Amb motiu de la celebració la setmana passada del Dia Internacional de la Dona, parlem amb la presidenta de l’associació Dones d’Ara, Sra. Sílvia Núñez, com a representant del moviment associatiu femení de la Garriga i organitzadora de diverses activitats reivindicatives del paper essencial de la dona en la societat catalana actual.
La Garriga Digital: Com valora les activitats que la seva associació ha realitzat amb motiu del Dia Internacional de la Dona?
Sílvia Núñez: Bé, hem fet una conferència a càrrec de l’Hermínia Mas sobre l’escriptura creativa, divendres passat. Ens va explicar la seva trajectòria vital i com havia arribat a escriure de manera professional, venint d’una tasca de professora i psicòloga. Ens va explicar com canvia una persona i com el desig d’escriure creix dins seu, sobretot com a dona, amb totes les obligacions familiars i laborals.
LGD: I en un pla més general, com veu l’estat dels afers de la dona en la societat?
SN: Encara hi ha molt per fer. En algunes coses s’ha avançat, la dona s’ha superat a sí mateixa. A la universitat un 60% dels alumnes són dones, a hores d’ara. Però quan intenta arribar a càrrecs d’importància es troba amb que els homes que manen no la hi deixen accedir, segur que has sentit a parlar del “sostre de vidre”.
LGD: Una limitació artificial a l’hora d’ascendir i menys valoració en la feina feta…
SN: Exactament, tant en l’empresa com a l’administració pública. Les dones cobren un 17% menys que un home fent la mateixa feina. En altres camps, com el cultural i l’acadèmic, sí que s’ha avançat, però en el laboral queda molt per fer. Venim d’una situació on les dones de més edat, com jo mateixa, no s’han pogut dedicar als estudis i han hagut de fer-se càrrec de la casa, els fills, etc., i si han treballat no han estat valorades de cap manera.
LGD: A més a més, amb l’augment de la immigració es reprodueixen dinàmiques que aquí ja s’havien aconseguit superar.
SN: Sí, però és clar, la dona de fora en alguns casos es vol integrar a la societat d’aquí, però en d’altres prefereix seguir a l’ombra de l’home, que la mantinguin, i no entrar a treballar en una feina, en un taller o una fàbrica. A més a més, els homes els hi consenten aquest comportament. Però no hem d’oblidar que hi ha casos en els que s’han integrat molt bé, però encara queda moltíssim per lluitar. A part de tot això, hi ha una passivitat en la dona, sobretot en la més gran. Costa treure la gent del sofà i que es mogui.
LGD: És a dir, que vostè creu que hi ha dones que no veuen la necessitat d’aquesta lluita i s’acomoden.
SN: Exacte, hi ha moltes dones que estan acomodades i ja els està bé la vida que porten. No són conscients de tot el que queda per aconseguir, per molt que s’hagi fet ja. No és ni una ínfima part del que falta per aconseguir.
LGD: I aquí, a la Garriga, com actua Dones d’Ara per aquesta dona acomodada i per les dones en situacions de més desprotecció davant la societat, o fins i tot del marit?
SN: Bé, nosaltres, les dones que estan en situacions delicades les guiem cap l’Ajuntament, cap el Departament d’Igualtat. Ho tenen més per la mà que nosaltres, tenen les gestions més properes i els poden donar feina i ajudes que nosaltres no podem donar. Com a associació no tenim ànim de lucre i tenim molt poc pressupost, no podem influir en segons quines coses.
LGD: Fan una tasca d’orientació, llavors.
SN: Sí, en qualsevol cas que ens expliquen que hi ha problemes a la llar les portem cap a l’Ajuntament. Abans teníem una associació d’advocats per a tractar aquests temes i les hi portàvem, però ara treballem amb l’administració, amb la branca d’igualtat. Si no, també treballem molt amb els Mossos d’Esquadra i el seu departament dedicat a la dona. De fet, acostumen a fer xerrades per a nosaltres i si passem massa temps sense fer-ne cap ens truquen i ens diuen: ” porteu molt temps sense fer xerrades!” (rialles).
LGD: És a dir, que la tasca de l’associació és sobretot pedagògica.
SN: Exacte, la que podem, perquè hi ha dones que no vénen…
LGD: Fan alguna feina d’aquest tipus a instituts i escoles?
SN: No, a instituts i escoles no.
LGD: Darrerament es destaca que, tot i que la societat és més igualitària, el jovent no té aquests valors d’igualtat.
SN: En el jovent es segueixen reproduint estructures de patriarcat. Hi ha nois que van amb una noia i li diuen “això no t’ho posis” o “aquí no hi vagis”, les tenen controlades, no són companyes, són les seves noies. I ningú és propietat de ningú, és una cosa que s’ha de treballar moltíssim. Però les noies del Punt d’Informació fan una molt bona feina en aquest aspecte, fins i tot han fet cursets de defensa personal.
LGD: Diria que l’Ajuntament és sensible a la problemàtica de la dona? Un Ajuntament amb la presència femenina al llarg de la democràcia que té el de la Garriga ha de marcar la diferència.
SN: Absolutament. Crec que hi ha una bona sensibilitat envers el tema, tant a l’hora de fer activitats informatives com a l’hora de donar suport a dones en situacions delicades. A més a més, haver tingut alcaldesses és ideal i, com deia el President Mas a la recepció que ens va fer el Dia de la Dona, esperem que algun dia hi hagi una dona presidint la Generalitat.
LGD: Quants membres té l’associació? Són només dones?
SN: Ara mateix som seixanta. Érem més quan es va fundar l’associació. Bé, com a qualsevol associació, es comença amb eufòria però de mica en mica vas deixant gent pel camí. El grup actual és molt actiu, fem xerrades, excursions i d’altres activitats. I a les xerrades també hi vénen homes, tot i que abans en venien més. No sé què passa que els homes tenen la impressió de que en els menjarem si vénen.
LGD: Potser hi ha una mica de tòpic en aquest sentit entorn el feminisme.
SN: Però és que no en som de feministes! Som dones. El feminisme és una cosa molt radical, però nosaltres no ho som, som una associació per ajudar a les dones, per estar amb les dones, per fer que facin activitats i passar-ho bé.
LGD: Quin missatge té Dones d’Ara per a les dones de la Garriga?
SN: Que vinguin a l’associació, que està molt bé, que donem ajuda a molta gent, com per exemple a dones que passen per un càncer. Som un grup petit però que s’ajuda i s’entén. Que no tinguin por de deixar el sofà, que surtin de casa, que expliquin els seus problemes. Nosaltres mirarem d’ajudar-les en tot el que ens permetin les nostres possibilitats.
Per obtenir més informació sobre Dones d’Ara es pot contactar amb la Sra. Núñez al telèfon 93 871 52 85 o al correu electrònic donesdaralg@hotmail.com També podeu visitar aquest enllaç.
Text i fotografia: Marc Bellmunt
