No sé a vosaltres, però a mi m’encanten els castells. Aquesta part de la tradició tan nostra, fa tot just tres mesos declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO, mostra de manera plàstica l’esperit i el tarannà del poble català; el resultat de l’esforç del treball en equip, la identitat que prenem quan assolim un objectiu comú, el seny i la capacitat de superació i tantes altres atribucions que ens defineixen com a poble amant i gelós de les seves tradicions. Per això ens agrada fer castells. Quan som petits els fem de sorra; també els dibuixem, sigui amb princeses o cavallers; ens agrada fer castells de naips o amb les fitxes de dòmino i qui no ha apilat els gots fins a fer un gratacel? i és que Catalunya vol dir “terra de castells”, i ho portem a la sang. Però senyors, els castells no es mengen!
De fa uns anys ençà sembla ser que la presentació dels plats a taula tingui més a veure amb una competició castellera que amb una presentació de menjar. El problema és que quan fa “llenya” moltes vegades es trenca l’encant estètic i te’n adones que després de demanar, amb un nom molt sofisticat, “Bacallà amb llit de verdures amb salsa de tomàquet i pebrot a l’aroma d’all i julivert i essència de Pedro Ximénez”, el que menjaràs no deixa de ser una parell de talls de bacallà “marcat” a la planxa, damunt una base de verdures (amb sort, recent fetes) i potser podem recuperar del voltant del plat algun sabor del tot inesperat, que evidentment no forma part del guisat, i que pot ser una “llàgrima” d’oli d’all i julivert, un toc de salsa de tomàquet o de pebrot i unes gotetes de caramel·lització de Pedro Ximénez, per donar-li un toc d’actualitat al plat. Us imagineu com seria de bo posar aquest mateix bacallà al forn, amb les seves verdures, prèviament fetes amb una base de sofregit de tomàquet amb all julivert? Però, com li diem a aquest guisat perquè no sembli pobre? Potser fent-lo i presentant-lo com mereix: Bacallà amb samfaina. I no és pobre, forma part de la nostra cultura culinària i tradició, com els nostres castells.
