La Garriga, Catalunya i la llengua, protagonistes de les novetats editorials de Malhivern

0
130

L’editorial garriguenca Malhivern presenta tres novetats de cara Sant Jordi, que són les següents:

  “La Vida quotidiana a Catalunya” , de l’historiador Cèsar Alcalà, autor, entre d’altres, del llibre “Guerra i repressió al Vallès Oriental” (Malhivern 2010).

Com va viure la població catalana la Guerra Civil i la postguerra? Aquesta és la pregunta que l’autor contesta en aquest llibre. S’ha escrit molt del que va passar durant el conflicte bèl·lic, de les seves causes, de la seva evolució i de com va quedar la situació política després de 1939, però sovint oblidem la vida quotidiana de la gent del carrer.

Durant els anys de la guerra, gran part dels homes eren al front, però a la reraguarda, les dones, els infants i la gent gran van continuar fent la seva vida amb carències, malalties, bombardeigs, fam i convivint diàriament amb la mort.

Quan va acabar el conflicte armat les coses no van anar gaire millor. Catalunya era un país desfet amb milers de famílies marcades per la pèrdua d’algun dels seus membres i amb la pau no va acabar la misèria.
El llibre, doncs, recull un període traumàtic de la nostra història recent, una època que van viure els nostres pares i avis i que mereix ser recordada. La història la fem tots diàriament i per això és important conèixer com va ser la vida quotidiana a Catalunya entre 1936 i 1945 si volem aconseguir un relat complet d’aquells anys.

Les_vuit_llengues_de_la_peninsula_iberica_PORTADA_LQ1“Les vuit llengües de la Península Ibèrica”, de Guillem Belmar.

L’ésser humà és un animal social i, per això, ha de recórrer al llenguatge per sobreviure. Per tant, és correcte dir que el llenguatge és excloent? L’ésser humà parla per comunicar, no per excloure’s. Així, doncs, les llengües no són pas excloents, sinó que són l’eina que fem servir per comunicar-nos amb els altres, per conversar-hi i ajuntar-nos per crear la societat que necessitem per poder viure. És cert que en cada llengua s’hi troben els records històrics de la seva comunitat lingüística, de la seva nació. S’hi reflecteixen els contactes amb d’altres pobles, els fets importants i l’evolució del pensament. Però, tot i així, malgrat aquest component nacional, les llengües segueixen essent una eina per comunicar, i comunicar no significa separar ni marginar.

En aquest llibre ens endinsarem en la diversitat lingüística ibèrica tot fent una crida a la reivindicació dels drets lingüístics dels parlants de qualsevol de les vuit llengües que hi coexisteixen. Un recorregut que pretén sensibilitzar el lector i mostrar-li que en la comprensió i el respecte vers la diferència rau la clau de la unió.

Els_altres_garriguencs_PORTADA_BQ“Els altres garriguencs”. En clau local i publicat sota el segell editorial de Nel·la, és un llibre escrit per la garriguenca Marta Vidal la qual fa un estudi sobre com ha evolucionat la immigració a la Garriga entre els anys 1997 i 2009, a partir del treball fet amb el padró municipal del poble i també d’entrevistes a diferents persones immigrants. A la venda a partir de mitjans d’abril a les llibreries de la Garriga o a www.malhivern.com

 

Encarrega’ls a la teva llibreria o bé a www.malhivern.com.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.