Un dia darrera l’Illot vaig llegir un grafit. Era enginyós, el joc de paraules portava a la reducció de les coses i vaig posar-me a escriure, com si respongués. El grafit deia: “Ves a treballar, envia als teus fills a l’escola, segueix la moda, comporta’t de manera normal, camina per la vorera, mira la tele, estalvia per quan siguis vell, obeeix la llei i repeteix amb mi: Sóc lliure.”
Ves a treballar. Si tens feina sona fantàstic, sinó, home! fa “pupa”, la veritat.
Envia els teus fills a l’escola. Francament en alguns moments penso que estarien millor a casa, el sistema uniformitzador que patim em trenca el cor. Ara, hi ha mestres que valen un imperi, sort d’ells.
Segueix la moda. Si seguir la moda crea addicció, hi ha terapeutes que la treuen. La solució passa per no seguir-la. Ara, vestir, tots hem d’anar vestits. Penso, i ja és dir molt, que si pots comprar productes locals, millor, per allò de la sostenibilitat i que la Xina cau molt lluny.
Camina per la vorera. Caminar per les voreres estretes de la Garriga és un perill, sobretot ara, que en alguns llocs no n’hi ha. Recomano caminar pel carrer, però vigila i tingues tots els sentits alerta.
Mira la TV. La televisió estova el cervell passats els 20 minuts, però no té res a veure amb les ones o la llum, sinó amb els continguts. En alguna ocasió un amic em va dir que havia vist programes interessants. Jo també, havia vist el seu programa però, ara, fa temps que no el veig.
Comporta’t de manera normal. Això si que és fàcil. Surto al carrer i no saludo, vaig en cotxe i no respecto el pas zebra, si algú parla l’interrompo, poso els peus damunt del seient de davant, al tren, si alguna cosa no m’agrada em queixo i no faig res per canviar-la, si prenc decisions, ho faig per criteris de rendiment econòmic, mai per criteris de respecte a la natura i l’home.
Estalvia per quan siguis vell. Tinc més possibilitats d’arribar a vell que les altres dues terceres parts del món, que la “palmen” com mosques. A ells no els fa falta estalviar, petita diferència, no?
Obeeix la llei. Qüestiona la llei per principi, és homogeneïtzadora i priva de llibertat… però, avalua el que fas, quins efectes tindrà sobre els altres, pensa en tu i finalment actua. Si pots fer alguna cosa per canviar-la, endavant, canvia-la!
Repeteix amb mi: Sóc lliure! No sóc lliure però, planto cara? No sóc lliure, si ser lliure vol dir que el que desitjo, ho vull aconseguir, ja!
És cert que s’està perdent la capacitat de ser crític i al mateix temps aportar solucions viables. El poder ens pot, les retallades de sou, les pèrdues de feina, el deute ens fa tenir el cap baix, i així ens anem tornant mesells, ovelles. Ja no planto cara, quan veig que hi ha coses que no m’agraden. Canya al mono, VA!
