Trobar pis a Hong Kong

0
136

Aquesta setmana tornarem a parlar d’un film que, efectivament, tampoc veurà la llum per aquestes contrades, pel que segurament se m’acusarà d’escriure massa sobre obres d’un abast excessivament minoritari com per despertar un interès general. És per això que no em queda més remei que donar part de raó a aquestes, prosseguint tanmateix amb l’escrit amb la voluntat de que serveixi, si més no, per a donar alternatives a una cartellera sovint massa homogènia, de la mateixa manera que el Cinema Alhambra o el Cineclub de la Garriga procuren desmarcar-se, en bona part, de les tendències purament comercials que ja s’encarreguen d’arribar a tots nosaltres de manera quasi automàtica.

Dit això, m’endinsaré aquesta vegada dintre d’una pel·lícula temàticament molt més propera del què en primera instància podríem constatar anomenada Dream Home, de Pang Ho-Cheung. Dream Home ens parla de crisi, Dream Home ens parla de diners, i Dream Home ens parla, sobretot, d’un brutal mobbing immobiliari i del calvari que suposa aconseguir una vivenda digna, en aquest cas a la badia de Hong Kong. ¿I com ho fa? Ho fa de la manera més imprevista i salvatge possible, nodrint-se d’una història real i capbussant-se de ple en el cinema de psicòpates, ganivets i vísceres. No hi ha mediadors que ho parin ni peròs que valguin; Pang Ho Cheing fa servir a la seva protagonista com a una freda, irascible i afilada llança que apunta cap a la societat, denunciant a cop de martell sense dubtar en cap moment en associar-se amb el gore i la violència explícita. Les vísceres són a l’ordre del dia d’una protagonista que pagarà qualsevol preu per tal d’aconseguir un lloc a on viure, pel que si se li acaben els diners haurà de trobar alternatives…

Lògicament, quan esmento que aquest és un film proper no ho relaciono amb la reacció violenta de la protagonista davant l’adversitat, sinó amb la dificultat, sovint exasperant, amb la que ens topem des d’un punt de vista gairebé global alhora de trobar una vivenda digna i estable. Doncs bé, aquest film aprofita aquesta basa per a ficar-hi cullerada servint-se de petits salts temporals i la seva protagonista de doble vida com a fil conductor, creant així un personatge dual en una trama dual: el seu problema i la seva solució.

La història tampoc escatima en sexe ni en un humor tan negre com la nit que, a banda d’humanitzar el conjunt, permet agafar aire per a prosseguir amb aquest tour de force que és en definitiva el film. Amb tot, el director es permet el luxe d’assaltar un tema delicat amb una òptica si més no singular que fusiona gèneres en una explosió de ràbia que la seva protagonista, Josie Ho, sap canalitzar a la perfecció, oferint un circ d’atrocitats oriental amb un pretext i un discurs d’abast global. Això és; una situació límit, fruit d’abusos i represàlies, pot desembocar a vegades en reaccions desmesurades i primitives, i la incertesa creixent que descriu el film, en ple inici de l’actual crisi econòmica, és un context de desigualtat idoni per emmarcar aquesta història.

Tariq_Porter_01

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.