En l’àmbit de la gestió es parla de l’acrònim SMART, per a la definició d’objectius personals, professionals i de les organitzacions. El que pretén és que els objectius siguin específics, mesurables, assolibles, rellevants o reptadors i assolibles en el temps. No parlarem del que passa quan realment s’assoleixen els objectius que, any rere any, han de ser més grans i han de reportar més beneficis. Això ja ho estem patint tots. El creixement té un límit.
D’altra banda, darrerament el terme sostenibilitat ha arrelat en la societat i ressona al cap dels que remenen les cireres i el capital. Però hi sona com un cant de sirenes, no com un problema contra el que cal lluitar (més endavant hi faig referència). Ara “ja no parlem” de fam al món, ni de les guerres generades per la lluita pel petroli i altres matèries primeres, sembla que ens hem immunitzat; ara, parlem de sostenibilitat. Terme que ho inclou tot.
Doncs si ho inclou tot, valdrà la pena incorporar-lo a l’acrònim SMART, convertint la paraula en SMART’S (tindrem objectius sostenibles). Qui no ha vist el rètol d’un bar o botiga amb un nom similar, bar Fiesta’s. L’apòstrof “s” vol simular el genitiu saxó, que per als anglesos significa que quelcom o algú pertany a tal o qual. En aquest cas la traducció seria el bar d’en Fiesta (se suposa que n’és el propietari). Així, com aquell qui obre un bar, faré el mateix amb la paraula Smart’s, i li donaré el significat que m’interessi. Entendrem doncs, que incorpora la “s” de sostenible perquè li pertany. Quin embolic, no? Doncs sí, no podia ser fàcil, una cosa així, què esperàvem!
Per tant, l’objectiu que no incorpori “l’apòstrof S” no serà un objectiu defensable. Així tots, empreses i consumidors, haurem de fer l’exercici de plantejar coses ecològicament sostenibles, emocionalment sostenibles, econòmicament sostenibles, humanament sostenibles, etc, etc, tot sostenible.
D’aquesta manera la força dels consumidors sostenibles pot dur a solucions espectaculars, amb un impacte sobre les organitzacions i els governs que no té límit. Ja m’ho imagino, no parlarem de l’època Aquarius, ni de la fi del món: parlem de la revolució de l’home sostenible. Una revolució que donarà respostes als interrogants que ara mateix se’ns obren i ens fan ballar el cap. Per exemple, actuar de determinades maneres, a l’hora de desplaçar-nos (a peu, o en avió, cotxe, tren)… o a l’hora d’adquirir hortalisses (agricultura ecològica i de proximitat, o el fantàstic Mercadona).
Fa poc llegia que 4 milions d’anys enrere estàvem a les cavernes i en 200 anys hem transformat el planeta, que ha passat de ser un parc zoològic i un hortet, a ser una indústria fumejant. Això sí, el creixement de la població ha estat espectacular, s’ha de reconèixer, de 1.000 milions de persones l’any 1800 als 6.000 milions actuals. És clar que això no hi ha qui ho aturi i no podem tornar enrere, però el fet d’incorporar el concepte de la sostenibilitat a les nostres vides, es convertirà en imprescindible, si volem que les següents generacions visquin al planeta terra.
Ara, però, caldrà que ens posem d’acord i consensuem què vol dir sostenible i com cal actuar quan es diu que s’és sostenible. No sigui que passi com amb la paraula bio, o el suc de fruites 100% natural. I la sostenibilitat serveixi, als que no tenen escrúpols d’oportunitat de negoci i mirin de fer el possible per convertir-la en producte. Aleshores haurem de vigilar que no ens donin gat per llebre! Va, tranquils, que no passa res.
Mateu Boldú
