A finals de març va venir a la granja en Quim Masferrer, un joglar procedent del Teatre de Guerrilla que ens portava l’espectacle “El xarlatan”. Segons resa la propaganda, un “xarlatan” és un “personatge excèntric que, de poble en poble, oferia remeis, beuratges i solucions definitives i miraculoses a tot tipus de problemes”… I que generalment no funcionaven.
A mi em passa el mateix quan s’acosten les eleccions: tinc la sensació que una colla de xarlatans em volen vendre el seu producte. Ara, aquells que han estat fent ús de les males maneres i han portat el poble pel pedregar, se’ns presenten a les bústies de casa com a “la solució definitiva als seus problemes”. Els que ja hi eren ens diuen que ja han vist com funciona tot plegat i que el seu projecte necessitava un temps de maduració però que ara sí, que ara ho faran bé. Els que han estat a l’oposició ens diuen que els altres ho han fet molt malament i que la “la solució definitiva” són ells, que buscaran un consens que no han buscat en tota la legislatura (com si els altres estiguessin per la labor de facilitar-los la feina) i que ells sí que en saben. Cas a part són els que han anat i vingut d’oposició a govern i oposició com si fossin pilotes de ping-pong. Això sí, tots ells fomentaran una participació i un “bon rotllet” que res tindrà a veure amb el que han fet durant aquest temps.
I encara queda un tercer grup: els que no estaven ni al govern ni a l’oposició, simplement perquè no hi eren. Aquests el que venen són principalment il·lusió, ja que ho han vist des de fora, tot plegat els hi ha fet llàstima i han decidit tirar endavant projectes més municipals. Alguns tenen una bona llista, un bon equip, d’altres no tant, però potser tenen bones idees… haurem d’estar al cas del que ofereixen tots plegats, a veure si algun d’ells, en comptes de vendre remeis miraculosos, ens ven alguna cosa que funcioni. Però sobretot, cal estar segurs si són candidatures “amb cara i ulls” o són simplement un seguit de bones intencions de difícil execució.
Estiguem al cas, estudiem bé els programes de tothom, del més gran al més petit, analitzem-ho tot, present, passat i futur i, com deia l’anunci: “busqui, compari i si troba res millor, compri-ho”.
