El ritme tan frenètic que vivim ens crea la imperiosa necessitat de fer unes pauses obligades en el nostre fer quotidià, si no les féssim no trigaríem gaire a col·lapsar-nos, tant mentalment com físicament. Aquestes pauses són de vegades reduïdes a la mínima expressió per les múltiples obligacions que ens imposem, i per això molts cops no compleixen amb el benefici terapèutic que indubtablement tenen.
Hi ha moltes maneres de desconnectar, des de fer l’estimada migdiada de vint minuts (si podem) a incloure dins la nostra rutina altra activitat radicalment oposada a la nostra feina i que ens oxigeni la ment, com practicar algun esport o hobby, o simplement anar a passejar una mica cada dia. El problema ve quan l’altra activitat també la incloem al ritme frenètic quotidià, i en lloc de relaxar-nos, incrementa la sensació d’acceleració que se’ns emporta.
Aquesta impossibilitat que sembla que tenim tots de frenar el nostre ritme és una de les raons per la que crec ens agrada “menjar fora”. De manera inconscient, anar a fer el menú entre setmana ens predisposa a oblidar-nos durant un curt temps dels maldecaps, començant per no haver de pensar en què fem avui per dinar, comprar, cuinar, netejar… fins i tot, encara que sigui un dinar de feina, hi ha un punt de lleure en el fet d’anar al restaurant, i no hi ha dubte que aquesta horeta que passem sense preocupar-nos d’altra cosa que no sigui què mengem i de xerrar (de treball o no), o de llegir el diari si anem sols, es converteix en un bàlsam que fa bé la seva funció: ens desconnecta, oxigena i crea un parèntesi en la nostra rutina diària.
Això passa perquè l’acte d’anar a un restaurant no es fa només per la necessitat i l’efecte de satisfer la gana; hi ha també necessitats psicològiques que ens conviden a anar a dinar o a sopar “fora” amb la família, parella o els amics; o amb els companys de treball, clients, proveïdors, etc. Des del pur acte social i d’oci, fins cercar un espai que pugui propiciar un marc neutre de negociacions empresarials, l’acte d’anar a un restaurant també pot satisfer altres necessitats. Només hem de triar l’escenari idoni, asseure’ns, preparar-nos per gaudir de la nostra horeta de merescuda pausa i, sobretot, encertar-ho… Però això és un altra història.
