Aquest cop no parlaré exclusivament de La Granja, però sent el tren un mitjà de transport tant utilitzat a la Garriga no puc obviar el tema. Aquesta vaga classificable d’injusta, salvatge, insolidària, estúpida i/o mil coses més no deixa indiferent ningú, fins i tot els que no agafem el tren cada matí. Jo el començaré a agafar el dimarts, així que espero que aleshores ja s’hagi solucionat tot.
D’aquesta vaga no discutiré sobre les peticions, ja que tothom té dret a demanar cobrar més, treballar menys i tenir més vacances (altra cosa és que s’ho mereixin, però això ja és un tema entre empresa i treballadors en el que jo no hi entro). Tampoc vull entrar en el joc de “n’hi ha d’altres que estan pitjor” perquè quan ho fem nosaltres no pensem en altres pobles molt més pobres que nosaltres i que de ben segur voldrien ser “explotats” com ens “exploten” aquí.
On sí que vull incidir és en un fet que ens afecta sovint: les vagues de Renfe. No he vist col·lectiu més vaguista que aquest ! Quan arriba Nadal: vaga! Quan arriba el bon temps: divendres vaga! Quan hi ha un pont: vaga! I això ja toca la moral, però fer-la d’aquesta manera, sense avisar, fent patir les conseqüències a la gent que altra feina té a banda d’estar tancat en un vagó… no té nom. Tothom pot estar d’acord o no en què es faci una vaga, però no que el perjudici sigui tan cruel. Dret de vaga? Sí! I tant! Encara que sigui injusta! Però cenyits a la llei, que per alguna cosa hi és. Si tenim una llei per poder fer vaga i ens la saltem, no ens la trauran?
El pitjor de tot és que els col·lectius que fan aquests actes saben perfectament que els seus llocs de treball no corren perill, que en el primer punt de les negociacions hi haurà treure totes les sancions. Fes-ho tu en la teva empresa privada i veuràs el temps que trigues en sortir per la finestra… i sense paracaigudes!
A mi aquesta xuleria que suposa sentir-se intocable, ja sigui del patró com del treballador, del policia o del revisor de Renfe, les personal de l’aeroport o de qui sigui, m’indigna! M’indigna molt! Simplement perquè per un benefici propi som capaços de perjudicar a la majoria i, a més, fer-ho amb premeditació i traïdoria, és encara més vexant. Després es fan les víctimes quan s’escapa un mastegot, però jo em vaig trobar un amic plorant perquè havia suspès un examen per arribar tard després de passar mesos estudiant. Sort que la Universitat va ser més humana que els conductors de Renfe i li va dir que podria fer-lo la setmana vinent… per sort pels conductors li van comunicar abans que se’n trobés cap, de conductor, perquè tal com estava igual li havien de fer l’examen a comissaria.
