Fa dies que em rondava pel cap, però avui, tornant a casa després de jugar un partit de futbol sala a la universitat, em preguntava quina podia ser la relació entre l’educació i l’esport. M’ha vingut el neguit de saber, de trobar, el vincle i la relació entre un concepte i l’altre. De fet, alguns dels darrers fets futbolístics importants d’aquesta setmana han fet que em posés a escriure, finalment, sobre aquest tema.
En aquesta societat en què vivim i per la cultura que ens caracteritza, l’esport és un aspecte clau en les vides de moltes persones. M’agradaria centrar-me una mica més en els infants i adolescents que estan creixent, que s’estan formant i experimentant i en quin paper pot jugar l’esport per a la seva educació. Cal destacar que hi ha dues maneres d’enfocar aquest tema: Una, és el fet que els joves siguin part del joc en qüestió, i l’altra, com arriba l’esport a la seva forma de ser i de vida. Penso que tan un com l’altre són dos enfocaments importantíssims que influeixen en la seva existència.
Anem per ordre. De la primera qüestió penso que practicar esport, apart de que és saludable, també et fa millor persona ja que, en aquest, hi regeixen valors importants com la disciplina, l’ambició, la competitivitat, el respecte per un mateix i per l’altre, el concepte de rol, el companyerisme, el compromís, el treball en equip, la cooperació, la responsabilitat o la presa de decisions, entre altres, que fan que un vagi formant-se, vagi creixent i vagi desenvolupant un esperit crític que es reflecteix a la vida quotidiana. La convivència amb aquests valors i la conducta empleada per cada jove estarà molt vinculada amb la seva actitud fora de l’esport. Dit amb d’altres paraules: aquests valors serveixen i es complementen amb la vida diària del jove, tenint així una relació directa (tot i que potser inconscient) entre la seva predisposició a l’hora de jugar i la seva vida fora del terreny de joc.
L’altre tret important és la influència de l’esport en un nen. L’esport i sobretot el futbol, són un mirall; un aparador públic per a tots aquells que els segueixen. Els nens tendeixen a imitar allò que fan els seus ídols, els seus jugadors de referència, de manera que és molt important la imatge que aquests puguin mostrar. Aquests jugadors han de servir d’exemple per a les generacions que venen. No qüestiono la professionalitat dels esportistes però han de ser conscients que, darrere dels seus actes, milers de nens i adolescents poden ser condicionats en la seva personalitat, òbviament positivament però també de manera negativa.
L’educació, per tant, és un àmbit que està vinculat a l’esport i que és determinant en els joves, ja que condiciona la seva vida quotidiana. Així les coses, aquests valors poden servir per ajudar a tirar endavant a molts d’aquests en situacions de risc i oferir-los, així, una segona oportunitat. Aquesta última part em recorda molt a una gran sèrie de televisió nord americana, Friday Night Lights, que recomano plenament, i on es poden veure clarament reflectits els valors esmentats anteriorment, així com també aquesta relació entre educació i esport.
Així doncs, proposo que tothom miri l’esport com una manera diferent de formar persones, més enllà de la diversió (que, per descomptat, està per damunt de tot) que pugui proporcionar ja que, si es fa una bona pedagogia de l’esport, aquests nanos poden aprendre valors i ideals que cap paper i llapis podran inculcar-los.
