La primavera ha arribat, voluptuosa i acolorida, i ens proporciona l’esclat de molts productes, com els llegums frescos, hortalisses i tantes fruites només possibles si anem seguint els cicles de la natura, que és lo seu.
Podem aprofitar i consumir, per exemple, faves i pèsols frescos. Cal que deixem a banda la mandra de desgranar-los. Si teniu canalla, podeu convertir aquesta feina en un joc i que us ajudin. Oi que és agradable el soroll crocant en trencar les beines? i fer córrer els pèsols amb el dit damunt el plat i sentir la fressa alegre caient els grans uns damunt els altres? I que bons són crus!…
Com a norma haureu de comptar 2 kg de pèsols o faves per aconseguir-ne 1 desgranat. Fiqueu-vos a la cuina: uns bons pèsols ofegats ens regalaran tota la seva aroma i frescor i no costen tant de fer. Alerta, però! L’altre dia vaig demanar pèsols ofegats a un restaurant de Granollers i em van portar a taula pèsols surant en un brou vermell amb xoriço, botifarra, cansalada i ou dur! Em vaig quedar uns segons dubtant… però només uns segons. M’agrada menjar el que demano, i vaig fer que m’ho canviessin per una amanida. Si haguessin posat al menú “pèsols guisats” o estofats potser hagués decidit d’entrada la segona opció.
Però, com són els pèsols ofegats? Doncs els pèsols ofegats es diuen així perquè “s’ofeguen” en el seu propi suc, o sigui, podem fer un sofregit, i posar-li una mica de pernil o cansalada, però a l’hora de posar els pèsols, hem de procurar que no s’amunteguin i que cobreixin poc més de la base de la paella/cassola, els aromatitzem amb un xic de menta, per exemple, i els tapem, a foc suau. Començaran a suar, i serà la seva mateixa aigua la que ens proporcionarà el líquid suficient perquè quedin cuits. Lògicament, això només passa si són frescos, que no era el cas dels que em van portar.
El procés de blanqueig que cal per a la congelació de les verdures en general fa que perdin aquesta aigua que contenen. Si volem fer-los a partir de congelats, poden ser també bons, però haurem de posar-hi un xic d’aigua, just que els cobreixi, i que coguin fins que gairebé no queda líquid.
A l’hora de menjar no hem de fer “el primavera”. La primavera està per menjar-la, i hem de gaudir d’aquesta estació aprofitant la bondat de tots els seus productes de temporada.
