Fa gairebé 700 anys, l’any 1324, un cuiner anònim va escriure el que es considera el primer llibre de cuina amb llengua catalana. Aquest llibre uneix dos mons amb un fil invisible que ens condueix a través del temps, des de l’Edat Mitjana fins avui. Què hi ha a les receptes del Sent Soví perquè hagin arribat als nostres dies? Segurament l’afany de l’autor en voler transmetre els seus coneixements culinaris i l’afany de fer perdurar els plats perquè poguessin formar part de la cultura i es convertissin en plats populars i tradicionals:
“…e la carn sia perbullida ab carnsalada e ab juyvert e d’altres bones erbes…”
El cuiner ens va voler deixar per escrit com fer la carn perquè no es perdés en el temps la seva manera de fer-la, i amb aquest llibre ho va aconseguir. Malauradament crec que en molts llibres de cuina actuals no es transmet el mateix afany.
Per a mi hi ha dos tipus de llibres: un és el llibre de cuina, en el que l’autor explica fil per randa les passes a seguir per aconseguir traslladar el resultat de la seva recepta als teus fogons, amb les mesures d’ingredients, temps i tècniques de cocció, pautes i normes a seguir a les fases d’elaboració, etc.; l’altre és la cuina del llibre, en el que l’autor explica un tipus de cuina que queda tancada dins el llibre, perquè no l’entenem gaire i per tant no ens atrevirem a fer cap de les seves receptes, sigui perquè hi han uns ingredients més propers a la química farmacèutica, o no estem segurs de saber aplicar les tècniques amb estris desconeguts, o senzillament per no tenir clar el resultat, tant per la seva execució com pel sabor incert.
Evidentment els dos tipus de llibre són vàlids, un perquè és pràctic i ens anima a ficar-nos a la cuina i ens dóna la satisfacció de cuinar amb més o menys garantia de resultats, i l’altre perquè ens apropa a noves maneres d’entendre la gastronomia, encara que a la pràctica es converteixi al final en un llibre més teòric o de lectura. Tots dos estan bé, simplement hem de triar, perquè com llibres que són, sempre en traurem coneixements. Amb tot, crec que la diferència més notable entre els dos tipus de llibre la destacarà el pas dels temps.
El temps ho posa tot al seu lloc. La prova és que fa quasi 700 anys que un llibre de cuina catalana que no sabem qui va escriure perdura. Seguint el seu exemple, quants dels llibres de la cuina experimental o tecnològica creieu que perduraran 700 anys? Lògicament no ho podem saber, però vull ser romàntica en pensar que d’aquí a 700 anys al menys el Sent Soví encara hi serà, com espero que hi sigui també la nostra cuina tradicional, que va iniciar el seu camí gràcies al nostre anònim avantpassat, aquell inquiet i visionari cuiner que va cuinar per nosaltres allà al segle XIV.
