L’Israel Molinero és el nou cap de llista d’ICV-EUIA a la Garriga substituint en Joaquim Fornés, que passa a la cinquena posició de la candidatura. Molinero ens parla dels projectes de futur del seu grup pel poble i dels, a voltes, polèmics tres anys d’ ICV-EUIA al govern de la Garriga.
La Garriga Digital: Què inclou el programa de ICV-EUIA per aquestes eleccions?
Israel Molinero: Nosaltres, per una banda, volem estar molt a prop de les persones. Creiem que aquest és un moment clau per donar recolzament sobretot a aquelles persones que han patit més la crisi. Posarem molt l’accent en això. Fins ara hem tingut responsabilitats a la regidoria de política social i ja ens hi hem pogut posar, però hem de continuar, cada vegada farà més falta. Els ajuntaments són les administracions més properes a les persones i, tot i que nosaltres no resoldrem la crisi mundial, podem ajudar a resoldre petites problemàtiques.
Què vol dir això? Tenir una casa d’acollida per a situacions d’urgència, com una execució hipotecària. Donar recolzament legal en cas de problemes d’aquest tipus, ajudar al banc d’aliments… Hi ha moltes coses a fer en aquest sentit.
L.G.D.: Amb la crisi econòmica, com es planteja la despesa que comporten aquests serveis?
I.M.: Bé, algunes coses, com per exemple un banc d’aliments funcional, no depèn dels diners sinó de mobilitzar la gent perquè hi aporti recursos. També cal fer que l’Ajuntament tingui una relació molt fluïda, com s’ha aconseguit amb Càritas. Hi ha moltes iniciatives, cal ser molt imaginatius i ens comprometem a ser-ho per buscar realment què és tot allò que l’Ajuntament pot fer per les persones i pel territori. Evidentment, gastant pocs recursos, no estem en època de fer grans infraestructures.
L.G.D.: Com planteja ICV-EUIA la integració del municipi en el territori?
I.M.: Tenim claríssim que el fet de posar l’accent en les persones no fa que deixem de banda que hi ha una línia engegada molt important per a fer de la Garriga un poble més sostenible. En aquest sentit, durant aquesta legislatura hem posat l’accent en això i ho continuarem fent. Creiem que el poble necessita tenir més espai per a les persones. Amb l’inici de la reforma del centre hem aconseguit, en part, això, però hem de continuar, queda molta feina per fer. També vetllarem, com hem fet sempre, perquè el poble mantingui la qualitat de vida que té.
L.G.D.: Ara que esmenta mesures de la darrera legislatura, com valora ICV-EUIA aquests darrers quatre anys de govern?
I.M.: Bé, la nostra feina la valorem positivament. S’ha de tenir en compte que nosaltres hem governat amb un pacte electoral amb el que ens hem sentit raonablement còmodes. En alguns assumptes més que en altres hi ha hagut bona sintonia, i es podria reeditar un govern així sense cap problema. Però no deixa de ser un pacte que et fa renunciar a coses que voldries fer, de vegades, més ambicioses. Nosaltres estem a la banda esquerra dels grups amb els que hem pogut pactar, i sempre has de renunciar a alguna cosa. També és veritat que hi ha hagut desavinences, com es va fer notori quan vam votar en contra de la planta de biomassa tal com es plantejava. No han estat tot flors i violes.
Però si fem una valoració global estem força contents, el poble ha pogut tirar endavant polítiques molt interessants i actuacions molt engrescadores, tant en serveis socials com sostenibilitat o millora de la mobilitat.
L.G.D.: Quines renúncies ha fet ICV-EUIA? A què aspira en aquesta legislatura que hagi renunciat en la darrera?
I.M.: La veritat és que ens agradaria poder governar amb tots els grups d’esquerra, amb qui realment tenim moltes coses en comú i que són una part important dels grups que es presenten a la Garriga. També volem un ambient menys crispat, nosaltres farem tot el possible perquè així sigui. En aquest sentit, ens agradaria poder fer un govern més ampli. És més complicat, però és un repte. Evidentment, si algú té uns plantejaments de poble similars als nostres, no hi haurà desavinences per coses secundàries.
Aquesta situació ens permetria fer feina més ambiciosa, intentar coses més innovadores. Nosaltres proposem moltes coses en participació, com pressupostos participatius, aplicar tarificació social en alguns serveis… és a dir, que realment no tothom pagui el mateix pels serveis municipals com l’Escola de Música, per exemple. Volem anar més endavant, fer coses que necessiten un recolzament de més gent d’esquerra.
L.G.D.: ICV-EUIA ha fet dues sessions de reunió amb la ciutadania per incorporar idees al programa. Quines mesures o propostes surten d’aquest contacte amb l’electorat?
I.M.: És molt interessant. Una de les coses que ens ha transmès qui ha participat és que segurament hi ha un dèficit cultural al municipi. Creiem que la cultura, per diverses raons, ha estat una de les regidories amb més canvis, cosa que li haurà dificultat fer una política amb continuïtat. El Patronat necessita un replantejament, activar-lo, oferir-hi una oferta més àmplia. Que s’hi puguin fer més tipus d’actuacions, com pel jovent, que sigui un espai més adaptable. Fins i tot no s’hauria de descartar que, quan es pugui, es faci una remodelació de la platea. Creiem que ho necessita i que també cal més difusió del seu programa d’activitats.
No només al Patronat, també s’ha de fer cultura al carrer ara que tenim el centre amb unes condicions diferents. Hi podem fer un programa d’activitats musicals o de teatre al carrer que fins ara no tenia un espai idoni per a fer-se. Per tant, volem donar un impuls a la cultura, que és una de les coses que més ha sortit d’estar en contacte amb gent que ens dóna suport o que està propera i ha volgut aportar més coses al nostre programa.
L.G.D.: Un dels temes pendents en el camp del social a la Garriga és la creació d’habitatge de protecció oficial. Té plans al respecte ICV-EUIA?
I.M.: Sí, tenim diverses idees. Ara mateix la situació de crisi immobiliària ha provocat que hi hagi moltes vivendes que no es venen. Volem intentar, passant per l’entesa amb els promotors, que algun d’aquests habitatges fins i tot puguin esdevenir habitatge assistit per a la tercera edat, per exemple. També creiem que s’ha d’estudiar un model diferent, no parlant només dels habitatges nous que no es venen, sinó fins i tot de cases que no estan habitades en el municipi, que n’hi ha força. Creiem que es poden estudiar fórmules de masoveria urbana, establint una relació entre propietari i llogater que vagi més enllà, similar a la que establien els masovers amb els propietaris rurals.
L.G.D.: Ens pot explicar amb més detall aquest concepte de masoveria urbana?
I.M.: Hi ha ajuntaments que ho han tirat endavant, sobretot en el camp de la creació artística. Hi ha cases que tenen condicions potser no excepcionals per a convertir-les en habitatges, i amb l’oferta actual la gent és molt rigorosa a l’hora de llogar o comprar. Aquestes cases poden servir, per exemple, perquè hi tingui el taller un artista. Nosaltres creiem que això que s’ha provat i funciona en alguns ajuntaments es pot portar més enllà.
S’ha provat, en alguns casos, en vivendes que estan en bon estat però que no tenen unes condicions excel·lents com demanda el mercat i es pot afavorir des de l’Ajuntament a que gent jove que necessita una vivenda més assequible pugui tenir una relació diferent amb el propietari, que passa perquè aquests joves s’encarreguin de mantenir la casa en condicions, a la manera dels antics masovers. És una garantia pel propietari de que l’edifici no es degradarà i amb acords d’aquest tipus s’acaba pagant poc, o fins i tot no res.
L.G.D.: Com valora ICV-EUIA que es presentin 7 partits a la Garriga?
I.M.: Bé, la diversitat és bona, no té perquè ser un problema. Tot i així, després, la Llei Electoral de vegades ho acaba convertint en un problema per l’esquerra, on amb una oferta més diversificada es reparteix el vot. No sempre un i un sumen dos electoralment parlant.
Però per una altra banda entenem que hi ha sensibilitats diferents. No només hi ha la qüestió d’esquerres i la qüestió nacional. ICV és un partit molt divers en aquest sentit, tot i que bàsicament som federalistes. Tampoc estem allunyats de grups més sobiranistes. Ens hi podem entendre perfectament.
L.G.D.: ICV-EUIA és partidària d’un govern en bloc o de coalició?
I.M.: Nosaltres som petits, som partidaris d’una coalició diversa: no ens enganyem, no tenim la força per a governar sols. És evident. No vull ser hipòcrita en això, si tinguéssim la força i el recolzament per a governar sols no et dic que no li trobaríem una certa avantatge. Per un país i un poble, tot i així, és sa que hi hagi una certa diversitat, tot i que no sigui el més còmode per un partit. És sa pel municipi i pels ciutadans que hi hagi governs de pactes.
L.G.D.: Tornant a temes de la darrera legislatura, com el centre, l’estació i la biomassa, des de ICV-EUIA quina posició hi ha entorn a aquests temes.
ICV: Sobre l’estació nosaltres tenim molt clar que no s’ha de moure del lloc on és, si és per nosaltres, no es mourà. Entre d’altres coses perquè per estar segurs que ho volia la ciutadania es va fer una consulta. Amb les seves deficiències, no ho negarem, però nosaltres no tirem endavant una consulta des de l’Ajuntament per no tenir-la present. I la consulta va dir clarament que la gent volia que l’estació continués al centre. Les opcions, per tant, passen per aquí.
En principi, l’Ajuntament en ple recolza una al·legació perquè uns veïns, sobretot del carrer Negociant, es van queixar del primer projecte que ubica allà l’intercanviador de trens. Nosaltres també considerem que no és una bona opció. Aquests ciutadans recullen signatures, demanen a l’Ajuntament suport i des del Consistori es fa l’al·legació. Després, el que passa és que hi ha un moviment entre propietaris de la banda sud del municipi que s’espavilen i miren d’arribar a un acord perquè es faci l’ intercanviador allà.
L.G.D.: Més enllà de aquestes polèmiques ICV-EUIA es posiciona per l’estació al centre.
I.M.: Nosaltres aboguem per una tercera opció sobre la que ja vam fer moviments, tot i que ha quedat tot molt aturat per la crisi. Creiem que hi ha una tercera opció clara i evident, que és traslladar l’ intercanviador més al nord encara, a la zona tocant la SATI. Creiem que hi ha espai per a fer-ho i que seria negociable que l’empresa cedís l’espai de naus que no utilitza. Hi ha possibilitats de fer-ho així en una zona al nord del poble on no viu gent i mantenir l’estació al centre del poble, amb l’ intercanviador al nord. Seria l’ideal per a tots, però no passa per nosaltres. I tot i que pot semblar un tema d’actualitat, jo crec que no ho és perquè ha quedat parat, malauradament.
En l’altre tema, la biomassa, la nostra postura ha estat molt clara. Ens hem oposat fermament, i sempre ho hem dit així: “Biomassa, així no”. No estem en contra de l’obtenció d’energia de la biomassa, calderes petites per a equipaments sempre aconseguint la fusta a localitzacions molt properes. Amb el que no estem d’acord és amb les plantes grans. I en aquest cas no estem gens d’acord perquè està propera a la població i hi ha un problema urbanístic de fons molt gran. Aquest tema ha estat fonamental per oposar-nos, i de fet nosaltres ens hem oposat sobretot en aquest tema concret. Continuem considerant que això no s’ha de tirar endavant i en això continuarem apostant i fent tot el possible.
L.G.D.: Quin model de creixement planteja ICV-EUIA per la Garriga? Vol remodelar el Pla General?
I.M.: Bé, m’ho poses molt fàcil, nosaltres som els únics que ens vam oposar a aquest Pla d’Ordenació Municipal en el seu moment. Continuem sent els mateixos, potser hem canviat els que estem al capdavant, però l’equip és el mateix, i jo ja hi era quan ens vam oposar al Pla General fermament. No estàvem gens d’acord, per exemple, amb la urbanització de Can Violí. No només en això, però la urbanització de Can Violí ens semblava una salvatjada i ens continua semblant el mateix. Nosaltres, ja en l’anterior legislatura, proposàvem fer algun moviment, ja que en aquell moment era realment preocupant. Les immobiliàries apretaven i semblava imminent que construïssin a molts llocs de la Garriga.
Per nosaltres serà benvinguda qualsevol modificació del Pla General, sobretot si implica que salvaguardem els espais rurals que ens queden al municipi. Creiem que això és vital i fonamental. A dia d’avui pot haver-hi una revifada de l’activitat agrària i ecològica. En aquest sentit, volem que la Garriga pugui disposar d’aquests espais on fem el nostre lleure i que són els que utilitzem per mantenir la nostra qualitat de vida.
L.G.D.: En darrer lloc, deixi’ns un missatge pels lectors:
Text: Marc Bellmunt / Vídeo: Crit Produccions Audiovisuals
