Avui, que és quan faig aquest escrit, és 13 de desembre, Santa Llúcia, dia de l’any gloriós com diu la cançó popular, per tant, encara no hem arribat al dia 15 de desembre que és quan les obres de les dues places del centre i el carrer central hauran d’estar acabades després d’haver ajornat “l’entrega de claus” dues vegades , és a dir, no va ser el 29 de setembre, no va ser el 15 de novembre, serà el 15 de desembre?
És clar que la resposta no la sé, però quan aquest escrit s’hagi publicat ja la sabrem. Certament, però, crec que ara el que esperem tots és que quedi bé. Bé, vull dir que no s’hagi d’intervenir d’aquí a poques setmanes perquè les lloses es moguin o per altres circumstàncies que ningú desitja.
Malgrat hem estat molts els crítics que ens hem manifestat dient que no volíem així aquestes places, que volíem la remodelació del centre però que no desaparegués el sauló, les llambordes, les magnòlies… bé ja sabeu què es demanava des de la Plataforma Salvem el Centre, de la que em sento molt satisfet de formar-ne part. Malgrat això, repeteixo, desitjo, desitgem, que els que vivim a la Garriga i els qui ens vinguin a veure s’hi sentin bé, còmodes. Que quedin bé les places i el carrer és el que volem.
Però avui no vull parlar ni del què ni del com ni del quan de les obres del centre, no, vull parlar del després. Sí, vull parlar del: I ara, què?
Sí, i ara què?
Hi ha qui pot creure que el perjudici que ha sofert el comerç i el petit empresari, pel sol fet que ja es pugui passar per les places sense haver d’anar sortejant obstacles ja és suficient i que les conseqüències negatives dels sis mesos d’obres s’amortitzaran en un no res. Doncs no, no és cert. Estem immersos en una crisi d’abast sense massa precedents o, si més no, poc recordats per la majoria, almenys a la Garriga.
Estem immersos en una situació que des de ja fa mesos la mitjana de vendes dels nostres establiments i serveis ha disminuït , en molts casos, en més d’un 50%, i no cregueu que vull imputar o responsabilitzar les obres com a única causa de la disminució de vendes, no, ja ho sé que no n’és l’única causa i per això parlo de crisi. Però parlo de crisi agreujada per les obres, parlo de crisi agreujada per la manca d’aparcaments, parlo de la crisi agreujada per quan, els qui són emprenedors, troben una manca de suport de l’administració per obrir empreses, despatxos professionals o establiments, parlo de la crisi sostinguda per l’inexistent ajuda de la banca en general… en voleu més? Crec que no cal.
Sabeu? No cal ser economista per poder afirmar que els que finalment creen riquesa, esperonen l’economia, incentiven les inversions i donen vida, som nosaltres, sí, nosaltres, els qui amb la nostra aportació, uns des del lloc de treball potser a la fàbrica, altres des del petit negoci familiar però tots des de l’esforç. I amb aquest esforç generem una energia amb una enorme capacitat de resiliència, una energia adaptativa i creativa per a dinamitzar el teixit econòmic i social. Això és tan vàlid per la Garriga com per qualsevol altra població però, clar, som de la Garriga, o hi vivim, i ens l’estimem.
Des d’APROP, Associació de Comerciants, Empresaris i Professionals, volem sumar aquests esforços que dia a dia fan, fem, els petits empresaris, els comerciants, els professionals. Volem ajudar, col·laborar en la dinamització del malmès teixit econòmic. Volem escoltar tothom, volem escoltar i fer propostes innovadores, o clàssiques i contrastades, volem avançar junts per superar els obstacles, no els de les obres, que aquests sembla ser que ja no els trobarem al centre, volem superar els obstacles que ens van apareixent quan ens preguntem: I ara, què?
Si voleu apropar-vos, si voleu construir dia a dia amb il·lusió el futur i el voleu compartir, ja ho sabeu, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través de l’e-mail aprop@somaprop.cat. Esperem trobar-nos tots per debatre, per parlar-ne, per seguir fent camí i trobar la resposta quan ens preguntem: I ara, què?
Àlex Muñoz, APROP, Servei de Qualitat
