La penúltima entrevista d’aquest cicle correspon a la Neus Bulbena, actual alcaldessa del municipi pel PSC. Després d’una legislatura convulsa, marcada per una moció de censura, Bulbena es presenta a la reelecció amb l’eslògan “Bulbena Idees Clares”.
La Garriga Digital: Què proposa el programa del PSC per les properes eleccions?
Neus Bulbena: El nostre programa, bàsicament, vol donar continuïtat a moltes de les coses que hem iniciat. Com hem fet a les dues darreres legislatures dividim el nostre programa en tres grans blocs: territori, ciutadania i gestió.
A l’apartat de territori volem continuar amb la rehabilitació del centre, continuar millorant l’accessibilitat al municipi i fer els equipaments que queden pendents com el de Can Luna. Es va aprovar en ple que en podrem disposar d’aquí tres anys, però hi ha una part que d’aquí a cinc mesos ja es podrà fer servir. La Torre del Fanal i l’aposta que farem per l’habitatge social també són dues assignatures pendents. En territori seguirem treballant la via pública, pensem que és una aposta necessària. Hem de promoure-la pel comerç i les persones.
En ciutadania també seguim amb les mateixes polítiques. Volem ser un referent educatiu, un referent cultural i social a la Garriga. Tenim uns potencials individuals i associatius impressionants i creiem que els hem de promoure. Aquí, per exemple, la participació, una de les coses que també hem engegat i on ens queda molt per fer.
L.G.D.: De fet, fa poc que s’ha aprovat el reglament de participació en el Ple.
N.B.: Hem aprovat el reglament de participació, però un reglament marca els drets i els deures i ara s’han de posar a la pràctica. Nosaltres ja ho hem fet, hem fet comissions de ciutadania i les hem treballat, però encara ens queda feina. I de l’anterior legislatura hi ha una aposta molt clara que no hem pogut dur a terme: la coordinació municipal a través dels barris. La Garriga ja té una mida que permet treballar per barris, des de la proximitat del veïnatge. Segurament hi ha zones amb diferents necessitats i ens plantegem estructurar el municipi en barris i crear el “regidor de barri”, un referent perquè les persones s’hi puguin adreçar. D’aquesta manera sí que hi ha qüestions que es tracten globalment i d’altres que es tracten des de la proximitat.
El tercer gran apartat del programa, la gestió, és bàsica. Els propers quatre anys serà bàsic que es porti bé. Ho enfoco en dos grans temes: un primer que és buscar les sinèrgies amb els municipis que ens envolten, que serà l’única manera de fer moltes coses amb els recursos actuals, i un segon que seria treballar moltíssim el suport supramunicipal amb la Diputació i la Generalitat. És un tema que està com està, però és l’única manera de tenir recursos per segons quines coses.
L.G.D.: Com encaixen aquestes mesures amb el moment econòmic de l’Ajuntament?
N.B.: Això cal aclarir-ho, és molt important. L’Ajuntament en aquests moments té uns ingressos retallats, però està sanejat. Hem tingut romanent positiu i hem ingressat més del que hem gastat aquest any anterior. Hem restringit i racionalitzat la despesa. El Consistori, en aquests moments, té números positius que permeten que qui entri a partir del juny tingui la possibilitat de demanar préstecs per a fer inversions. Tenim romanent positiu, menys del 75% d’endeutament i capacitat de retorn. Per tant, no oblidem que en aquesta legislatura estem deixant l’Ajuntament en situació de no deixar aturat el municipi. És cert que hem tingut la sort de que hi hagués en aquests anys els dos plans Zapatero i que les inversions ens han permès tirar endavant. És difícil que torni a passar, però el que és segur és que això ens ha de permetre que el proper equip de govern escollit pugui tirar el municipi endavant.
L’habitatge social, evidentment, no el podrem fer nosaltres, haurem de promoure que algú el faci. Tenim espais a Can Noguera i a d’altres llocs de la Garriga on es podrà treballar. Això ha estat aturat molt temps a causa de les troballes arqueològiques, però ara ja no ho està. Ja s’han inventariat i catalogat les troballes, però està aturat perquè l’Incasol no té capacitat, ara per ara, per tirar-ho endavant i es va signar amb ells un conveni. Però de ben segur que podem trobar algú que vulgui desenvolupar-ho. És increïble que la Garriga sigui un municipi sense cap habitatge social.
L.G.D.: O sigui que volen continuar amb els plans de la darrera legislatura i ampliar-los a camps com l’habitatge social.
N.B.: És una assignatura pendent. El nostre programa segueix amb projectes que ja hem engegat, millorar els que són millorables i fer-ne de nous que vénen donats per les circumstàncies del moment. Aquest seria, a grans trets, el programa.
L.G.D.: Altres grups proposen una redimensió de l’Ajuntament cap a la baixa. Això potser xoca amb el concepte del Regidor de Barri. Vol el PSC ampliar l’Ajuntament?
N.B.: Tinc molt clar que actualment no té cap sentit ampliar l’Ajuntament. Tenim un capital humà que cal rendibilitzar-lo i el que no podem pensar és que l’administració més propera a la ciutadania deixi d’oferir serveis. Crec que la tendència és, precisament, que l’administració més propera n’ofereixi cada vegada més. Per a poder-ho fer sense augmentar la plantilla hem de reorganitzar la que tenim, fer-la transversal. Ho hem començat a fer, però ens queda molt camí per recórrer. Evidentment, hem de reestructurar-la i plantejar-la d’una altra manera. Aquesta legislatura, per exemple, Territori i tot el que és Via Pública ja l’hem organitzat diferent, fent coordinacions.
Nosaltres tenim l’Ajuntament estructurat per àrees, però el que podem és fer aquestes àrees transversals, per barris. No es tracta d’augmentar, sinó d’organitzar i coordinar. Per ara creiem que la plantilla de l’Ajuntament no és petita, però no és tant exagerada com es vol fer creure. Segurament, però, el que hem de fer és reorganitzar-la.
L.G.D.: Com valora la darrera legislatura?
N.B.: Ha estat una legislatura moguda, evidentment. El fet que sortissin set forces polítiques representades en el plenari i que hi hagués un trencament en una, fet que va provocar que hi hagués vuit portaveus als plenaris… Ha estat complex a la vegada que enriquidor. A mi no m’espanta el número de colors polítics, el que m’espanta és que la gent no cregui que s’ha de treballar conjuntament des de la perspectiva que cadascú té a la seva força política. Jo crec que l’Ajuntament el porten els disset regidors, sempre ho dic. En cas de no posar-nos d’acord, l’equip de govern té la responsabilitat de prendre la darrera decisió. El fet de ser tantes forces ha fet que sortissin diferents maneres de veure les coses. Això no vol dir que cregui que tothom té un lloc, però sí que penso que no ens ha d’espantar.
L.G.D.: I més enllà de valorar positivament el número de forces al plenari, el PSC és partidari d’un govern fort o de coalició?
N.B.: Cada legislatura té les seves circumstàncies i, per tant, en un moment donat pot ser bona una majoria absoluta, i quan el ple està tant desgranat ajuntar-se diferents forces per assumir la responsabilitat de govern. És, potser, més complex? Sí, indubtablement. Però jo no crec que haguem aturat el municipi. És a dir, hi ha molta gent que ens deia que no ens posaríem d’acord en res.
L.G.D.: De fet, les altres forces critiquen una certa inoperància en aquest sentit.
N.B.: Que em diguin en què no hem avançat. S’han fet inversions, s’han pres decisions, no hi ha res que s’hagi aturat perquè no ens haguem posat d’acord. Fins i tot, en un tema en el que l’equip de govern no estava d’acord s’ha tirat endavant: la planta de biomassa. No hi ha hagut res que s’hagi aturat pel fet de ser tres -quatre al principi- forces al govern. No és just que se’ns acusi de que s’han aturat coses. El poble no s’ha aturat. Hem tirat endavant una rehabilitació del centre amb un soroll al voltant impressionant, que ha estat polèmica. Hem avançat, ho penso de debò, i m’agradaria que algú em digués “això no es va fer perquè no us vàreu posar d’acord”. Crec que no hi ha res que haguem deixat de fer per ser quatre forces, o tres al final, a l’equip de govern.
L.G.D.: Està satisfeta amb l’obra de govern d’aquesta legislatura?
N.B.: Força. Segurament hi ha coses millorables, no crec en la perfecció. Segurament si tirés enrere hi hauria coses que faria d’una altra manera.
L.G.D.: Com per exemple?
N.B.: Segurament la informació a la ciutadania la treballaria una mica més. Ha estat una cosa que ha estat tant necessària a l’Ajuntament, amb vuit forces, que en algun moment m’ha condicionat. Aquella energia que jo gastava en donar la informació a tots els grups polítics, -perquè crec que no hi ha cap grup polític al que no s’hagi informat, i si ho diu no és cert- m’ha impedit mantenir molt més informada la ciutadania.
L.G.D.: De fet, una de les propostes que publiquen a la seva web és augmentar la comunicació amb la societat i les entitats.
N.B.: És bàsic, és l’única manera. Jo tinc molt clar que el contacte amb la ciutadania l’he tingut al carrer, en el sentit d’activitats. Però segurament hauria d’haver fet, com jo reclamava, trobades de barris. Jo em plantejo el consell de poble on hi hagi representació sectorial i territorial. Hauria de poder, cada quinze dies, com a alcaldia, anar a un barri i seure’m. Que vingués qui volgués, amb un cafè o una cervesa i parlar-ne. Això s’ha de poder fer i això és una cosa que a mi em queda pendent.
L.G.D.: Un altre tema polèmic durant la legislatura ha estat el trasllat de la estació. Com es posiciona el PSC davant aquest tema?
N.B.: Jo crec que encara estem a l’expectativa. Hi ha masses respostes pendents per part del Ministeri com per ara poder dir res. El PSC no diu no al trasllat, d’entrada. Encara s’han de visualitzar moltes coses. La pilota està al seu camp i la darrera proposta va ser començar a plantejar-se el trasllat sempre que el Ministeri estigui disposat a soterrar des de carretera Nova. Han de soterrar no des del Passeig, com ells deien, sinó des de carretera Nova en previsió a l’augment de trànsit. Aquí ja no ens van contestar, però va arribar la crisi, endarrerint les inversions pressupostades, i aquesta no estava ni tan sols pressupostada. S’ha parat en sec.
L.G.D.: En qualsevol cas, queden a l’expectativa de la resposta del Ministeri.
N.B.: Penso que ens equivocaríem si ens tanquéssim en banda dient “no” al trasllat. A més a més, és una aposta a molt llarg termini. Les circumstàncies del poble d’aquí a un temps seran unes altres, i quan s’acabi fent el trasllat seran unes altres. Seria una equivocació tancar-se en banda. S’ha de posar sobre la taula i exigir allò que podria fer-nos pensar si el trasllat es pot fer o no. L’estació al centre té uns avantatges i uns inconvenients, tant com l’estació al carrer Guifré. Hem de valorar els pros i les contres les dues opcions.
L.G.D.: Però, de tota manera, consideren que és massa aviat.
N.B.: Crec que sí.
L.G.D.: Com es posiciona el PSC davant de la possible remodelació del Pla General?
N.B.: No necessàriament s’ha de renovar. Un Pla General dura de quinze a vint anys. El Pla és del 2001 i estem parlant del 2016, com a mínim. La propera legislatura acabarà el 2015 i crec que a finals d’aquesta s’han de posar les bases, però la modificació serà a la propera.
L.G.D.: O sigui que aquesta legislatura és massa aviat.
N.B.: Jo penso que és massa aviat. Hi ha gent que proposa la modificació del Pla General sense tenir prou coneixement del que implica aquesta modificació. Això implica moltíssimes coses: llicències aturades, una despesa important… Aquest Pla General que tenim ara encara l’hem de rendibilitzar. Hi ha coses que no m’agraden d’aquest Pla, ho tinc claríssim, però…
L.G.D.: Quines?
N.B.: Can Violí no s’ha d’urbanitzar. Jo entenc que, és clar, si no ho volem desenvolupar hi ha uns drets dels propietaris amb els que hem de ser molt coherents. Caldrà compensar-los. No pots dir, fent un plantejament “hippy”, que no vols construir allà i posar-hi horts. Molt bé, però aquest senyor té una expectativa de poder construir i li has de compensar d’alguna manera.
L.G.D.: Llavors, quin model de creixement del poble té el PSC?
N.B.: El creixement del poble passa actualment perquè es desenvolupi el barri de la Doma. Si mires el plànol, queda clar que s’ha de desenvolupar. Hem de fer créixer el poble cap el que ja tenim, no hem d’ampliar espais. I hem de posar ordre als Tremolencs. Tothom parla del centre, però els Tremolencs són una assignatura pendent on, per sort, hem posat fil a l’agulla i sembla que ens en sortirem.
L.G.D.: En darrer lloc, si us plau dirigeixi’s als nostres lectors.
Text: Marc Bellmunt / Vídeo: Crit Produccions Audiovisuals
