Se n’ha abusat, estan desesperats i aïllats. Els presos de Guantánamo han recorregut a l’escriptura de poesia com una forma de preservar la seva humanitat. Malgrat els esforços del Pentàgon per censurar els poemes, un grup d’advocats pro bono per als detinguts n’ha publicat una col·lecció.
El recital d’aquest dissabte a La Garriga (pl. Santa Isabel, 19h.) vol ser un homenatge a tots els qui han passat per Guantánamo, i una crida perquè aquesta injustícia no sigui engolida per l’oblit. Un homenatge i una crida que té com a protagonista la paraula en llibertat.
El grup d’Amnistia Internacional a Granollers, amb la col·laboració desinteressada de recitadors com Nor-Eddine Ben Zerrouk, Lambert Botey, Anna Aguilar-Amat o Albert Benzekry, vol recordar amb aquest recital que Guantánamo és encara una ferida oberta, causada per l’anomenada “guerra contra el terror”. Molts Estats s’han refugiat en aquesta “guerra” per recuperar pràctiques prohibides des de fa molt temps pel dret internacional, i han intentat justificar-les en nom de la seguretat nacional. A Guantánamo, per exemple, unes 170 persones continuen detingudes, sense càrrecs després de més de 10 anys, i amb poques esperances de rebre un judici just.
En paraules de Marc Falkoff, professor assistent a la Northern Illinois University College de Dret i advocat de 17 presos de Guantánamo, “Poemes des de Guantánamo, recull de 22 poemes escrits a la presó i va ser publicat amb gran dificultat l’agost de 2007. Part dels disset poetes –la totalitat dels quals, igual que tota la població del campament, són musulmans– han estat posats en llibertat als seus països d’origen, però n’hi ha que encara romanen allà, en el seu desè any de captiveri, en les condicions més dures de “súper màxima” seguretat a les presons dels EUA. En total, són aproximadament 170 les persones que encara estan tancades a Guantánamo, la gran majoria esperant rebre alguna acusació formal.
Els qui van escriure els poemes tenien poques expectatives d’arribar mai a un públic més enllà d’un petit cercle de companys de presó. Els meus companys i jo, tots els advocats voluntaris, vam visitar per primera vegada Guantánamo el novembre del 2004. Sabíem molt poc sobre els nostres clients potencials, a causa de la campanya de desinformació del govern de Bush que, fins el final del seu mandat, repetia la tornada que els presoners “van ser detinguts en camps de batalla lluitant contra les nostres tropes.” (La realitat, d’acord amb els documents dels militars, és que només el 8% dels detinguts han estat acusats de pertànyer a al-Qaida, i només el 5% van ser capturats directament per les forces dels EUA en els camps de batalla de l’Afganistan).
Malgrat aquests i molts altres obstacles, 22 poemes han estat publicats, i les veus dels presoners a Guantánamo ara poden ser escoltades. Mentre els jutjats es mouen lentament cap a la concessió d’audiències justes i obertes als presos, i els polítics discuteixen sobre la possibilitat d’ampliar les proteccions dels Convenis de Ginebra als detinguts, les pròpies paraules dels presos ara poden arribar a ser part del diàleg. Potser els seus poemes burxaran la consciència d’una nació”.
Víctor Escudero
Amnistia Internacional-Granollers
