El rec

0
129

{jcomments on}La granja és creuada per un rec que, gràcies a Déu, rega poc els horts i els camps de casa nostra. Això pensava jo veient el calendari que aquest any han distribuït des de l’Ajuntament amb fotos del riu (?) Congost al seu pas per la Garriga. I és que les fotos fan posar els pèls de punta.

I no! No és que l’OAMC o la Mercè Mayol hagin fet unes fotos dolentes, tot el contrari, com a fotògrafs han tret el millor de cada racó… el que passa és que els racons de riu al seu pas per casa nostra fan pena… però molta! No hi ha per on agafar-ho! Ep! I jo sóc dels que ha fet tot el tram del riu des del Figaró fins a Llerona, però com a entorn natural és per posar-se a plorar.

Per una banda, uns murs de formigó que voregen l’obscenitat decoren cada 200 metres el nostre riu, sobretot quan passen per sota d’uns ponts que mereixerien un premi al mal gust. El súmmum del formigó assassí està en un tram de riu entre Els Pinetons i el pas de sota l’Autovia, on una llosa semblant a una petita presa “decora” durant 10 o 15 metres el riu. De la part sud, de la zona dels polígons, ja gairebé em fa vergonya parlar-ne! Quines vistes més magnífiques entre fàbriques i tanques, rematades per porqueria diversa de gent que, potser perquè ja té tots els punts de la deixalleria, decideix fer com els castors i construir preses artificials… una pena vaja!

I ja no parlem de la vegetació que envolta el nostre riu! En algunes zones encara s’aguanta (sobretot al nord) però al pas pel poble deuen ser espècies no catalogades i tot! Les femtes dels ànecs alimentats pel pa i l’enciam que tant alegrement llencem, com si féssim el gran bé a l’ecologia, deuen produir espècies absolutament desconegudes. I els peixos… els quatre que hi ha qualsevol dia surten al National Geographic com si estiguéssim a les illes Galápagos per haver descobert unes mutacions descomunals… deu ser una espècie de peix espartana perquè, si sobreviu aquí, sobreviurà a qualsevol banda.

Solució? Doncs aquí està la cosa més fotuda. Esforços se n’han fet, però per arrasar tant formigó, ensorrar ponts i netejar tot això ens cal, no ja una subvenció de la Unió Europea, sinó directament del FMI. Sempre sóc partidari per preservar l’entorn en el seu estat original, però si aquest entorn ja l’hem magrejat, doncs eixamplem vorals, arranquem les plantes que hi creixen de manera salvatge (que només serveixen per acumular les bosses de plàstic que baixen) i fem-ne un passeig fluvial aprofitable.

D’acord, no serà natural, però ara a part de no ser-ne, de natural, és lleig… lleig de collons! Estaria bé fer una acció potent, però llàstima que, posats a necessitar, el que més necessitem són diners, així que aviseu als vostres amics biòlegs que vinguin a veure les nostres espècies… almenys invertirem en Recerca i Desenvolupament.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.