Amics, avui ens dirigim a vosaltres amb un objectiu clar: presentar-vos un nou projecte. És evident, i així es palpa en l’opinió a peu del carrer (o almenys la que en part ens ha arribat), que no és el moment de presentar nous projectes locals, tenint en compte la gran quantitat de propostes que, a hores d’ara, ja existeixen, i tenint en compte la fragmentació que ja pateix el nostre Consistori.
És, doncs, certament agosarat i potser insensat provar d’endegar un nou projecte en aquets moments. Però tenim els nostres motius que, potser esperem compartireu. Encara que, d’altra banda, siguin els que porten, o haurien de portar a la majoria de persones, a presentar aquest tipus de projectes.
El primer, amics, és que estimem al poble. La majoria hem nascut aquí, hi tenim la nostra família, els nostres amics i, en general, la nostra vida. Els motius sentimentals són molt importants, nosaltres no sabríem concebre la nostre vida sense aquest poble.
Aquest motiu, probablement, és el que porta a moltes persones a involucrar-se en molts moviments, des d’entitats culturals a esportives passant, lògicament, pels partits polítics. És evident, o almenys així ho entenem nosaltres, que si no estimes allò pel que lluites, si no ho aprecies, el teu rendiment -i en conseqüència els resultats- no seran els desitjats, i en aquest cas, no satisfaran als altres 150.00 garriguencs que han de conviure amb les teves decisions.
Bé, el primer motiu el podem compartir amb molts garriguencs, però el cas és que no només cal això per posar-se a la selva de la política, ja que es pot contribuir a la millora del poble des de molts altres àmbits, o si més no des d’una segona línia molt més còmode.
Així, doncs, per entendre la nostra decisió s’ha de recórrer a un segon motiu que està intrínsecament lligat al primer. Bàsicament es tracta del desencant que ens produeixen la majoria de les forces polítiques que es presenten al consistori garriguenc, on fins i tot les ofertes innovadores i amb les que podríem arribar a estar d’acord demostren que, en el fons, són estratègies de lluïment de partit o personal. A aquest fet li hem de sumar l’evolució del poble en últims 4 anys.
En resum, doncs, veure com ens estan canviant allò que nosaltres considerem casa nostra cap a quelcom que troben fred i distant, més propi d’una ciutat que de l’ambient en el que hem crescut, en part, ens fa mal. No diem que el poble no hagi de seguir evolucionant, ja que no ens podem quedar estancats en èpoques remotes, però potser més glorioses. El que reclamen és que es comprengui la idiosincràsia del poble, aquella que ens uneix a tots i que és difícil de comprendre si no t’has integrat en la vida social i cívica del municipi. És cert que, probablement, tots tinguem una visió del poble, un model de poble que diuen els polítics quan volen fer veure que diuen molt i en realitat no diuen res, molt diferent entre tots els garriguencs. Però una cosa ens hauria d’unir, i és l’amor pel poble, el voler que el poble dels nostres pares sigui igual o millor per els nostres fills, voler que puguem fer vida normal aquí, poder tenir els serveis d’altres municipis i poder fer, en general, tot allò que molts cops hem de fer a fora i d’altra banda voler mantenir la tranquil·litat que ens dóna viure aquest municipi, a les faldes del Montseny i des d’on es pot contemplar tota la vall del Congost.
No entrarem en crítiques directes a les diferents iniciatives plantejades fins a dia d’avui, tots ja som el suficientment grandets com per a trobar pros i contres a cada una de les candidatures presentades fins a dia d’avui.
El que tenim clar, però, és que com diria un company d’aquesta casa són les mateixes gallines amb diferents plomes. Fins i tot les noves porten incrustat els vells prejudicis. I el que abans era una guerra personal entre ERC i EILG, ara ho serà entre dos altres partits independentistes que tenen quasi els mateixos líders que abans.
A més, estem cansats de tot el seguidisme i estratègies de lluïment personal que moltes persones duen a terme quan ens presenten en les eleccions al nostre municipi.
Portem molts mesos de (pre)campanya, amb presentacions i escrits a diferents mitjans locals, però fins ara ningú ens ha presentat una proposta pel poble que no siguin paraules buides, si és que s’ha arribat fins aquí.
És evident, doncs, que podríem seguir esperant l’aparició miraculosa de propostes pel poble lluny d’idees buides i discursos innocus, que és l’únic que hem vist fins ara. Nosaltres, però, i abans no sigui massa tard, ens hem proposat intentar endegar un projecte nou amb idees clares i lluny del llenguatge polític que tant mal a fet a la seva pròpia disciplina.
Arribats a aquest punt, doncs, és evident que ens toca presentar propostes, no fos cas que acabéssim sent igual que aquells a qui critiquem. Si tot va bé, al maig en tindrem moltes més, ara, però, tenim les idees bàsiques, aquelles a les que no podem desistir i que creiem de vital importància pel poble i per a la vida social en el nostre municipi.
Les primeres propostes són de caràcter estructural. Volem que les associacions tinguin molta més importància. Al cap i a la fi, sempre s’ha dit que som un dels municipis amb un teixit associatiu més dens de la comarca. És per això que provarem de posar totes les facilitats possibles perquè puguin realitzar activitats. Són les entitats qui organitzen la majoria d’activitats del poble, però malauradament massa vegades es troben amb un Ajuntament que no respon o que veu problemes impossibles quan tenen una fàcil solució. En aquest punt, evidentment, també intentaríem millorar les comunicacions que puguin fer el gruix dels ciutadans amb el Consistori.
D’altra banda, i parlant de comunicació, hem d’aconseguir que tot el que passa a l’Ajuntament sigui molt més transparent, lluny d els temps opacs viscuts fins ara. Amb aquesta finalitat, intentarem fer debats públics periòdicament amb torns de preguntes i proposarem realitzar, si fes falta, un programa radiofònic a la ràdio local, la qual hem de potenciar, perquè tothom pugui interactuar amb els representats del Consistori.
Intentarem millorar la ronda del carril perquè esdevingui una via de gaudi pels nostres habitants. Així que la potenciaríem com a una via per a passeig i atletisme, que complementarà al Passeig.
I parlant de carrers, tenim dos temes importants sobre la taula: el primer, l’obligació de soterrar, mica a mica, tots els serveis aeris de manera que nosaltres destinarem part dels recursos del Consistori a aquesta finalitat, i ja que es realitzaran actuacions a la via pública, provarem de reasfaltar aquells carrers que estan en més mal estat, que darrerament ha estat un tema oblidat per els nostres representants.
Evidentment no podem deixar de banda el centre del poble. Independentment de la nostra opinió al respecte la rehabilitació que s’ha fet del centre, el que està clar és que no es pot quedar així, amb blocs de formigó als finals de cada carrer i carrers que ara per ara no tenen utilitat. Així doncs, acabarem la rehabilitació (entre carrer Figueral i la carretera Nova), que criem que és necessària, però fent algunes modificacions al projecte original. Intentant consensuar-ho amb la societat civil.
Tenim altres projectes que imaginem compartirem amb molts altres partits. Al cap i a la fi, a les últimes quatre legislatures s’ha assegurat que es rehabilitaria Can Luna, i encara esperem. Esperem que la propera sigui la bona.
En qualsevol cas, i tenint en compte els temps de crisi, limitarem la despesa supèrflua i oblidarem els projectes faraònics, sempre i quan no tinguem subvencions d’administracions superiors que ens permetin fer-los. Entenem que el Consistori ha de vetllar pel benestar de tots els ciutadans i pels seus serveis més bàsics, i mica a mica si els bàsics estan més coberts, que no creiem que sigui el cas mirant la il·luminació d’alguns dels nostres carrers, o l’estat en que es troben.
Evidentment buscarem solucions econòmiques a la falta d’aparcament, que s’ha convertit en un dels problemes, al nostre entendre, més importants que té el municipi.
Finalment, i per si us ho pregunteu, la nostra posició respecte la planta de biomassa és contrària. Bàsicament entenem que el canvi d’un pla urbanístic tan sols s’hauria de dur a terme si aquest beneficiés al conjunt de la població i, en aquest cas, entenem que l’esmentada planta no aporta els beneficis suficients.
Aquestes són, a dia d’avui, les nostres idees pel nostre poble, les primeres per fer camí cap a aconseguir que el municipi es converteixi en allò que sempre hem somiat. Els somnis a vegades són utòpics, però el que està clar és que d’il·lusió per acomplir els que proposem més amunt no ens en falta, que tot i les dificultats creiem en el nostre projecte i que esperem que vosaltres també hi creieu.
Estem oberts a totes les vostres propostes o crítiques constructives, al cap i a la fi la política és diàleg. Així que podeu escriure a femlagarriga@gmail.com si voleu col·laborar amb nosaltres o per a qualsevol consulta, proposta o comentari.
Moltes Gràcies
Fem poble
