Un grafit és de per sí un símbol d’alliberament, d’expressió cultural, d’art. Per tant, felicitats al qui s’ha alliberat fent un grafit en una paret morta i grisa.
Què passa, però, quan la paret és d’aquell que, esclau de la seva hipoteca, paga la pintura de la façana d’una vivenda que no és seva i sobre la que creia que tenia, a més d’obligacions, algun dret? Tots podem pintar la primera paret que ens trobem? Poder, sí. Ara, quan ens la pinten a nosaltres, no ens fa tanta gràcia.
Potser, abans de pintar-la, el qui la pinta podria preguntar al qui habita la vivenda si la vol pintada o no. Però això seria un acte lliure, o estaria condicionat pel fet de respectar a l’altre? El concepte de llibertat és, en el món de la convivència, limitant. Francament, sota aquest punt de vista, jo no hem sento lliure. Constantment estic calibrant si el que faig té un efecte negatiu en mi i en els que m’envolten. Evidentment, no sempre. Ja que, en més d’una ocasió, amb la meva actuació lliure he provocat l’enuig de més d’un o d’una. En aquests casos sempre hi ha algú disposat a jutjar-me sense que jo m’hagi presentat davant el poble per a ser jutjat.
Tornant al fet de preguntar al propietari si vol que li pinti un grafit, és possible que ens sorprenguéssim si aquest ens digués que hi està d’acord. Potser podríem arribar a un acord, per a un dibuix, que ens agradés als dos. Un dibuix bonic, amb una frase inspiradora i generadora de canvi. Potser estaria d’acord en què li pintéssim la façana de nou, a canvi de cedir-nos un espai per a la creativitat, on plasmar el nostre grafit.
No sé, és que quan veus que pintar grafits mola i que queixar-se que t’hagin pintat un grafit a la paret de casa és de carca, penses: “vols dir que no hi ha alguna cosa que no està clara?”. Potser hauríem de ser capaços d’usar la comunicació com a mitjà per a ser més lliures, per respectar-nos, per preguntar i estar disposats a sentir una opinió diferent a la nostra. Perquè, el que pinta un grafit, potser pensa que al propietari li agradarà i per això no li pregunta. O ni s’ho planteja i li pren part de llibertat i diu “ostres sóc lliure! He pintat un grafit!”, i qui paga la pintura de la casa on viu, pensa “ostres sóc (i perdoneu) “gilipolles”, ningú m’ha preguntat si volia el grafit a la façana de casa”.
Parlo de llibertat. Crec que el terme llibertat té un significat i aquest és fer el que vols i quan vols. Certament la llibertat és això. Però, i si ens parem a pensar que possiblement amb la nostra actuació estem imposant certa esclavitud a un altre? Ens semblarà igualment defensable la nostra intenció? O bé pel fet de pensar ja no som lliures i el que hem de fer és no pensar i fer, fer, fer i fer el que ens vingui de gust.
Si et pinto la façana de casa et deixaré el telèfon perquè em puguis trucar i em diguis què et sembla.
En un altre capítol, algú podria parlar de la llibertat dels qui prenem decisions directes o indirectes sobre la propietat, la vivenda, l’economia, la Terra, la natura, els infants, les energies i un llarg etcètera.
Fotografia d’un grafit de Bansky
