{jcomments on}Em planto al Carmelitas a les 14,05 h., hora de dinar de menú. -“Sereu dos?”- Em pregunta. La dona que entra darrera meu no ve amb mi. Per allò de la curiositat, me la miro altra vegada; no, dino sola. M’assec a prop de la finestra. L’espai és lliure de fum i acompleix així el meu dogma del “food aroma protection“. El menjador és ampli, no fa olor de fregit o de fum revingut dels pocs que fan anar la cigarreta al pis de baix. Sembla que res entorpirà ensumar el plat quan el tingui arran de nas.
El noi que dina sol al meu costat es queixa quan la cambrera, bastant bufona, em canta el menú del dia. Es veu que fa quinze minuts que s’espera. Ens fa un concert a duo amb plats de primer i de segon. Els primers em prometen verduretes a la planxa amb olivada negra. M’arrisco, gairebé sense pensar-m’ho. Vinga.
El panorama és desolador quan arriben a taula, dues rodanxes de carbassó, dues d’albergínia i una pinzellada d’olivada bastant tímida. La presentació és pobra, mínima, minimal? L’albergínia està crua. Una albergínia a la planxa és una cosa complicada, sobretot si no ha passat per un tractament previ. Si fos en Gordon Ramsay m’aixecaria i els insultaria llençant-los les dues rodanxes d’albergínia al clatell. Al sentir el gust de l’olivada a la boca els mals em passen i sofreixo en silenci de la falta de perfecció de l’albergínia. Suco pa, el dit se m’unta. M’ha demanat com estava. He pensat en dir-li la veritat; m’ha sortit un “bé, bé, gràcies” amb un to una mica indiferent, no gens engrescador. Potser se n’ha adonat que mentia, que he tirat per la opció polite, sense buscar brega.
Segon plat, just havent tret el primer, ben escurat. He recordat que algú deia que no s’havien de repassar els plats amb pa, als restaurants. Em concentro amb el que tinc al plat. Se’m presenten quatre sardines, brillants, boniques i eixerides, si no fos perquè jeuen inertes al meu plat. Endevino alguna escata salvada de la porga, oblidada. Uns tocs de color amb quatre tomàquets tous enfornats amb les sardines. Busco espècies; endevino un pessic d’orenga d’última hora. Totes porten espina dorsal que no els farà ja gaire falta. La carn és fina i melosa, gairebé sensual. Engoleixo les petites espines; ja tot m’és igual…
Després de recollir-me les restes del naufragi, l’esperada hora del cafè, pausada i tranquil·la per acompanyar una reflexió de sobretaula, s’ha convertit en un parell de glops a corre cuita, dreta a la barra, que m’han escaldat la gola. M’havia saltat les postres, però és que per postres, tinc pressa, així que em poso les mandarines a la gorra, magnífica i improvisada bossa de transport, i accelero el pas.
Puntuació: * (sobre * * *)
Carmelitas
Doctor Dou, l. Carme, 42
El Raval. Barcelona
Menú: de dilluns a divendres de 13h30 a 16h00
modalitat 1 (dos plats + pa i beguda + cafè) 9’50€ IVA inclòs
modalitat 2 (dos plats + pa i beguda + postres) 11€ IVA inclòs
