Resulta que la Consellera d’Ensenyament proposa que els alumnes hagin de portar uniformes a les escoles. Realment penso que no cal obrir cap debat sobre aquest tema. Disculpeu, però ho trobo una mica absurd. Si el que realment es vol es lluitar a favor de millorar la qualitat de l’ensenyament i reduir el fracàs escolar, s’han de tractar altres temes que no pas quina roba ha de portar l’alumne. No s’ha d’intentar canviar coses de poca rellevància per fer veure que estan fent quelcom de profit.
Aquesta proposta ha tingut ja crítiques per part de directors de centres i altres professionals que no comparteixen aquesta preocupació de la senyora Rigau. I jo m’uneixo a ells. No obstant, estic d’acord que a vegades alguns alumnes porten unes “pintes” no massa adequades per anar a l’escola. Penso que caldria assumir i seguir unes normes que segurament ja deuen estar explicades en algun document de l’escola. Unes pautes per la convivència i el respecte cap a un mateix i cap a l’altre, com ara que l’alumne es tregui la gorra dins d’una classe. Però estem en una societat “lliure” on tothom pot portar el que vulgui, com vulgui i on vulgui dins d’un cert sentit comú, òbviament. Si el que busquen amb aquesta proposta és més igualtat, menys diferències per les marques de la roba, que no es provoqui ni alteri a alumnes a determinades edats pel modelet d’un o d’una altra, tot això s’ha de canviar d’una altra forma, i no responsabilitzant la roba. Cal incidir més profundament a l’educació dels agents socials per transformar la societat en la que vivim. Aquesta és la base de tot plegat, i no la roba. La roba és la conseqüència i s’ha de solucionar el problema des de la causa. No volem tornar a enrere, no? Penso que estem en una societat prou avançada per tornar a temes tabús. No hem de buscar ni remoure el passat.
A més, també es parla de que serà un estalvi per a les famílies. No per gaires, la veritat. Estem parlant de l’escola pública, on moltes famílies no arriben ni a final de mes degut a la forta crisi que s’arrossega des de fa temps. De veritat es pensa que les famílies es poden permetre els uniformes? I no un, no, com a mínim dos per a canviar-se, i comptant que només hi hagi un fill, perquè sinó ho haurem de multiplicar per dos a cada membre més.
Ja per acabar, només em queda dir que no voldria desconfiar gaire de la Consellera, però qui sap si treu propostes poc transcendentals per desviar l’atenció del poble i fer oblidar, o si més no que no es pensi tant, les retallades econòmiques cap diversos sectors…
