacions.

Amb l’alcalde de CiU, Alfred Vilar, en el moment de la venda, el gener de l’any 2000, es va acordar i pactar que la casa es destinaria a acollir la Fundació Manuel J. Raspall. Com a primer objectiu de la Fundació, era estudiar i donar a conèixer l’obra de Raspall, així com l’estudi i difusió de l’arquitectura catalana de finals del segle XIX i el segle XX. Acollint l’Arxiu Cuspinera (Biblioteca d’arquitectura i documentació fotogràfica, com inici de l’Arxiu de la Fundació M. J. Raspall).

El novembre de 1999, poc abans de la compra venda, l’alcalde Alfred Vilar, va iniciar la constitució de la Fundació, els serveis jurídics de l’Ajuntament varen redactar uns Estatuts que varen enviar al representant de la senyora Cèlia Anglada i aquest al sota signat.     

De cop i volta, va quedar parat el procés i no es comunicà el per què i el com de la decisió. Fins el moment es desconeix.

L’any 2003, l’equip de govern d’ERC-PSC va acabar de negociar i comprar la casa Mayol (Guerin), veïna de la casa Raspall. El govern de CiU ja havia iniciat les negociacions per la compra de la casa.

Una vegada adquirida la casa Mayol, l’Ajuntament d’ERC-PSC amb la col·laboració de l’INCASOL, va iniciar el projecte i posterior rehabilitació de les dues cases.

L’equip de govern tripartit d’esquerres, transgredint l’acord verbal pactat pel govern de CiU i, la venedora hi ha ubicat dues regidories.

En cas de governar amb majoria absoluta, en coalició o des de l’oposició. Estaríeu disposats a re col·locar les actuals regidories en un altre lloc, recuperar la casa per ubicar-hi el Centre de Visitants i recollir i desenvolupar, en part,  l’esperit i els objectius de la frustrada Fundació Manuel Raspall?

La Sínia

Fa més de trenta anys una estiuejant barcelonina, la senyora Antònia Sabater i Ventosa, va donar als garriguencs, a través de l’Ajuntament, una finca al centre del poble de quasi 10.000 m2 amb una àmplia horta i una casa (la primera casa d’estiueig a la Garriga abans que arribés el ferrocarril) ampliada sobre una antiga sínia, probablement dels segle XVIII. La donació la va fer en dues fases, en la primera donà una parcel·la de 1.000 m2 per construir-hi una guarderia. Si en tres anys no es construïa la guarderia, la parcel·la revertiria a la propietària.

La guarderia no es va fer, en lloc de revertir la parcel·la a la propietària en el testament deixà la resta de la finca i la casa als garriguencs. En el testament demanava que junt a la casa es col·loqués un plafó que recordés la donació i que la finca es destinés a parc. El plafó cap dels governs democràtics el va col·locar.

Els diferents governs (PSC, CiU, ERC-PSC) no varen invertir ni un duro ni euro, en el manteniment de la casa i la finca, deixant que la casa patís esfondraments. Els darrers anys del govern de CiU gran part de l’horta es destinà a aparcament públic.

Finalment el,  govern de ERC-PSC, per reblar el clau dels despropòsits, va enderrocar la casa  i l’antiga sínia per oferir el terreny a la Generalitat per construir-hi un CAP. Amb bona voluntat i amb ganes i voluntat de negociar amb la Generalitat era possible construir el CAP en un altre indret de la finca, preservant l’antiga casa i sínia i la voluntat de la donant. Una vegada enderrocada la casa, com agraïment a la donació, el govern d’ERC-PSC va nomenar plaça Antònia Sabater i Ventosa, un terreny de 100 m2, residu de via pública.

La major part de l’horta, trenta anys després de la donació, continua ocupada per l’aparcament.

Durant el vostre mandat, tant si governeu amb majoria, amb coalició, o a l’oposició, penseu posar en marxa la recuperació de la finca de la Sínia com a parc urbà, tal com demanava la donant l’any 1979.

Pla Parcial Industrial de can Terrés

En l’àmbit del Pla Parcial Industrial de can Terrés exposat al públic es preveia la desaparició del torrent de Malhivern, el camí Ral i el bosquet de davant de la capella romànica de Santa Maria del Camí.

Dos garriguencs varen presentar una al·legació davant de l’ACA. L’ACA la va considerar i va demanar que es modifiqués el planejament i que és mantingués el torrent, el camí i el bosquet.

El Pla es va aprovar definitivament amb les esmenes demanades per l’ACA.

Es varen portar a terme les obres de construcció del planejament urbanístic, els serveis tècnics varen informar la seva recepció  i l’Ajuntament les va rebre.

La sorpresa va ser que part de les obres no s’han executat segons el planejament aprovat definitivament per l’Ajuntament, la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat i l’ACA. El camí Ral queda tallat i no arriba al riu Congost per poder seguir cap al sud, passant per Rosanes.

He traspaperat la contesta completa a la instància presentada a l’alcaldessa l’abril de 2009. Referent a la recuperació del camí ral deia “ De tota manera, i com vostè ja deu saber, l’economia municipal no està en el seu millor moment, per tant és difícil que ho pugem dur a terme en un termini curt de temps. Malgrat això, creiem que ho hem de tenir present per a poder-ho fer quan l’economia municipal ho permeti”.

De la seva contesta es deduïa que l’Ajuntament ha d’assumir el cost de l’obra prevista en el planejament de promoció privada.

El sotasignat en instància li contestava “Com vostè i els seus serveis jurídics i tècnics saben, el planejament aprovat preveia que el recorregut del camí ral arribés fins el riu, o sigui el cost de les obres de portar a terme el planejament aprovat recau als promotors del Pla Parcial Industrial de can Terrés, a l’Ajuntament no li ha de repercutir ni un euro el cost de les obres que falten acabar i prèviament aprovades per l’Ajuntament, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona i l’Agència Catalana de l’Aigua”.                                                                                                                  

Si l’Ajuntament li ha de costar diners del seu pressupost, serà degut a un a mala gestió dels seus serveis jurídics, tècnics i polítics responsables del planejament”.

La instància no va ser contestada.

El bosc de can Terrés és d’alzines nascudes orgànicament. Per reblar el clau, Des dels serveis tècnics municipals i l’equip de govern han acceptat una plantació de pins ordenada en files i columnes, una greu contradicció i atemptat a l’espai natural.

Durant el vostre mandat, tant si governeu amb majoria, amb coalició, o a l’oposició, penseu recuperar el tram de camí Ral que s’ha deixat de fer, per poder completar el planejament aprovat.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.