El debat polític de Ràdio Silenci

0
162

A La Garriga Digital.cat hem seguit amb molt d’interès el debat polític que ha emès en directe Ràdio Silenci (el pots escoltar clicant aquí) aquest dimarts dia 1 de febrer. Vuit representants dels grups polítics amb representació al consistori han disposat de gairebé dues hores per tal de parlar sobre l’actualitat i el futur del nostre poble.

Oferim als nostres lectors una síntesi d’allò més destacat que s’ha pogut sentir al 107.4 de la FM (i també a través de la TDT i d’Internet) i posem a disposició de tots els garriguencs el nostre espai per tal que puguin donar la seva opinió sobre debat.

No ens en volem estar de felicitar Josep Mas, l’OAMC (Organisme Autònom de Mitjans de Comunicació) i, especialment, Ràdio Silenci per la tasca de cobertura d’aquest acte que, segons hem pogut saber a través del seu perfil de Facebook, ha comportat un nou rècord d’audiència a través d’Internet. Tenint en compte aquest èxit, de ben segur no serà l’últim debat d’aquestes característiques que es farà al nostre poble.

Així doncs, des de la sala de plens de la Garriga, a les vuit en punt del vespre, Josep Mas (director del diari El 9 Nou), ha estat l’encarregat de conduir l’acte, que ha comptat amb la presència de Meritxell Budó (CiU), Neus Bulbena (PSC), Juanjo Monferrer (EiLG), Joaquim Fornés (ICV-EUiA), Oriol Ramon (ERC), Jaume Aspa (GIG), Rafel Puig (PP) i Frederic Moreno (regidor no adscrit).

 

Aquest primer bloc, amb intervencions de quatre minuts de durada per cada regidor, de major a menor representativitat, s’ha centrat en la següent pregunta:

Com veu el seu grup la Garriga actual? S’han fet les coses bé i com s’esperaven?

Els elements més destacats han estat els següents:

 

 

Meritxell Budó (CiU): Comença llegint titulars de la premsa comarcal referents al poble i, a continuació, manifesta que tenim una societat civil dinàmica, forta i innovadora, que demana ser escoltada i valorada i a la qual hem de donar el que es mereix.

Un altre titular parla que la Garriga és un poble convuls. Segons Budó, la Garriga és i vol ser un sol poble, un poble cohesionat. Assegura que aquest equip de govern ha tensat la corda moltes vegades innecessàriament amb temes com el trasllat de l’estació. El considera un equip de govern amb tres opinions diferents i que fa “molt soroll per a no res”. Esmenta el cas de l’antic CAP, que no va reeixir. Diu que CiU va proposar des del principi la cessió del CAP a l’Asil Hospital.

Neus Bulbena (PSC): “A diferència del que ha dit la representant de CiU”, ella veu la Garriga bé, forta i plena d’objectius i amb ganes de créixer i avançar. Diu que un bon exemple és la riquesa de les activitats que s’organitzen a través de les gairebé cent entitats registrades i que, malgrat la situació econòmica, s’impulsen projectes. Esmenta la rehabilitació del centre, el nou CAP adequat per a una població de 20.000 habitants i la plaça del Mossèn Jaume Oliveras, entre d’altres. Com ha dit Budó, assegura que resta parlar del tema del trasllat de l’estació i que és per necessitats estatals.

Juanjo Monferrer (EiLG): Diu que el resultat de la multiplicitat de la Garriga és un dinamisme que caracteritza el poble i un motiu de riquesa. Assegura que en els darrers vuit anys s’han fet més coses que en els anteriors vint.

Quim Fornés (ICV-EUiA). Comença agraint a l’OAMC i a Josep Mas fer possible el debat. Diu que el seu grup municipal ja va proposar un debat anteriorment i ara s’ha fet realitat. Afegeix que, per ICV, governar és fer un servei a la societat segons les seves necessitats i, en aquest sentit, estan satisfets per la feina feta. Tanmateix, els hauria agradat menys enfrontament polític. Enumera alguns objectius assolits, segons ells: rehabilitació del centre, eixamplament de la vorera del carrer Banys, millora de l’accessibilitat a la Garriga, millora de la xarxa viària amb el pont del polígon industrial, carril bici, millora de camins fluvials, potenciació del turisme sostenible, recuperació de la memòria històrica seguint la línia començada per l’equip de govern anterior, suport a l’activitat del cinema del poble amb el conveni amb l’Alhambra, continuïtat de la democràcia participativa, dret de pregunta als plenaris, consultes ciutadanes com el trasllat de l’estació del tren amb resultat vinculant per ICV, col·laboració ciutadana com amb l’Agenda 21… A banda d’això, segons ell, la relació amb els socis de govern és bona malgrat discrepar en la planta de biomassa.

Oriol Ramon (ERC): Denuncia el que ell considera “despropòsits polítics els últims anys”, així com una moció de censura “injustificada des del tacticisme polític pervers i barroer, cosa que es va traslladar a la ciutadania”. Denuncia que no s’ha sabut gestionar ni el consens ni l’oposició als projectes que l’equip de govern pretenia tirar endavant i diu que la ciutadania ha hagut d’agafar les regnes en alguns casos i que els equips que van fer la moció de censura encara no han sabut explicar el seu projecte comú. Segons el representant d’Esquerra, el govern ha improvisat durant anys i ha estat incapaç d’arribar a consensos i, per tant, és incapaç de liderar el poble.

A més, ha acusat d’irresponsable al GIG per abandonar el govern després de propiciar la moció de censura, alhora que denuncia una mala gestió econòmica que ha provocat la intervenció de l’ajuntament i la imposició d’un pla de sanejament.

Jaume Aspa (GIG): Segons el representant del GIG, cadascú ha d’assumir la seva responsabilitat i no únicament l’equip de govern actual.

La gent del GIG veuen la Garriga descontenta políticament i socialment per les decisions preses sense consens: planta de cogeneració amb biomassa, usos de l’antic edifici de l’ambulatori, reforma del centre… Creuen que la desmotivació de la gent és deguda a la manera de fer les coses per part de l’equip de govern.

La Garriga, segons Aspa, està desorganitzada físicament: carrers amb sentits contradictoris, polígon fantasma, edificis inacabats, carril bici mig imposat i sense sentit per molts llocs on passa… La Garriga, segons ell, “està confusa” i denuncia decisions preses a corre-cuita i fent pedaços.

Rafel Puig (PP): Segons el regidor del Partit Popular, la Garriga puja forta i cohesionada, amb poc fracàs escolar, ja que veu gent jove pujant al tren per anar a la universitat. També veu un comerç que funciona, ja que s’ha creat una nova associació de comerciants. Segons Puig, la planta de cogeneració amb  biomassa funcionarà i generarà llocs de treball. No veu problemes greus al poble, tot i que defensa que cal ajudar les persones que no tenen prestacions.

És optimista, està content i creu que el poble sortirà endavant

Frederic Moreno (regidor no adscrit): El Sr. Moreno fa una crítica contra la pèrdua d’identitat de la Garriga per la reforma del centre. Segons ell han empitjorat les relacions entre partits i denuncia la manca de participació ciutadana.

Denuncia que el reglament de participació ha quedat pendent d’aprovar i manifesta que hi ha hagut un govern en minoria per culpa d’un sol regidor (Jaume Aspa).

Pel que fa a la situació financera diu que els  romanents negatius de tresoreria seran una llosa per als futurs  governants. Informa que cada mes s’han fet modificacions de crèdit i s’han pres decisions urbanístiques sense receptivitat als suggeriments. Segons ell, el govern no ha fet res per a impulsar l’economia productiva.

 

 

En el torn de rèpliques les intervencions, de dos minuts de durada, han estat aquestes:

 

 

Meritxell Budó (CiU): Segons la portaveu de CiU, a la Garriga “no tot són flors i violes”. Assegura que la seva formació “en moments difícils ni ens desentenem ni ens volem desentendre del present i el futur de la Garriga”, i posa com a exemple la col·laboració de CiU en l’aprovació dels pressupostos municipals d’enguany.

Neus Bulbena (PSC): Segons la representant del PSC, “no s’ha de confondre l’equip de govern amb la Garriga”. No accepta el retret en relació al CAP, ja que “es va fer la modificació de destinació dels diners perquè hem escoltat a la ciutadania”.

Segons ella “hem obert la participació i hem informat la Junta de Govern Local. Hem gestionat quatre milions i mig del pla Zapatero en dos anys. Hem fet coses”.

Quim Fornés (ICV-EUiA): Fornés es mostra contrari a la supressió de l’impost de successions que, segons ell, ara només paguen “els més rics”.

Segons Fornés, s’ha tingut en compte la ciutadania en el procés de rehabilitació del centre

Oriol Ramon (ERC): Oriol Ramon ironitza sobre com s’ha tingut en compte la ciutadania en un projecte de rehabilitació que no ha estat integral sinó tan sols de dues places i es pregunta qui ha propiciat el descontentament del poble. Alhora, recorda que Jaume Aspa era regidor de participació quan es va aprovar el projecte de reforma del centre.

Critica l’aprovació dels pressupostos per part de CiU i denuncia que no s’han consensuat els projectes finançats amb els 4,5 milions de Zapatero.

Frederic Moreno (regidor no adscrit): Segons el regidor no adscrit, l’equip de govern ha convocat dues reunions amb el sector empresarial sense cap resultat i diu que no és capaç de generar-li cap interès.

Per altra banda, opina que els ciutadans no han entès les picabaralles dels polítics i recorda que encara té vigència l’acord de Puiggraciós, que podia conduir a una mancomunitat de quatre ajuntaments i que s’ha estroncat amb el govern actual. Per aquesta raó, ara no es poden aconseguir subvencions.

Denuncia que no s’ha nomenat cap defensor del poble, tot i que els que ara governen ho demanaven quan estaven a l’oposició.

 

La segona part del debat va centrar-se en la reforma del centre del poble al voltant de la pregunta:

Què us sembla la reforma del centre?


 

Meritxell Budó (CiU): Segons la Sra. Meritxell Budó, l’abril de 2009 tota l’oposició va demanar un ple extraordinari per a debatre aquesta qüestió, però no es va concedir.

Ha defensat la peatonalització, però assegura que cal un pla de mobilitat referendat per la ciutadania. “La mobilitat no es mesura tan sols en trams de 25 metres”. Segons ella, calia rehabilitar el centre, però respectant la idiosincràsia del poble i amb els recursos actuals no calia fer la totalitat del que s’ha fet.

Finalment ha qüestionat l’ampliació de voreres a base de formigó.

Neus Bulbena (PSC): Segons la Sra. Bulbena calia fer la reforma, que ha estat possible gràcies a les subvencions aconseguides a través de la Generalitat. Recorda que en el seu dia es va fer un concurs d’idees i que en les bases de la licitació no es demanava que es canviés la idiosincràsia del centre.

Segons Bulbena, la reforma és un encert, tot i que hi ha coses millorables, i assegura que “no s’ha fet per deixar l’empremta d’aquest equip de govern”.

Juanjo Monferrer (EiLG): Segons Monferrer, el pendent de la plaça ja hi era, però la reforma l’ha fet més evident. Assegura que el procés ha estat respectuós amb els protocols legals.

Pel que fa a la realització, diu que “ara temin places netes i diàfanes. Les places han guanyat claredat i vivesa”.

Quim Fornés (ICV-EUiA): Fornés ha dit que “hem fet només una fase del projecte. Molt ben meditat i participat”. Segons ell, el resultat és molt satisfactori. Ha acabat el seu torn donant les gràcies pel suport rebut i dient que “ara cal continuar”.

Oriol Ramon (ERC): Segons Oriol Ramon, la qüestió estètica és una visió personal. Segons ell, hi ha hagut manca de transparència, de consens i de diàleg. “Calia fer la reforma, però no així. Calia primer fer un pla de mobilitat que encara no tenim”. Tampoc coneix cap reflexió pública que expliqui les mancances d’aquest procés.

Segons el regidor republicà, la reforma del centre ha estat el paradigma de la gestió municipal allunyada del poble que obeeix les dèries particulars d’algun membre de l’equip de govern.

 

Jaume Aspa (GIG): Segons el regidor Jaume Aspa, la reforma del centre és l’exemple de com no s’han de fer les coses. Al centre hi ha la màxima expressió de la identitat d’un lloc i és per això que no es podia fer a esquenes de la ciutadania. “No pot ser que el centre de tots l’hagin decidit uns pocs”.

Creu que, econòmicament, no era el moment i puntualitza al sr. Oriol Ramon que, efectivament, El GIG era responsable de l’àrea de participació. Segons ell, per això van decidir marxar del govern quan van veure com aquest actuava.

Rafel Puig (PP): El regidor popular creu que la reforma era necessària i que s’ha fet parcialment. Segons ell, el resultat és nefast: un espai impersonal, sense identitat i, a més, car.

Ha manifestat que, pel que sembla, la baixada del carrer Samalús és inundable i ha criticat que ho diguin ara que ja s’han fet les obres.

En la seva opinió, cal arreglar també els carrers del voltant i opina que la reforma ha estat fatal per a la circulació.

Frederic Moreno (regidor no adscrit): Segons el regidor no adscrit, la reforma del centre ha estat la prova més clara de la ineficàcia de l’actual govern que, amb els ajornaments successius del final de les obres, ha provocat pèrdues molt importants en el comerç. Manifesta que alguns comerciants han perdut fins a un 50% de les seves vendes.

A més, ha denunciat una senyalització inadequada de les obres i s’ha interrogat públicament si no es podia preveure la trobada de restes arqueològiques, essent com és la Garriga un poble amb vàries restes romanes conegudes.

Segons ell, la reforma comporta una pèrdua d’identitat del poble i denuncia que, a més, no se n’han beneficiat els constructors de la Garriga.  Ha acabat la seva intervenció dient que “ni ens agraden les places ni la feina s’ha fet bé”.

 

Novament, en el torn de rèpliques d’aquest segon bloc , de dos minuts de durada cadascuna, s’ha dit el que segueix:

 

 

Meritxell Budó (CiU): Segons la Sra. Meritxell Budó, CiU “no vam ser partícips d’un projecte en el qual no crèiem. Pensem que la Garriga tenia altres prioritats”.  En referència al que considera improvisació, ha denunciat que “encara avui queda per decidir en un tram si hi passaran o no els vehicles”. Segons ella, degut a la situació econòmica, serà difícil que els propers anys es repeteixin les subvencions.

Neus Bulbena (PSC): La representant del PSC, Sra. Bulbena, ha reconegut que el 2004 es va fer un pla de mobilitat, però que encara no està aprovat.

També ha assegurat que no s’ha incrementat l’endeutament de la Garriga i que en els obres hi ha molt valor afegit al servei de les persones. Segons ella, és una primera fase. “Si governem continuarem”.

Juanjo Monferrer (EiLG): Juanjo Monferrer ha criticat l’excés d’historicisme i ha manifestat que les places que coneixíem eren fruit d’una altra remodelació anterior.

Quim Fornés (ICV-EUiA): Segons el representant d’ICV-EUiA, l’entorn urbà s’ha d’adequar a les necessitats de els persones.

Com a resposta a la manifestació del regidor Moreno, segons el qual s’havien tancat negocis a causa de les obres, ha dit que també han obert botigues noves.

Oriol Ramon (ERC): Segons el representant d’Esquerra, el poble no va escollir cap dels dos pretesos representants de la ciutadania, i el pla de mobilitat no ha estat ni consensuat ni debatut ni tampoc s’ha aprovat. Segons ell, “hem pagat un pla de mobilitat, però no hi ha pla de mobilitat a la Garriga. Han volgut començar la casa per la teulada”.

Jaume Aspa (GIG): Segons Jaume Aspa, el sauló i la llamborda formen part de la història de la Garriga al marge de remodelacions.

Rafel Puig (PP): Segons el regidor Rafael Puig, caldrà un nou capítol pressupostari per a finançar les inundacions, la reparació de les llambordes quan saltin i les indemnitzacions pels atropellaments als vianants per part de patinets.

Frederic Moreno (regidor no adscrit): Segons Moreno, l’empresa constructora era de fora i, per això, no ha tingut la sensibilitat necessària pels temes de la nostra identitat.

 

 

El tercer i darrer bloc del debat ha fet referència a les perspectives de futur del nostre poble. Aquestes han estat les manifestacions dels diversos representants polítics a la pregunta “Quines perspectives de futur veuen vostès per a la Garriga?”:

 

Meritxell Budó (CiU): Les propostes de CiU són: que tota persona ha de tenir assegurat el seu benestar, prosperar a nivell social cultural i econòmic, pujar el llistó dels nostres reptes i tenir més compromís i fer menys promeses.

Segons la Sra. Budó, els polítics tots sols no poden arreglar-ho tot. Cal definir el futur a nivell de poble. Cal redefinir els objectius i el paper de l’ajuntament.

Neus Bulbena (PSC): La representant socialista s’ha manifestat optimista. Segons ella, cal continuar dedicant esforços, sacrificis i energies. L’Ajuntament ha de seguir liderant la Garriga dels propers anys. Les seves propostes són: treballar per les diferents etapes vitals, potenciar la participació, promoure les dinàmiques de barri, continuar apostant per la rehabilitació del centre, Can Luna, per al poble, reestructuració dels polígons, potenciar el comerç de proximitat, recuperació de la llera del riu i protegir la salut dels garriguencs.

Juanjo Monferrer (EiLG): Les propostes d’aquest partit són: recuperar per a la vida política als desencisats, superar les picabaralles i millorar les condicions de vida dels habitants de la Garriga.

Quim Fornés (ICV-EUiA): Segons ICV cal: aprofundir en la feina feta, normalitzar la vida política (relació harmònica), convicció social i política per a continuar la rehabilitació del centre, més recursos, bus urbà, la torre del fanal que sigui un centre cívic per als joves, millorar l’eficàcia de l’ajuntament, evitar la planta de biomassa, més participació, protegir els més febles, fer habitatge protegir i continuar les accions de suport a la gent gran.

Oriol Ramon (ERC): Per a Esquerra cal: posar en valor el patrimoni de la Garriga, situar la Garriga en el mapa de municipis actius, diàleg amb tots els sectors, recerca i innovació (atreure empreses) i superar el clima de crispació política.

Segons Oriol Ramon, “el poble ha de ser un tot, un lloc per viure i per a treballar-hi, no una vila biodormitori perquè és insostenible”.

Jaume Aspa (GIG): En opinió de Jaume Aspa, cal no oblidar la ciutadania, implicar-la sense pors i cal fer política dia a dia i no només cada quatre anys.

Rafel Puig (PP): Segons el PP cal potenciar el que tenim: patrimoni cultural, FUMH, planta de biomassa, medi ambient, turisme, casal de jovent i escoles bressol.

Frederic Moreno (regidor no adscrit): Segons el regidor no adscrit, la incineradora és incompatible amb la identitat de la Garriga, amb el turisme, etc. Si funciona, segons ell, la Garriga podria esdevenir un centre de residus de tot el Vallès.

Reconeix que no hi ha diners per invertir i que caldrà racionalitzar la gestió municipal. “Calen bons gestors més que no pas polítics”.

Creu que s’ha de redimensionar la plantilla municipal i afavorir els emprenedors i el comerç local, per la qual cosa recomana organitzar fires i festes al carrer.

 

En el torn de rèplica a aquest darrer bloc els representants dels diversos grups han estat més breus.

 

Meritxell Budó (CiU): Segons CiU, caldrà arreglar tots els carrers, no únicament els del centre. També els dels Tremolencs o de Can Poi. La representant de la federació nacionalista ha recordat que les persones no sempre són únicament vianants, sinó que també són conductors, ciclistes, etc… i servir-les significa fer compatibles les diverses situacions en les que es puguin trobar en cada moment.

Neus Bulbena (PSC): La representant socialista ha dit que l’endeutament actual és inferior al que va rebre i que cal no ser catastrofistes.

Quim Fornés (ICV-EUiA): El representant d’ICV-EUiA ha recordat que no tothom té carnet de conduir i que per aquesta raó el govern actual ha arranjat moltes voreres.

També ha dit que “la participació està molt bé, però el que cal és el dia a dia. Hem anat a totes les AMPA i els hem demanat què necessitaven”.

Oriol Ramon (ERC): El representant independentista s’ha queixat de que en aquest debat tothom s’ha limitat a llegir el seu programa electoral i que això és desmotivador per a l’electorat.

Li ha recordat al Sr. Fornés que amb les AMPA ja s’hi havia parlat abans que ell ho fes, perquè és “l’obligació del regidor”.

Frederic Moreno (regidor no adscrit): Segons aquest regidor ell sempre ha denunciat que hi ha hagut romanents negatius de tresoreria.

 

Per acabar el debat, els representants han manifestat les següents conclusions durant un minut cadascun.

 

Frederic Moreno (regidor no adscrit): Ha lamentat un cop més la manca de participació ciutadana i la inexistència d’un reglament de participació. Ha dit que la crisi econòmica no ha d’amagar la mediocritat de la gestió del govern, ha demanat que es constitueixi el Consell Econòmic i Social de la Garriga i, finalment, que s’avanci cap a la Mancomunitat de la Garriga amb l’Ametlla, el Figaró i Tagamanent.

Rafel Puig (PP): Segons el regidor popular “aquest debat ha semblat un ple”. Diu que cal més participació dels ciutadans en les decisions de l’Ajuntament.

Jaume Aspa (GIG): Jaume Aspa subscriu les paraules del regidor del PP: cal més implicació ciutadana.

Oriol Ramon (ERC): Oriol Ramon ha dit que “sortim amb la convicció refermada de què cal canviar els polítics i la manera de fer i d’entendre la política. Continua la crispació i, per tant, hem de donar pas a nova gent que sàpiga reconduir la situació. A ERC ja ho hem fet”.

Quim Fornés (ICV-EUiA): El regidor Fornés s’ha pronunciat en favor de la Garriga més sostenible, més equitativa i amb una gestió més eficient. Ha desitjat també que mantingui la participació en la presa de decisions i ha fet vots per un nou “govern municipal progressista”.

Juanjo Monferrer (EiLG): Juanjo Monferrer ha desitjat que “tant de bo la política a la Garriga consolidi l’exercici de tres virtuts: racionalitat, equidistància i fermesa en l’execució dels projectes”. I ha convidat la generació dels vint als quaranta anys a què “s’incardinin” en la política local.

Neus Bulbena (PSC): La portaveu socialista ha acabat la seva intervenció manifestant que hauria desitjat poder fer parlaments més llargs i ha demanat deixar de parlar de crispació i parlar de treball.

Meritxell Budó (CiU): En opinió de la Sra. Meritxell Budó, no hi ha hagut crispació sinó contraposició d’opinions.

Ha acabat la seva intervenció referint-se a dos temes que ella considera importants: la delicada situació financera local, assegurant que “s’ha gastat més del que s’ingressava”, i la seva convicció en el sentit que cal un futur de compromís i no només de promeses, afegint que cal governar amb coherència i amb responsabilitat”.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.