El proper divendres 29 d’abril de 2011, tindrem l’oportunitat d’assistir a una conferència sobre els avantatges que tindríem els catalans si comptéssim amb un Estat propi, a càrrec de la Fundació Catalunya Estat.
La Fundació Catalunya Estat és una entitat privada (en concret, una Fundació privada), formada per 21 patrons, tots ells empresaris i/o professionals, que té per objectiu treballar per a la consecució d’un Estat propi per a Catalunya. La FCE compta amb diferents àrees funcionals: 1. L’àrea de Territori, que organitza conferències arreu de Catalunya i de l’estranger, 2. L’àrea Empresarial, que intervé en projectes de finançament de noves empreses o de noves línies de producció, i 3. L’àrea de Relacions Institucionals, a través de la qual manté contacte continuat amb institucions, entitats i organismes. I el que ofereix la FCE és una eina d’informació, d’anàlisi, de treball i de conscienciació per a què Catalunya compti en un futur no llunyà amb un Estat propi. A més, la FCE, per ser una entitat formada per empresaris i professionals, té una vocació clarament econòmica, que es tradueix, per exemple, en la recerca d’inversions de capital estranger a Catalunya, així com en la consecució de finançament a empreses catalanes.
La conferència que la FCE ens oferirà consta d’una part expositiva central, sota el títol “Dèficit fiscal i limitacions per al desenvolupament català”, on es presenta de manera molt didàctica i entenedora la magnitud de l’espoli fiscal que Espanya sotmet a Catalunya, especialment en els darrers 33 anys de democràcia, i que si entre tots no ho evitem, portarà a la fallida de l’economia catalana més aviat del que ens pensem. La magnitud de l’espoli és tan gran, que no té cap semblança amb cap altre lloc del món dit occidental o desenvolupat, doncs representa el 10,5 % del Producte Interior Brut (PIB) de l’economia catalana. Dit d’una altra manera, de tot el que els catalans produïm en un any, el 10,5 % se’ns ho queden per gaudir-ne la resta d’Espanya. Per això trobem les autovies impressionants del sud d’Espanya, o per això es pot mantenir el PER (o “paro agrario”) d’Andalusia i Extremadura, que significa que els treballadors del sector agrari d’allà treballen 2 mesos i poden gaudir després de 10 mesos d’atur, així d’espectacular.
Per tenir una idea comparativa: en països del primer món com són el Canadà, els EEUU o Australia, el màxim que un estat ric aporta al conjunt de l’estat central en concepte de solidaritat, és el 2,5% del seu PIB (és a dir, la meitat de la meitat de l’espoli català). O, una mica més elevat que això, seria el cas d’Alemanya, on la constitució estableix que l’aportació d’un land ric al fons comú estatal no pot superar el 4%.
Al final d’aquesta part expositiva, hi ha mitja hora de participació del públic i, un cop acabada, SI la Garriga oferirà una copa de cava i alguns aperitius.
Isaac Berruezo, Secretari d’organització de SI la Garriga i Oriol Roca, Secreati de comunicació de Si la Garriga
