Arriba la primera, i sembla ser que última, setmana blanca. Tot i que per a la majoria de pares serà una setmana “negra” per les conseqüències que portarà. Recordem que aquests dies del 28 de febrer al 4 de març, on els alumnes dels centres educatius no aniran a l’escola, ve de la negociació entre els sindicats i el govern degut al començament anticipat de les classes al setembre.
Aquesta setmana, en principi, no és una mala idea ja que en altres països es fa i funciona bé. Els arguments que surten en la seva defensa és que el període de vacances d’estiu és massa llarg així com també el temps entre les vacances de Nadal i Setmana Santa i, per tant, es proposa aquesta setmana que servirà de descans pels discents. Així doncs, quin és el problema? El problema és la mala organització. I és que clar, els “nanos” tenen vacances, però els pares continuen amb la seva responsabilitat laboral com si d’una setmana normal i corrent es tractés. En els temps de crisi que corren, molts pares hauran de fer un esforç econòmic extra per pagar un cangur, un casal, deixar-los amb algun familiar, on molt sovint entren en joc els avis o alguna altra opció que comporta una despesa addicional.
L’origen del problema sorgeix de que aquestes decisions educatives es prenen des de l’òptica política i no pedagògica, que és com hauria de ser. La precipitació en la presa de decisions per qui no correspon fa que hi hagi tantes queixes. Aquests temes de caire més educatiu, els haurien de decidir la política educativa. La política educativa és aquella que incideix en la distribució de poder i l’organització de presa de decisions i que, a més, hauria de tenir una dimensió pública. És a dir, pedagogs docents i/o professionals de l’educació que són els que entenen i viuen la realitat a l’aula cada dia i saben quina és la millor tria a fer ja que l’educació és una variable de la societat que ens afecta a tots.
En fi, veurem com gestionen les famílies la famosa setmana blanca i què passarà d’ara en endavant.
