El cicle d’entrevistes de La Garriga Digital.cat dedicat als caps de llista dels partits que es presenten a les eleccions es tanca amb l’entrevista a la Meritxell Budó, que de nou es presenta com a candidata a l’alcaldia per la coalició Convergència i Unió. L’Entrevistem per preguntar-li sobre el seu pas pel govern i per l’oposició i per saber com encara CiU la propera legislatura.
La Garriga Digital: Quines mesures proposa el programa de CiU?
Meritxell Budó: Nosaltres treballem en quatre línees mestres, i la dinamització i promoció econòmica n’és la primera. Tenim com a màxima prioritat guanyar a la crisi, i el que nosaltres proposem és intentar fomentar des de l’Ajuntament la creació de nous llocs de treball. I per a fomentar la creació de nous llocs de treball, entenent que no és l’administració qui ha de proporcionar-los sinó l’empresa, creiem que cal recolzar-la. En quin sentit? Doncs, per exemple, reduir els temps dels tràmits necessaris per a obrir un nou negoci. Parlem de molts impostos i el més important és el del temps, ja que no es paga com l’IBI o d’altres però sí que repercuteix econòmicament.
En segon lloc, també el tema de les persones. Per nosaltres és molt important, i a nivell programàtic és una prioritat, tot el que fa referència al benestar de les persones entenent-lo en tots els àmbits, també en el de les polítiques socials. A nivell pressupostari, de cara el 2012 crearem una bossa de contingència per a les persones més necessitades. Aquests fons són una bossa econòmica per a poder fer front a les necessitats, que n’hi ha moltes. Som conscients que, tot i que a la Garriga no ho sembli, hi ha molts problemes. La gent ho està passant malament, hi ha famílies que estan perdent les seves cases i això també està passant aquí. El Banc d’Aliments l’utilitzen de manera habitual més de 250 famílies, un percentatge important de garriguencs i garriguenques que necessiten aquest recolzament.
No podem deixar de banda, tampoc, els temes que fan referència a l’associacionisme entès de manera àmplia: cultura, esport, institucions educatives… tot això cal fomentar-ho. Per què? Doncs perquè la lluita contra la crisi no és només la bossa de contingència, que esperem que en un futur no sigui necessària. Tenim persones formades que han de poder trobar llocs de treball, i és important l’educació, la formació i la societat civil i recolzar-la. La societat civil també ha d’estirar del carro del poble, l’Ajuntament ha d’acompanyar i ha de donar eines per a facilitar que les associacions puguin desenvolupar les seves tasques.
L.G.D.: Com planteja CiU la relació entre les associacions i l’Ajuntament?
M.B.: Creiem que la societat civil ha d’estar acompanyada i ajudada des de l’Ajuntament, però no entenem el paper del Consistori com a intervencionista, com creiem que ha estat els darrers anys. Precisament, la política ha de ser tot el contrari: l’Ajuntament ha de posar les eines perquè ells puguin desenvolupar les seves tasques.
D’alguna manera també s’ha de buscar en aquest context de crisi recursos econòmics per a les entitats, amb mesura, ja que aquestes ho requereixen. Una petita part d’aquests recursos surt de l’Ajuntament, però en el context de crisi actual aquest no pot ser el pare de tots perquè hi ha altres prioritats. Tenim present la societat civil i mirarem de racionalitzar al màxim els recursos econòmics que es destinen a les entitats i, alhora, creiem que des de l’Ajuntament també els podem ajudar buscant mecenatge amb programes de responsabilitat social de les empreses.
L.G.D.: És a dir, que és prioritària l’ajuda als particulars.
M.B.: Aquesta és la primera prioritat: guanyar a la crisi, i això vol dir que la Garriga faci un pas endavant qualitatiu i econòmic. Aquestes famílies han de poder tornar a disposar dels recursos propis dels que fins ara havien disposat. L’atur també és present a la Garriga, hi ha més de 1.000 aturats i això té unes conseqüències. Quan estem parlant de que fa tres mesos que t’has quedat a l’atur i encara tens el subsidi, encara vas tirant. T’has d’estrènyer el cinturó i retallar despeses com a família, però el subsidi et permet, si més no, sobreviure amb el més fonamental. Ara bé, quan s’acaba el subsidi d’atur, que és la situació en la que ens trobem ara, què fan aquestes famílies? No les podem deixar soles, aquesta ha de ser una prioritat i volem estar al costat seu.
L.G.D.: Com valora CiU la legislatura anterior? No només la seva pròpia tasca, sinó també la de l’Ajuntament?
M.B.: Mira, jo penso, abans que res, que si creguéssim que el govern ha fet el que havia de fer probablement no seriem una alternativa de govern. El govern no ha fet tot el que havia de fer en aquest sentit. Nosaltres hem demanat reiteradament que es convoqui una mesa contra la crisi, s’han fet dues reunions, però no s’ha pres nota de res ni s’ha tirat endavant cap de les peticions que s’hi han fet des de la societat civil, per part dels emprenedors, per part dels sindicats… hi vaig trobar a faltar altres actors socials, en aquestes reunions. Hem perdut dos anys, la Garriga és un poble que té molt potencial, però el que no es pot fer és deixar-lo morir. Tenim uns polígons que estan absolutament abandonats i sumat a aquesta pobresa van tancant les naus i no s’obren indústries noves. Van tancant, i quatre persones per aquí i quatre per allà… total, més persones a l’atur. Això no pot ser. Fa molt de temps que hem demanat un pla de dinamització dels polígons. Hem demanat que es modifiquin els seus usos a l’Ajuntament, perquè, per exemple, empreses i emprenedors que volien fer certes activitats aquí a la Garriga, al no haver-los permès tirar-les endavant, ha fet que marxin al poble del costat. I això són recursos que perdem com a poble, fet que de cap manera es pot permetre ja que el que hem de ser és un pol d’atracció de negoci per generar llocs de treball i riquesa pel municipi.
L.G.D.: CiU pensa en modificar el Pla General? Com es planteja el creixement de la Garriga?
M.B.: En primer lloc, el Pla General no s’esgota. No sé qui ho ha dit, però els plans generals no s’acaben així com així. L’actual es va aprovar el 2001 i no s’acaba ni al 2011 ni al 2013. Ara, què passa a la Garriga? Hi ha gent que parla de fer-ne un de nou i nosaltres no diem que no s’hagi de fer. Els temps i les necessitats canvien i el Pla s’hi ha d’adequar, però això no vol dir que cada dos per tres hagis de canviar-lo. És una eina viva que es pot modificar, nosaltres entenem que això és de sentit comú. No és una cosa inamovible, però s’ha de valorar amb molta cura què vol dir modificar-lo. El moment en el que es fan els canvis, els pros i les contres… però sobretot la legalitat en aquest sentit.
Ara s’està instal·lant la por al Pla General, sembla ser que el que tenim ara no funciona. I no hem d’anar a la cultura de la por, de dir: “hem de canviar el Pla General perquè no volem desenvolupar Can Violí”. De Can Violí en podem parlar, però no cal un nou Pla General per a fer-ho. Parlem-ne ara. El creixement de la Garriga l’hem de controlar, ha de ser un creixement sostingut. El poble ha de créixer fins a un límit, però no podem tancar la porta i fer que no vingui ningú més. No ens podem tancar i emmurallar.
Tenim eines legals i urbanístiques per a decidir com creixem i a quina velocitat, per on sí i per on no. El que diem nosaltres no és que s’hagi de construir més o menys, sinó que s’ha de construir millor, tenint en compte el territori i l’entorn i ocupant el menor territori possible. Això és molt important, planificar el creixement i decidir fer-ho bé i ocupar el menor territori possible.
L.G.D.: I fer-ho bé, vol dir créixer cap a quina zona?
M.B.: La Garriga en els propers deu anys -perquè el moment actual no acompanya- entenem que d’alguna manera ha de créixer cap el sector de La Doma. És un lloc que s’està tramitant urbanísticament per a reparcel·lar-lo i crec que en breu estarà resolt i hi haurà una vialitat i una zona d’equipaments definida. És una zona propera al centre, i desenvolupar La Doma ajudarà a la Garriga a ser més rodona. Per naturalesa, la Doma és la propera zona a desenvolupar de la Garriga. No penso el mateix de Can Violí.
L.G.D.: CiU preveu habitatge social dins d’aquesta expansió?
M.B.: Evidentment. De fet, quan nosaltres governàvem al principi de la legislatura vam treballar amb l’ Incasol per a poder construir 54 habitatges al carrer Martí l’Humà. Aquest tema està aturat, d’acord que van aparèixer ruïnes, però un cop fetes les troballes arqueològiques es va negociar com modificar la distribució dels dos edificis per a poder compartir l’espai els habitatges i l’excavació arqueològica.
Quan ens van fer la moció de censura, lògicament, no vam poder seguir treballant en el tema. Jo no sé com ha acabat, però en el seu dia vaig anar a parlar amb el Conseller de Territori i Habitatge. Volíem resoldre-ho i que fos una realitat i va quedar aturat quatre anys més. En aquell moment també estàvem parlant amb l’Incasol de que la part de la Doma que un cop feta la reparcel·lació li toca a l’Ajuntament tingués també vivendes de protecció oficial. Jo entenc que això anirà més per llarg termini que no pas les obres del Carrer Martí l’Humà, que és qüestió de posar fil a l’agulla, de trucar a les portes que calgui i de no defallir. I aquest habitatge de protecció oficial ha de ser de lloguer.
L.G.D.: Com es veu des de CiU que es presentin set candidatures a les eleccions?
M.B.: En aquest sentit jo respecto molt totes les persones que prenen aquesta decisió, és una decisió valenta, de voluntat de treballar pel teu poble. Penso que si digués el contrari faltaria a la veritat, i més en aquests moments en que, d’alguna manera, hi ha aquest allunyament entre societat i política, no només a la Garriga. Però aquesta és la tònica general, a pobles petits i grans ja que, per exemple, si no recordo malament a Granollers hi ha onze candidatures. Què passa, però? No s’hi val a descobrir la política tres mesos abans de les eleccions municipals. La política és treballar pel poble no només quan vénen les eleccions. Tot i així, està bé, és lícit i és també d’agrair que hi hagi gent que pensi que la política municipal significa quelcom i que s’hi vulguin implicar.
L.G.D.: CiU és partidària d’un govern fort o de coalició?
M.B.: CiU és partidària d’un govern fort, però això no vol dir un govern format per una sola formació política. El que passa és que entenem que un govern, quan ha decidit que vol governar en coalició, no pot ser fruit de la casualitat o la trobada. Un pacte de govern ha de ser una cosa seriosa, amb un treball important, públic i transparent. A partir d’aquí, dins del propi partit ningú es pot pensar que tots els regidors pensen igual en tots els temes. Cadascú té la seva opinió, però un cop els temes estan debatuts, amb el que s’hagi decidit democràticament dins del partit, tots a defensar-ho. Les decisions, col·legiades. Un govern fort és el que està format per un o més d’un partit i que és capaç de prendre decisions col·legiades. Internament es debat, però un cop acceptat el que vol la majoria, tots a defensar-ho. Això no ha passat a la Garriga aquests quatre anys. Hem tingut tres governs a dins l’Ajuntament a la Garriga, cadascun tirant cap la seva banda, sense decisions col·legiades. Això és el que no es pot permetre el poble els propers quatre anys. La Garriga ha de tenir un govern fort, i fort vol dir que quan pren una decisió va a totes amb aquella decisió com a govern.
L.G.D.: CiU defensa la gestió empresarial a l’Ajuntament. En què consisteix?
M.B.: Sí. Creiem que s’ha de professionalitzar la gestió de l’Ajuntament. I la cultura empresarial, per a mi, és que quedi clar que qui governa i treballa a l’Ajuntament està al servei del poble i no a l’inrevés. En segon lloc, el ciutadà ha de ser entès com a client. Això és el que nosaltres volem canviar a l’Ajuntament, aplicar el concepte de client a la ciutadania. Que la gestió sigui més dinàmica, ràpida i productiva.
Text: Marc Bellmunt / Vídeo: Crit Produccions Audiovisuals
