Està estudiat i demostrat que una persona aprèn quan ho fa amb autonomia. No hem de caure en l’error, però, de confondre autonomia amb individualitat. La individualitat és propi i característic d’un individu i la capacitat que aquest té per tirar endavant. És cert que la individualitat pot estar implícita dins de l’autonomia, però aquest concepte va més enllà i és on apareix i es necessita la figura dels professionals de l’educació.
La majoria de classes impartides als centres educatius són de caire magistral (s’ha fet servir tant que es creu que és la modalitat de classe per antonomàsia). Aquest tipus de classes donen un volum excessiu d’informació que fa que l’alumne no pugui promoure noves formes de pensar, de canviar d’actitud o d’entendre completament tot allò que s’intenta transmetre.
Tot aprenentatge que vulgui aspirar a millorar cotes d’activitat requereix la implicació per part de l’estudiant, la seva acció, treballar sobre les propostes, veure com s’executa, examinar, contrastar resultats i interaccionar amb altres iguals. La retenció dels aprenentatges va en funció dels recursos empleats pel docent. Una bona forma de promoure l’activitat i la ment de l’estudiant és saber fer mapes conceptuals o portafolis. Els alumnes que construeixen o elaboren mapes conceptuals aprenen millor que aquells que fan qüestionaris o una activitat on només s’ha d’exercitar un record. A més, la interacció verbal és molt important en l’aprenentatge, ja que és una font de reflexió i de construcció del pensament. Està demostrat que la manera per retenir més aprenentatge és quan un alumne ensenya a altres i en la que menys en les classes magistrals.
La tasca dels docents es guiar a l’alumne perquè assoleixi un grau d’autonomia adequat i competent de cara al futur. Donar-ho tot mastegat no és la solució. Com ja he dit, la funció dels professors es guiar, estimular, motivar i promoure un canvi que recaigui sobre l’alumne. De fet, quan més autònom és una persona, més feliç és. Aquest és el veritable objectiu de la vida. Per això cal molta formació i no deixar mai d’aprendre coses noves. Avui dia, tothom té un aprenentatge bastant marcat. S’aprèn el que es necessita per sobreviure. Un exemple seria el llenguatge. El llenguatge educa a la societat i la condiciona. Tenim la sort de viure en un bilingüisme, és un fet tot i que curricularment es parla de trilingüisme (català, castellà i anglès). En el moment que un jove es capaç d’aprendre una segona llengua, es capaç d’aprendre’n més. Per això, no només hem de sobreviure sinó mirar cap al futur. Per què no s’estudia xinès? És un país que entra amb molta força i que és molt emergent. Hem de treballar l’estructura mental i potenciar-ho al màxim. Per cert, bilingüisme/trilingüe vol dir conèixer les llengües i fer-ne ús, no només tenir noció d’elles. Al batxillerat es pot aprendre llatí o grec però això no et fa ser bilingüe ja que només se’n tenen nocions, no s’utilitzen al dia a dia.
En definitiva, el que vinc a dir és que el docent ha d’ajudar a l’alumne a ser autònom pel dia de demà. La metodologia de les classes pot condicionar més del que ens pensem. També, ens hem de formar màxim, no deixar d’aprendre coses encara que ja estiguem inserits en el mercat laboral per poder ser feliços. La felicitat és molt subjectiva però quan més coneixements i habilitats té una persona més proper és d’aconseguir els seus objectius personals i aquests objectius es transformen amb felicitat. Cal molt d’esforç (que no és remunerat) per poder arribar-hi però tot té sempre el seu merescut.
